Equivalent en castellà: Señalar con el dedo.
Assenyalar amb el dit
32 recurrències en 11 variants. Primera citació: 1803.
Assenyalar amb el dit
11 fonts, 1977.
Assenyalar físicament amb el dit | fig. Fer remarcar alguna persona per les seves qualitats bones o dolentes.
Tothom el coneix: la gent l'assenyala amb el dit.
Acusar.
Això que pots assenyalar amb el dit és només el cos.
Lloc: Vic (Osona).
Acusar.
Totes les proves t'assenyalen amb el dit.
Equivalent en castellà: Señalar con el dedo.
Fer notar algú per alguna circumstància o motiu per a guardar-se'n.
Lloc: Marina Baixa.
Acusar.
Sinònim: Incriminar, posar en evidència, culpar, inculpar.
Acusació.
Al contrari, aquestes persones se sentirien rebutjades pels seus entorns respectius, assenyalades amb el dit per la societat, poc menys que estigmatitzades, i buscarien consol, suport i autoafirmació entre elles.
Per molt menys, només per ser fill de soltera, fins i tot de casa bona, ja t'assenyalaven amb el dit.
Assenyalar (algú) amb el dit
3 fonts, 2000.
Dirigir hom l'atenció devers ell, mirar-se'l molt, parlar-ne molt, per alguna cosa que sembla extravagant o censurable.
Equivalent en castellà: Señalar a uno con el dedo.
Acusar / inculpar, incriminar, davant de tothom.
En aquell país tenen una ment tancada i assenyalen qualsevol dona divorciada amb el dit / D'ençà de la malifeta tothom l'assenyala amb el dit i ha perdut molts amics / La gent l'assenyala amb el dit sense saber prou les causes de la seva acció.
Font: * / R-M / R-M.
Dirigir l'atenció cap a ell, mirar-lo molt, parlar-ne molt, per alguna cosa que pareix extravagant o censurable.
Assenyalar ab lo dit
2 fonts, 1803.
Equivalent en castellà: Señalar con el dedo.
Equivalent en llatí: Digito signare.
Fr. Senyalar ab lo dit.
Assenyalar algú amb el dit
2 fonts, 1996.
Acusar-lo.
Equivalent en castellà: Señalar a alguien con el dedo.
Lloc: Marina Baixa.
Assenyalar el compàs amb els dits
1 font, 2021.
Assenyalar-lo amb el dit
1 font, 2007.
(…) però en el fons suposo que encara em quedava el dubte, existia la possibilitat que algú m'assenyalés amb el dit, que es posés a cantar «impostor, impostor!» i hagués de fugir corrent i tornar a ser el desgraciat que era abans.
Sentir-se assenyalat amb el dit
1 font, 2011.
—Dient-me bord ja ho heu dit tot. Sempre m'he sentit assenyalat amb el dit: aquest és un bord.
Senyalar a u amb el dit
1 font, 1992.
Senyalar a ú en lo dit
1 font, 1928.
Lloc: País Valencià.
Senyalar ab èl dit
1 font, 1803.
F. fèr notar á algun subgècte per alguna particular circunstancia.
Equivalent en castellà: Señalarle á alguno con el dedo.
F. fèr notar á algun subgècte per alguna particular circunstancia.
Equivalent en llatí: Digito monstrare, indicare.
F. met. notar alguna persòna per alguna circunstancia particular.
Equivalent en castellà: Señalar con el dedo.
F. met. notar alguna persòna per alguna circunstancia particular.
Equivalent en llatí: Signanter notare.
Senyalar ab lo dit
1 font, 1839.
Fr. Notar á alguna persòna per alguna circunstancia ó motiu particular. Comunamènt se usa en mala part.
Equivalent en castellà: Señalar á alguno con el dedo.
Fr. Notar á alguna persòna per alguna circunstancia ó motiu particular. Comunamènt se usa en mala part.
Equivalent en francès: Montrer au doigt.
Fr. Notar á alguna persòna per alguna circunstancia ó motiu particular. Comunamènt se usa en mala part.
Equivalent en italià: Additare.
Fr. Notar á alguna persòna per alguna circunstancia ó motiu particular. Comunamènt se usa en mala part.
Equivalent en llatí: Digito monstrare.