Paremiologia catalana comparada digital

Beneita casa és aquella que fa olor de vell tot ella

15 recurrències en 15 variants. Primera citació: 1736.

Benehida casa aquella que te oló de vell tot ella

1 font, 1910.
Lloc: Tortosa (Baix Ebre).
Pastor i Lluís, Federico (1910): Refrans i modismes tortosins. Web.

Beneïda casa aquella que te olor de vell tot ella

1 font, 2003.
Lloc: Tortosa (Baix Ebre).
Aragonés Salvat, Albert (2003): Refrans i modismes tortosins, de Federico Pastor i Lluís «3. L'habitatge - 3.1. Casa». Web.

Beneída casa aquélla, que fa olor de vella

1 font, 1928.
Lloc: País Valencià.
Alberola Serra, Estanislau; Peris Fuentes, Manuel (1928): Refraner valenciá «B», p. 34. Editorial Arte y Letras.

Beneïda casa és aquella que fa olor de vell, tota ella

1 font, 1935.
Maluquer i Maluquer, Albert (1935): Els vells. Font d'aforismes, p. 39. Caixa de Pensions per a la Vellesa i d'Estalvis.

Beneïda és la casa aquella que té olor de vell tota ella

1 font, 2003.
Biosca, Mercè; Cornadó, Maria-Pau (2003): El refranyer de Joan Viladot «III. L'habitatge. La casa», p. 27. Pagès Editors.

Beneita casa és aquella / que té olor de vell tot ella

1 font, 1967.
Griera, Antoni (1967): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - II - BAB-BUV «Beneit 2», p. 139. Edicions Polígrafa.

Beneita casa és aquella que fa olor de vell tot ella

1 font, 1992.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada II «C 1444», p. 778. Columna Edicions.

Beneita casa és aquella, que té olor de vell tota ella

1 font, 2018.
Common Voice (2018): Proverbis. Web.

Beneita és la casa aquella / on tot fa olor de cosa vella

1 font, 1967.
Griera, Antoni (1967): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - III - CA-CAVE «Casa», p. 282. Edicions Polígrafa.

Beneyta casa es aquella / que tè olor de vell tot ella

1 font, 1880.
Lloc: Rosselló.
Pépratx, Justin (1880): Ramellets de proverbis, maximas, refrans y adagis catalans escullits y posats en quartetas «Quint ramellet. Flors de casa y de taula», p. 91. Imprempta de Carlos Latrobe.

Beneyta casa es aquella que fa olor de vell tota ella

1 font, 1883.
Llagostera i Sala, Francesc (1883): Aforística catalana «7. Aforismes referents á bons concells y bonas circunstancias morals», p. 32. Llibreria d'Alvar Verdaguer.

Beneyta casa es aquella, / que te olor de vell tota ella

1 font, 1796.
Carles i Amat, Joan (1796): Quatre cents aforismes catalans, p. 21. Imprenta de la Pontificia, y Real Universitat.

Beneyta casa es aquella, que té olor de vell tota ella

1 font, 1900.
Font, Ramon (1900): Refráns de la llengua catalana, p. 23. Editorial Rourich.

Beneyta casa és aquella, que té olor de vell tota ella

1 font, 1736.
Ros, Carles (1736): Tratat de adages, y refranys valencians, p. 47. Librerías París-Valencia.

Beneyta és la casa qui fa olor de vell tot élla

1 font, 1915.
Bulbena i Tusell, Antoni (1915): Paremiología catalana, sóbre la Amor, la Fémbra & lo Matrimoni «Paremiología catalana. Matrimoni», p. 22. Impremta Catalònia.