Paremiologia catalana comparada digital

Pecat amagat és mig perdonat

117 recurrències en 45 variants. Primera citació: 1805.

Pecat amagat és mig perdonat

40 fonts, 1900.
Refranys de mètrica pentasil·làbica.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Pròleg», p. 109. Editorial Selecta-Catalonia.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys del dret i de la justícia», p. 1141. Editorial Selecta-Catalonia.
Equivalent en castellà: Quémese (o arda) la casa y no salga humo.
Balbastre i Ferrer, Josep (1977): Nou recull de modismes i frases fetes «Català-castellà», p. 171. Editorial Pòrtic.
El pecat amagat almenys no porta l'agreujament de l'escàndol.
Lloc: Tortosa.
Barceló i Àlvarez, Àngel (1992): Dites, cobles i rondalles. «Tradició oral de la comarca de Tortosa» «Dites d'informació», p. 272. Servei Local de Català de Tortosa.
Biosca, Mercè; Cornadó, Maria-Pau (2003): El refranyer de Joan Viladot «XV. Els mites i les creences. El pecat», p. 117. Pagès Editors.
Common Voice (2018): Proverbis. Web.
Conca, Maria (1993): Els refranys catalans, p. 20. Edicions Tres i Quatre.
Conca, Maria (1993): Els refranys catalans «Els sentiments i les actituds. Hipocresia», p. 181. Edicions Tres i Quatre.
Lloc: Arenys de Mar (Maresme).
Correu / Fors i Vilaseca, Maria Consol (2010). Correu electrònic.
Cruanyes, Elda (1985): Tal com sona a Cadaqués «COSTUMS I CREENCES», p. 36. Editorial Joventut.
Per indicar que un pecat que no comporta cap escàndol és menys greu que un que sí que en provoca.
Ho va fer però almenys va ser discret... Mira, ves, pecat amagat és mig perdonat.
Lloc: Santa Coloma de Queralt.
Dalmases Trull, Montserrat; Soler Bertran, Joan; Soler Dalmases, Albert (2023): El parlar de casa: Petit recull de grans tresors familiars «7. Dites», p. 276. Autoedició.
Sinònim: Qui massa xerra, alguna n'erra.
Espunyes, Josep (2007): Dites, locucions i frases fetes «495», p. 144. Garsineu Edicions.
Sinònim: Pecat confessat és mig perdonat | Aquell roba, qui toll manifestament i aquell furta, qui pren celadament | El pecat, amagat i el rabo, fora | Si no ets casta, sies cauta.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada VI «P 1279», p. 977. Columna Edicions.
Festa.cat (2006): Festa.cat «Dites catalanes populars». Web.
Una mala acció coneguda és censurada, però no si es desconeix; i si es coneix al cap d'algun temps, la gent s'hi mostra més comprensiva.
Sinònim: Similars: El pecat està en l'escàndol | Ulls que no veuen, cor que no se'n dol.
Equivalent en castellà: Similar en aragonès: Es más pecou l'icillo que l'hacello || Similar: Ojos que no ven, corazón que no siente.
Gisbert, Adolf (2011): Refranyer temàtic «Relacions humanes», p. 492. Web.
Equivalent en francès: Péché caché est à demi pardonné.
Lloc: Catalunya del Nord.
Guiter, Henri (1969): Proverbes et dictons catalans «Llei, gent de llei, plets / Loi, gens de lois, procès», p. 348. Robert Morel Editeur.
Lloc: Tivissa (Ribera d'Ebre).
Jardí i Pagès, Domènec (2002): A Tivissa canten missa... «Adagis i frases fetes», p. 144. Cossetània Edicions.
Lloc: Tivissa (Ribera d'Ebre).
Jardí i Pagés, Domènec; Jardí i Pinyol, Carles (2009): Les golfes de pagès (de Tivissa i la seva muntanya) «Frases fetes», p. 180. Cossetània Edicions.
Lloc: Torroella de Montgrí (Baix Empordà).
Junqué, Montserrat; Martinoy, Mònica (1985): Un pam de llengua - Refranys que es diuen a Torroella «7. De xiquet, es cria l'arbre dret», p. 78. Museu del Montgrí i del Baix Ter.
