Paremiologia catalana comparada digital

Amorós com una argelaga

18 recurrències en 10 variants. Primera citació: 1803.

Amorós com argelac

3 fonts, 2018.
Aquest recull de comparances nord-catalanes parteix del que va fer Carles Grandó, que havem completat amb altres fonts (Les catalanades d'Albert Saisset-Un Tal, Justí Pepratx Espigues i flors i Pa de casa, Lleó Conill, Botanique catalane pratique), i de les vastes aportacions de Joan Bosch Santaló.
Lloc: Nord-català.
Migjorn / Vera Grau, Idali (2018): «Modismes comparatius en altres llengües». Migjorn.
Lloc: Catalunya del Nord.
Vera Grau, Idali (2019): Escriure en català al Rosselló «Fraseologia : comparacions nord-catalanes», p. 435. Manuscrit.
Lloc: Nord-català.
Correu electrònic.

Amorós com una argelaga

2 fonts, 1891.
Que s'enfada fàcilment / tenir el geni molt aspre.
Quan s'enfada és amorós com una argelaga / És tan agradosa com una argelaga.
Sinònim: Pacífic com una argelaga, tenir geni d'argelaga, ésser una argelaga (algú), tenir més punxes que una argelaga (algú), tenir un geni com una argelaga, geniüt com un btixo.
Font: * / A-M.
Espinal, M. Teresa (2004): Diccionari de sinònims de frases fetes «Geniüt». Publicacions de l'Abadia de Montserrat.
Gomis i Mestre, Cels (1891): Botánica popular ab gran nombre de confrontacions «Monografías. Argelaga. Modismes», p. 22. Associació d'Excursions Catalana.

Esser amorós com una argelaga

2 fonts, 1984.
L'argelaga és una planta amb moltes espines que a les Balears es fa per les muntanyes i garrigues. La dita vol dir, per tant, gens amorós.
Alzamora Bisbal, Jaume (2008): Espigolant dins l'antigor. Refranys i dites de la nostra terra «9. Vida humana. 9.7. Vida familiar i social. 9.7.2. Amor. Dites», p. 427. Editorial Moll.
Intractable.
Lloc: Menorca.
Pons Moya, Joan (1984): Dites i refranys menorquins «Primera part. Dites. Esser. Comparacions», p. 50. Col·lectiu Folklòric Ciutadella.

Amorós com arjelac

1 font, 2011.
Lloc: Rosselló.
Vilarrasa Ruiz, Clara (2011): La particularitat rossellonesa a través de Carles Grandó «3. Algunes Comparances. A», p. 357. Web.

Amoros com un argelac

1 font, 2013.
De: Conill, L.
Equivalent en francès: Amoreux comme un ajonc.
Lloc: Catalunya del Nord.
Font: Botanique catalane pratique (Perpignan, 1938, 2a ed.).
Vera Grau, Idali (2013): Facebook - Jo parli català rossellonès - https://www.facebook.com/groups/catalunyadelnord/ «Botanique populaire. Comparaisons», p. 374. Facebook.

Amorós cóm un argelach

1 font, 1910.
Comparaisons.
Traduction française: Amoureux comme un ajonc.
Lloc: Rosselló.
Conill, L. (1910): Revue catalane, 40 (15 avril 1910) «Botanique populaire catalane», p. 113. Revue Catalane.

És tan amorós com una argelaga

1 font, 2003.
Lloc: Amposta.
Salvadó Arrufat, Joan (2003): Reculls. Les masies d'Amposta, topònims, malnoms, dites i cançons «Cap. 11. Frases tòpiques. Semblances i similituds», p. 392. Ajuntament d'Amposta.

Ser amoròs com una argelaga

1 font, 1803.
Equivalent en castellà: Ser como unas ortigas.
Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1803): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo I «Amoròs», p. 35.
Equivalent en llatí: Asperae, pungentisve naturae se praebere.
Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1803): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo I «Amoròs», p. 35.

Ser amorós com una argelaga

1 font, 2003.
Tindre el geni molt aspre.
Lloc: Fraga (Franja de Ponent).
Galán Castañ, Josep (2003): Modismes i frases fetes de la parla de Fraga «A», p. 15. Institut d'Estudis del Baix Cinca.

Ser amoròs com una argèlaga

1 font, 1839.
Fr. ab que se denota que una persòna es aspra y desapacible en lo seu tracte y en las sèvas paraulas.
Equivalent en castellà: Ser como unas ortigas.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 1 «Argèlaga», p. 167. Impremta de Josep Torner.
Fr. ab que se denota que una persòna es aspra y desapacible en lo seu tracte y en las sèvas paraulas.
Equivalent en francès: Être d'une humerur aigre, acariâtre, piquer par tous les bouts.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 1 «Argèlaga», p. 167. Impremta de Josep Torner.
Fr. ab que se denota que una persòna es aspra y desapacible en lo seu tracte y en las sèvas paraulas.
Equivalent en italià: Essere soave quanto una ortica.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 1 «Argèlaga», p. 167. Impremta de Josep Torner.
Fr. ab que se denota que una persòna es aspra y desapacible en lo seu tracte y en las sèvas paraulas.
Equivalent en llatí: Asperae, pungentis, urentisve naturae se praebere.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 1 «Argèlaga», p. 167. Impremta de Josep Torner.