Paremiologia catalana comparada digital

Any de ponent, any dolent

29 recurrències en 4 variants. Primera citació: 1888.

Any de ponent, any dolent

16 fonts, 1951.
El ponent és un vent que res de bo duu.
Alzamora Bisbal, Jaume (2008): Espigolant dins l'antigor. Refranys i dites de la nostra terra «3. Astres i temps. 3.3. Pas del temps. 3.3.7. Any (vegeu també 4.1 Anyades i 9.2 Edats) Refranys», p. 182. Editorial Moll.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys del calendari. Vària», p. 1014. Editorial Selecta-Catalonia.
Biosca, Mercè; Cornadó, Maria-Pau (2003): El refranyer de Joan Viladot «XX. Natura. El vent», p. 151. Pagès Editors.
Lloc: Mallorca.
Bonafè, Francesc (2009): Paremiologia del Calendari (Costums, llegendes, cançons, proverbis, gloses i refranys) «7. La meteorologia dels vents. Ponent», p. 225. Edebe. Edicions Don Bosco.
Lloc: País Valencià.
Cervera Sanz, Miguel (2018): Refranyer valencià «Aire i vent», p. 36. Editorial Sargantana.
Common Voice (2018): Proverbis. Web.
Daban, Àngel (2006): www.angeldaban.com - Dites i refranys «Dites i refranys sobre la meteorologia i el cel. Dites sobre la meteorologia. Sobre l'aire i el vent». Web.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada I «A 1672», p. 591. Columna Edicions.
Dolent = roí. Si són freqüents els vents procedent de la Manxa, sempre calents, el terreny s'asseca i les plantes pateixen set.
Sinònim: Similar: De ponent, ni vent ni gent.
Equivalent en castellà: Similar: A año tuerto, labrar un huerto. (En un any de previsibles males collites convé assegurar-se el menjar de casa.).
Gisbert, Adolf (2011): Refranyer temàtic «Anys, cronologia, edat», p. 658. Web.
El vent de ponent, calent, no fa cap bé als cultius, ja que asseca la terra i no aporta humitat.
Sinònim: De ponent, ni gent ni vent ni casament.
Gisbert, Adolf (2011): Refranyer temàtic «Oratge, elements, astres, temps cronològic i collites. Vent de ponent (procedent de l'oest)», p. 625. Web.
Lloc: Batea (Terra Alta).
La Vila Closa (1996): La Vila Closa, vol. III. Núm. 39 (març 1996) «Refranys climatològics», p. 31. La Vila Closa.
Martí i Adell, Cristòfor (1987): El nostre refranyer «Natura, any natural i santoral, oratge, camp i collites», p. 97. Editorial l'Esquer.
Indica la mala fama que té el vent ponentí.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «El calendari. Les estacions. L'any», p. 186. Edicions 62.
Lloc: País Valencià.
Romà Font, Francesc (1989): Refranyer popular «A», p. 69. Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert.
La tramuntana és el vent que té pitjor anomenada: meixanta, dolenta.
Serra i Boldú, Valeri (1987): Folklore de la pagesia «Influència del temps», p. 156. Publicacions de l'Abadia de Montserrat.
Lloc: Ribera.
Soleriestruch, Eduard (1980): Refranyer de la Ribera «Any», p. 48. J. Huguet Pascual, editor.
Los vientos del oeste, en los refranes, parecen ser vientos temidos popularmente. Se hace alusión que los vientos fuertes de esta dirección son los que producen más daños. De: Morte.
Torrens Calleja, José María (2019): Percepción del clima y del cambio global en Mallorca. Mitos, equívocos y realidades entorno al medio físico «13. Refranes de los vientos propios de la isla. 13.8. Vientos de Ponent», p. 592. Universitat de les Illes Balears.

Any de Ponent, any dolent

6 fonts, 1980.
Lloc: Terra Alta.
Alanyà i Roig, Josep (2003): Etnografia de la Terra Alta «35.5.7. Vents», p. 488. Consell Comarcal de la Terra Alta.
Daban, Àngel (2006): www.angeldaban.com - Dites i refranys «Dites i refranys sobre el calendari de l'any. Dites i refranys de l'any. Gener. Cap d'Any». Web.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Any». Web.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Oratge». Web.
Nadal enteranyinat (1999): Dites nadalenques «Dites populars de Cap d'Any». Web.
Al vent de Ponent o de l'oest, dit així perquè és el lloc per on s'hi pon el Sol.
Lloc: Ribera.
Soleriestruch, Eduard (1980): Refranyer de la Ribera «Aire i vent», p. 27. J. Huguet Pascual, editor.
(2001): L'Estel «Dites populars de Cap d'Any», p. 19. Revista L'Estel.

Any de ponent, / any dolent

4 fonts, 1888.
Ponent: punt cardinal oest, i el vent que bufa d'aquell indret.
Amades i Gelats, Joan (1930): Astronomia i meteorologia populars «Ponent», p. 121. Butlletí de Dialectologia Catalana.
Confronta amb el castellà de Moncayo. Zagüeñil: de ponent.
Equivalent en castellà: Año zagüeñil / coge la capa y vete á dormir.
Lloc: Figueras.
Gomis i Mestre, Cels (1888): Meteorología y agricultura populars ab gran nombre de confrontacions «II. Lo vent», p. 67. Associació d'Excursions Catalana.
Griera, Antoni (1966): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - I «Any», p. 229. Edicions Polígrafa.
Serra i Boldú, Valeri (1936): Curiositats de Catalunya, Núm. 5 (Any I, 1-febrer-1936) «Folklore de la pagesia. Influència del temps», p. 7. Revista Curiositats de Catalunya.

Any de ponent any dolent

1 font, 2019.
En el siguiente apartado, se presentan refranes meteorológicos generales del saber popular sin tener determinada una escala espacial y temporal en común entre los diferentes refranes interpretados. El viento de poniente es el viento propio de la circulación atmosférica, es un viento difícil de predecir, si será lluvioso, ventoso o de buen tiempo. La tendencia general es de estabilidad atmosférica, lo que hace al año seco y caluroso. De: Amades.
Torrens Calleja, José María (2019): Percepción del clima y del cambio global en Mallorca. Mitos, equívocos y realidades entorno al medio físico «15. Refranes climáticos en general», p. 601. Universitat de les Illes Balears.