Lloc: Vic (Osona).
Medina Casanovas, Jaume (2014): El parlar d'una família vigatana, I «Els refranys. IX. Els sentiments i les creences. Els sentiments i la moral», p. 244. Llibres de l'Index, S.A..
Lloc: Gandesa (Terra Alta).
Meix, Carme (2010): «A través del correu electrònic, en un document de text». Correu electrònic.
Lloc: Girona (Gironès).
Nogareda i Puigdemont, Josep A. (1961): Recull de mil i un refranys, proverbis i «mots fets» catalans «P», p. 35. Autoedició.
Lloc: Arenys de Mar (Maresme).
Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.
Si es fa algun mal, aconsella evitar l'escàndol.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «IX. Els sentiments i les creences. Els sentiments i la moral», p. 404. Edicions 62.
Pastoral Obrera de Catalunya (2024): Catalunya Religió «Expressions i refranys... o Evangeli? - https://www.catalunyareligio.cat/ca/blog/jornal/expressions-refranys-evangeli-312063». Web.
Significa que els pecats en què no es dóna escàndol tenen menys gravetat que els que es cometen públicament (D.).
Equivalent en castellà: Encubierto pecado, medio perdonado.
Pons Lluch, Josep (1993): Refranyer menorquí «2136 Pecat», p. 294. Institut Menorquí d'Estudis.
Pujol i Vila, Josep (1996): 3000 refranys de nostra terra «de tot una mica», p. 86. Web.
Pujol i Vila, Josep (1999): 5.000 refranys de nostra terra «de tot una mica». Web.
Lloc: Llofriu.
Rocas, Irene (2004): Refranys i dites populars de Llofriu, recollides per Irene Rocas «Els refranys. IX. Els sentiments i les creences. Els sentiments i la moral. Déu i el cel», p. 59. Arxiu Municipal de Palafrugell.
Equivalent en castellà: Ya que no seas casto, sé cauto.
Rovira i Virgili, Antoni (1914): Diccionari Català-Castellà & Castellà-Català «Adagis catalans amb la correspondencia castellana. P», p. 821. Antoni López, Editor.
Ruyra, Joaquim (1949): Obres completes «Aforismes i frases fetes del català popular. Pecat», p. 899. Editorial Selecta-Catalonia.
Lloc: Penedès.
Sadurní i Vallès, Pere (1982): Retalls del folklore penedesenc «Refranys diversos. De l'amor, la llar i la taula», p. 165. Museu de Vilafranca.
Lloc: Ontinyent (La Vall d'Albaida).
Sanchis Carbonell, Josep (2007): Bocaviu. Bocins de llengua de transmissió oral i escrita arreplegats a Ontinyent «Sentències i refranys. P», p. 160. Edicions Víctor.
(Nota meva: afegeixo la parèmia catalana).
Equivalent en occità: Pecat amagat es mièg perdonat.
Lloc: Rosselló.
Sant Joan i Barres (1977): «Proverbis per la familha e la societat», p. 79. Almanac Català del Rosselló.
Seuba, A.; Giménez, M (1993): Refranys i aforismes. Tradicions catalanes «Refranys de tot una mica», p. 87. Seuba Edicions.
Lloc: Blanes (Selva).
Sola i Ramos, Elisa (1999): Proverbis, dites i frases fetes de Blanes «2.Frases fetes de caràcter general. 2.7. Proverbis, filosofia popular», p. 36. Web.
Soler Amigó, Joan (2005): Tradicionari. Enciclopèdia de la cultura popular de Catalunya «Expressions i refranys», p. 74. Enciclopèdia Catalana.
V. Robar.
Tallander, Antoni (Bulbena, Antoni) (1900): Aforismes & proverbis històrichs & tradicionals «P», p. 76. Tarascó, Viladot & Cuesta.
Lloc: Sant Martí de Tous (Anoia).
Vidal Mas, Elisa (2023): Els «ditxos» de la nostra gent gran. Dites, frases fetes i paraules en desús o mal dites «Dites i frases fetes. P», p. 31. Amics de Tous.
(1999): L'Estel «Refranys (IV)», p. 11. Revista L'Estel.

