Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys de la feina i dels oficis», p. 1131. Editorial Selecta-Catalonia.
Cada untura, mitja mula
14 recurrències en 3 variants. Primera citació: 1883.
Cada untura, mitja mula
8 fonts, 1900.
Aquell que vol curar un ase o una mula malalta, s'exposa a gastar en remeis més que no val l'animal.
Sinònim: Els «cuidados» de l'ase maten al traginer.
Lloc: Castellfollit de Riubregós.
Sinònim: Ase salvatge no ha ops menescal.
Lloc: Alt Pirineu.
Vol dir que, en voler curar una bèstia malalta, s'exposen a gastar en remeis més del que val l'animal.
Equivalent en francès: Chaque pommade, la moitié du prix de la mule.
Lloc: Catalunya del Nord.
Significa que al curar un animal, devegades còsta tant ò mès el remèy que la bèstia.
Sinònim: Ase salvatge no ha ops (no necessita) menescal (Prov. Ar. S. XIV) | Quan tingues un bòu malal, / avisa un bòn manescal: / no't fies de curándero, / que sòl ser papa-dinero: / si aquèll èrra estudiant, / mès errará un ignorant (Fages de Romá).
Sinònim: Un gran bé'l Góbèrn faria, / fomentant l'Albeitaria (Id. Fages de Romá).
Lloc: Marina Baixa.
Cada untura mitja mula
3 fonts, 1883.
Reprèn a qui dóna massa importància a les coses accessòries.
Quan es reprèn a un que dóna massa importància a les coses accessòries.
Sinònim: Un dit de mal, dos sous d'empastre.
Cada untura, / mitja mula
1 font, 1910.
Expressa lo molt cara que resulta alguna cosa.