Pecat amagat, és mig perdonat

13 fonts, 1979.
Ciudad Futura (1999): Citas y refranes «www.ciudadfutura.com/ciclon/». Web.
Lloc: Paüls (Baix Ebre).
Descarrega Benaiges, Josep (2018): Memòries del nostre poble. Des del cor, als paülsencs. Sóc el Josep del Valent «4. Refranyer popular de la tradició oral», p. 143. Autoedició.
Lloc: Alt Pirineu.
Farràs i Muntó, Elvira (1998): Ribera amunt són les boniques «I. L'ésser humà. La prudència», p. 37. Garsineu Edicions.
Festa.cat (2006): Festa.cat «Dites catalanes populars». Web.
Lloc: Mallorca.
Fuster, Miquel (2003): Refranyer popular de l'illa de Mallorca - Volum II «Refranys. P», p. 180. Consell de Mallorca.
Garcia Salines, Jordi P. (1994): Refranys i frases fetes populars catalanes «SENT., ACC., PARAULES... HIPOCRESIA», p. 22. L'Avui / El Punt Avui.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Consells». Web.
Lloc: Baix Empordà.
IESI la Bisbal (2014): IESI la Bisbal «Remeis i saviesa popular. Dites - http://www.xtec.cat/ieslabisbal/recull/ref4.htm». Blogger.
Millà i Reig, Lluís (1988): Cinc mil refranys catalans i frases fetes, populars «Refranys de tota mena», p. 195. Editorial Millà.
Lloc: Vall de Cabó (Alt Urgell).
Obiols Potensà, Josep (2016): Dites, refranys i paraules de la Vall de Cabó «Dites i refranys. 7. Del món, dels homes i de la vida en general», p. 90. Edicions Salòria.
Lloc: Urgell.
Ortís Escuer, Pere (2002): La parla de l'Urgell «Adagis. P», p. 118. Autoedició.
Evitar l'escàndol.
Perramon i Barnadas, Sever (1979): Proverbis, dites i frases fetes de la llengua catalana «ésser (o no)», p. 47. Editorial Millà.
D'un pecat que ningú el sap, no es posa penitència.
Lloc: Menorca.
Pons Moya, Joan (1984): Dites i refranys menorquins «Segona part. Refranys. Religiosos», p. 270. Col·lectiu Folklòric Ciutadella.

Pecat confessat és mig perdonat

7 fonts, 1997.
Biosca, Mercè; Cornadó, Maria-Pau (2003): El refranyer de Joan Viladot «XV. Els mites i les creences. El pecat», p. 118. Pagès Editors.
Ciudad Futura (1999): Citas y refranes «www.ciudadfutura.com/ciclon/». Web.
Refrany que ensenya que el reconeixement de la pròpia culpa ja és un mèrit per al perdó.
Equivalent en castellà: Pecado confesado es medio perdonado.
Enciclopèdia Catalana (2000): Diccionari de frases fetes, refranys i locucions amb l'equivalència en castellà «Pecat», p. 178. Enciclopèdia Catalana.
Sinònim: Pecat confessat, mig perdonat.
Equivalent en castellà: Pecado confesado es medio perdonado.
Parés i Puntas, Anna (1997): Diccionari de refranys català-castella castellà-català «Confessat», p. 41. Edicions 62.
Pujol i Vila, Josep (1999): 5.000 refranys de nostra terra «de tot una mica». Web.
Equivalent en castellà: Pecado confesado es medio perdonado.
Valldosera Serrano, Ramon (2021): Projet Babel «Locutions et expressions espagnoles et catalanes d'origine religieuse - http://projetbabel.org/pages/index.php?p=locutions_expressions_religieuses». Web.
Equivalent en francès: Péché avoué est à demi pardonné.
Valldosera Serrano, Ramon (2021): Projet Babel «Locutions et expressions espagnoles et catalanes d'origine religieuse - http://projetbabel.org/pages/index.php?p=locutions_expressions_religieuses». Web.
(1999): L'Estel «Refranys (IV)», p. 11. Revista L'Estel.

El pecat amagat, és mig perdonat

2 fonts, 1987.
Martí i Adell, Cristòfor (1987): El nostre refranyer «Indicis, evidències i constatacions», p. 23. Editorial l'Esquer.
De: Alberola.
Lloc: País Valencià.
Romà Font, Francesc (1989): Refranyer popular «E», p. 123. Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert.

Pecat amagad es mitj perdonad

2 fonts, 1839.
Equivalent en castellà: Ya que no seas casto sé cauto.
Ferrer, Fra Magí (1839): Diccionario catalán-castellano (amb un apèndix de 1670 refranys) «Colección de refranes catalanes-castellanos», p. 655. Imprenta y Librería de Pablo Riera.
Ref. que exprèssa que agrava mòlt la falta lo escándol que causa sa publicitat.
Equivalent en llatí: Cum castus non es, sis tandem Pontice cautus.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 2 «Pecat», p. 423. Impremta de Josep Torner.
Ref. que exprèssa que agrava mòlt la falta lo escándol que causa sa publicitat.
Equivalent en italià: Peccato nascosto il perdona ognuno.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 2 «Pecat», p. 423. Impremta de Josep Torner.
Ref. que exprèssa que agrava mòlt la falta lo escándol que causa sa publicitat.
Equivalent en francès: Péché caché est à demi pardonné.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 2 «Pecat», p. 423. Impremta de Josep Torner.
Ref. que exprèssa que agrava mòlt la falta lo escándol que causa sa publicitat.
Equivalent en castellà: Ya que no seas casto sé cauto.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 2 «Pecat», p. 423. Impremta de Josep Torner.

Pecat amagat / es mig perdonat

2 fonts, 1915.
De: Soler, Josep (1923).
Lloc: Sant Pere Pescador.
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1915): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF-AEFC-0102-0084 «Refrans i adagis - http://simurg.bibliotecas.csic.es/viewer/image/990001435590304201/107/». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.
Llompart, Gabriel (1958): Experiencia religiosa y lengua mallorquina «VII. Virtudes, pecados y mandamientos. Virtudes teologales: Pecado en general», p. 122. Museu de Mallorca.

Pecat amagat / és mig perdonat

2 fonts, 1966.
Griera, Antoni (1966): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - I «Amagar», p. 179. Edicions Polígrafa.
Griera, Antoni (1970): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - XI - O-PUXÉ «Pecat», p. 216. Edicions Polígrafa.

Pecat amagat es mig perdonat

2 fonts, 1919.
Lloc: València (Horta).
El café de la historia (2020): El café de la historia «Dichos, frases, citas, refranes, aforismos y proverbios de Valencia y su provincia». Blogger.
Galiana, Fr. Luis (1919): Refranes valencianos recopilados por el P. Luis Galiana, Dominico «P», p. 44. Real Academia de Historia.

Pecat amagat es mitg perdonat

2 fonts, 1805.
Equivalent en castellà: Ya que no seas casto, sé cauto.
D. J. A. X. y F. (1831): Diccionario de refranes catalanes y castellanos «457», p. 104. Imprenta de Saurí y Compañía.
Ref. qu'exprèssa que agrava mòlt la falta l'escándol que causa sa publicitat.
Equivalent en llatí: Cum castus non es, sis tandem Pontice cautus.
Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1805): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo II «Pecat», p. 167.
Ref. qu'exprèssa que agrava mòlt la falta l'escándol que causa sa publicitat.
Equivalent en castellà: Ya que no seas casto, sé cauto.
Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1805): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo II «Pecat», p. 167.

Pecat amagat, es mig perdonat

2 fonts, 1928.
Lloc: País Valencià.
Alberola Serra, Estanislau; Peris Fuentes, Manuel (1928): Refraner valenciá «P», p. 206. Editorial Arte y Letras.
Lloc: Eivissa i Formentera.
Castelló Guasch, Joan (1969): «Adagis». El Pitiuso. Almanaque para Ibiza y Formentera.

Pecat amagat, mig perdonat

2 fonts, 1999.
Ozna (2021): «https://twitter.com/Ozna27/status/1422495152787034118». Twitter.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «IX. Els sentiments i les creences. Els sentiments i la moral», p. 404. Edicions 62.

Pecat amagat, pecat mig perdonat

2 fonts, 1995.
És que si no fos així, hi hauria també el pecat de l'escàndol.
Alzamora Bisbal, Jaume (2008): Espigolant dins l'antigor. Refranys i dites de la nostra terra «8. Religioses. 8.Església. 8.5.3. Pecat», p. 275. Editorial Moll.
Font: ME, FX.
Moret i Coso, Hèctor (1995): Lo Molinar. 3. Gèneres menors de la literatura popular «Cos i ànima», p. 35. Instituto de Estudios Turolenses.

Pecat confessat es mitj perdonat

2 fonts, 1883.
Sinònim: Barba remullada es mitj afeytada | Feyna comensada es mitj acabada.
Llagostera i Sala, Francesc (1883): Aforística catalana «7. Aforismes referents á bons concells y bonas circunstancias morals», p. 31. Llibreria d'Alvar Verdaguer.
Miró i Borràs, Oleguer (1900): Aforística médica popular catalana confrontada ab la de altres llengües «Discurs-prolec», p. 6. Centre Excursionista de Catalunya.

El pecar que es amagat / ja s pot dir mig perdonat

1 font, 1907.
Verdaguer, Jacint (1907): Folk-lore «Aforística», p. 53. L'Avenç.

El pecat amagat es mig perdonat

1 font, 1928.
Lloc: País Valencià.
Alberola Serra, Estanislau; Peris Fuentes, Manuel (1928): Refraner valenciá «E», p. 78. Editorial Arte y Letras.

El pecat amagat és mig perdonat

1 font, 2014.
Lloc: Vic (Osona).
Medina Casanovas, Jaume (2014): El parlar d'una família vigatana, I «Els refranys. IX. Els sentiments i les creences. Els sentiments i la moral», p. 240. Llibres de l'Index, S.A..

El pecat amagat és perdonat

1 font, 1985.
Lloc: Baix Gaià.
Pi i Virgili, Francesc (1985): Estudis altafullencs, 9 «Literatura oral al Baix Gaià. B) Folklore oral dels adults. B10) Parèmies. i) Vàries», p. 29. Editorial Acebo.

Els pecats amagats estan mig perdonats

1 font, 2018.
Corsà, Laura (2018): SeniorsxRep «Volem recuperar expressions catalanes que ja no s'utilitzen gaire. Ens ajudeu???». Twitter.

Pecat amagat (o confessat) es mitj perdonat

1 font, 1915.
De: Bosch Comellas, Xavier (1921-22).
Lloc: Torà.
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1915): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF-AEFC-0102-0065 «Refrans i dites - http://simurg.bibliotecas.csic.es/viewer/image/990001435020304201/8/». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.

Pecat amagat / Es mitg perdonat

1 font, 1882.
Lloc: Rosselló.
Bergnes, M. (1882): Col·lecció de proverbis, máximas y adagis catalans «P», p. 21. Impremta i Llibreria den A. Julia.

Pecat amagat / es mitg perdonat

1 font, 1915.
De: Anònim (1917-18).
Lloc: Girona.
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1915): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF-AEFC-0102-0015 «Proverbis - http://simurg.bibliotecas.csic.es/viewer/image/990001433420304201/15/». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.

Pecat amagat / Es mitj perdonat

1 font, 1915.
De: Montanyà, Josep (1917-18).
Lloc: Cornet (Sallent).
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1915): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF-AEFC-0106-0052 «Proverbis - http://simurg.bibliotecas.csic.es/viewer/image/990001434740304201/123/». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.

Pecat amagat / está mitj perdonat

1 font, 1915.
De: Ferrer Ginard, Andreu (1917-18).
Lloc: Mitjorn Gran (Menorca).
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1915): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF-AEFC-0104-0039 «Refranys morals - http://simurg.bibliotecas.csic.es/viewer/image/990001434210304201/423/». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.

Pecat amagat / ja's mig perdonat

1 font, 1915.
De: Guitart i Aymerich, Ramon (1918-19).
Lloc: Cardona.
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1915): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF-AEFC-0102-0071 «Aforismes - http://simurg.bibliotecas.csic.es/viewer/image/990001435080304201/7/». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.

Pecat amagat es mièg perdonat

1 font, 2014.
Vera Grau, Idali (2014): Facebook - Jo parli català rossellonès - https://www.facebook.com/groups/catalunyadelnord/ «Proverbis per la familha e la societat», p. 79. Facebook.

Pecat amagat es mitj perdonat

1 font, 1915.
De: Cervera Bret, Emili (1918-19).
Lloc: Empordà.
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1915): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF-AEFC-0102-0068 «Refrans catalans - http://simurg.bibliotecas.csic.es/viewer/image/990001435050304201/37/». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.

Pecat amagat mitg perdonat

1 font, 1915.
De: Camí, Modest (1916-17).
Lloc: Lleida.
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1915): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF-AEFC-0102-0066 «Dites, modismes, giros i mots fets presos de la boca del poble. Refrans - http://simurg.bibliotecas.csic.es/viewer/image/990001435030304201/61/». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.

Pecat amagat mitj perdonat

1 font, 1915.
De: Artigues i Sirvent, Ramon (1921-22).
Lloc: Lleida.
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1915): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF-AEFC-0102-0064 «Qüestionari núm. 13 - Filosofia popular - http://simurg.bibliotecas.csic.es/viewer/image/990001435010304201/61/». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.

Pecat amagat, / és mig perdonat

1 font, 1997.
Lloc: Sant Cugat del Vallès (Vallès Occidental).
Cabanas-Alibau, Miquel (1997): Recull de refranys «Refranys», p. 25. Autoedició.

Pecat amagat, / mig perdonat

1 font, 1979.
Lloc: Flix (Ribera d'Ebre).
Muñoz, Pere (dir.) (1979): Refranys dels vells de les nostres terres «Moralitats», p. 86. Autoedició.

Pecat amagat, diuen que és mig perdonat

1 font, 1990.
Equivalent en francès: Péché caché, dit-on, est à moitié pardonné.
Lloc: Alt Vallespir (Catalunya del Nord).
Ribes, Jean (1990): Records del temps passat - Souvenirs du temps passé «Proverbis. Justícia i mesters», p. 13. Autoedició.

Pecat amagat, es mitg perdonat

1 font, 1900.
Ni mitg, ni gens; ab més bon sentit se podria dir: -Pecat amagat, no es més que un pecat; l'escandalós ne comet dos.
Font, Ramon (1900): Refráns de la llengua catalana, p. 94. Editorial Rourich.

Pecat amagat, es mitj perdonat

1 font, 1910.
Equivalent en castellà: Quémese la casa, y no salga humo.
Genís i Bech, Salvador (1910): Vocabulari català-castellà pera les escoles de primera ensenyansa de Catalunya «Adagis catalans ab els séus equivalents castellans», p. 230. Imp. de J. Horta.

Pecat amagat, està mig perdonat

1 font, 2021.
Lloc: Artesa de Lleida.
Costafreda i Castillo, Adolf (2021): Folklore d'Artesa de Lleida. Del poble i del terme «Dites populars. Dites i frases fetes recollides a Artesa de Lleida (per ordre alfabètic)», p. 119. Pagès Editors.

Pecat confessat / és mig perdonat

1 font, 1967.
Griera, Antoni (1967): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - IV - CAVE-CUTX «Confessar», p. 159. Edicions Polígrafa.

Pecat confessat és mig perdut

1 font, 2009.
Pecat cunfessat es mic paldut (M.C.). De: Chessa, Michelino.
Equivalent en italià: Peccato confessato è mezzo perduto.
Lloc: L'Alguer (Sardenya).
Font: Lus dicius algareus.
Diccionari de Alguerés (2009): Diccionari de Alguerés «Ditxos», p. 74. Web.

Pecat confessat és perdonat

1 font, 1992.
Sinònim: Pecat amagat és mig perdonat | Una falta confessada queda ja mig perdonada.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada VI «P 1282», p. 978. Columna Edicions.

Pecat confessat mig perdonat

1 font, 2006.
Festa.cat (2006): Festa.cat «Dites catalanes populars». Web.

Pecat confessat, [és] mig perdonat

1 font, 1999.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «IX. Els sentiments i les creences. Els sentiments i la moral», p. 404. Edicions 62.

Pecat confessat, és mig perdonat

1 font, 1984.
Reconèixer sa culpa, és un mèrit per a's perdó.
Lloc: Menorca.
Pons Moya, Joan (1984): Dites i refranys menorquins «Segona part. Refranys. Religiosos», p. 270. Col·lectiu Folklòric Ciutadella.

Pecat confessat, mig perdonat

1 font, 1951.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys del dret i de la justícia», p. 1147. Editorial Selecta-Catalonia.

Pecat d'amagat es mig perdonat

1 font, 2022.
Lloc: Inca (Mallorca).
Melis Sampol, Joana (2022): Dites, refranys i coverbos de na Maria Riera Mulet «518 dites», p. 30. Ajuntament d'Inca.

Pecat d'amagat és mig perdonat

1 font, 2022.
Lloc: Inca (Mallorca).
Melis Sampol, Joana (2022): Dites, refranys i coverbos de na Maria Riera Mulet «518 dites», p. 38. Ajuntament d'Inca.

Pecat inconscient és perdonat

1 font, 1992.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada VI «P 1288», p. 979. Columna Edicions.

Pecat no contat, mig perdonat

1 font, 2017.
Segons quines veritats és millor que no se sàpiguen a fi d'evitar mals com a conseqüència.
Lloc: Cerdanya.
Figuera, Manel; Vigo, Salvador (2017): 1.672 dites populars del parlar de Cerdanya «Refranys, adagis i proverbis», p. 241. Salvat, S.A. de Ediciones.