Conjunt de coses diverses o desendreçades | Persona amb una gran quantitat de coneixements.
Calaix de sastre
36 recurrències en 11 variants. Primera citació: 1803.
Calaix de sastre
10 fonts, 1928.
D'alguna manera, Navarro ha aconseguit que el seu espai esdevingui un calaix de sastre perquè tothom pugui proclamar als quatre vents les seves gràcies i les seves desgràcies.
Conjunt de coses diverses i desordenades.
Aquest apartat es diu "calaix de sastre" perquè hi he posat tot allò que no he pogut classificar / Aquella llibreta era un calaix de sastre on el professor anotava els pensaments de tota mena que li venien al cap.
Termes fossilitzats.
Persona que sap moltes coses.
Conjunt de coses diverses i desordenades.
Calaix on hi ha moltes coses, totes desordenades.
Sinònim: V. Caixó de sastre.
Lloc: Cat.
Home que sap moltes coses, però sense perfecció en cap.
Lloc: Cat.
Paperam o altra cosa en deosrdre.
Lloc: Cat.
Conjunt de coses desordenades i confuses.
Equivalent en anglès: Odds and ends.
Conjunt de coses desordenades i confuses.
Equivalent en castellà: Cajón de sastre.
Conjunt de coses desordenades i confuses.
Equivalent en francès: Fouillis.
Al·ludeix a la imatge d'un calaix d'un sastre, en el qual tenen cabuda multitud d'articles dispars: fils de variades classes i colors, tisores, cremalleres, agulles de tot tipus, botons diversos, metres, didals… i tot regirat per l'ús continu.
Es diu de tota cosa desordenada, així en ordre material com en l'intel·lectual.
Barrija-barreja.
Ser un calaix de sastre
6 fonts, 1805.
Sinònim: Estar (o tenir) malxipat (o desendreçat, o fet un batader).
F. met.
Sinònim: V. Calax.
Estar tot desordenat.
Nena, tens l'habitació com un calaix de sastre.
Lloc: Torroella de Montgrí (Baix Empordà).
Que hi cap i hi ha de tot.
Fr. met y fam. Se diu del qui tè en sa imaginació gran varietat de especies desordenadas y confusas.
Equivalent en castellà: Ser un cajon de sastre.
Fr. met y fam. Se diu del qui tè en sa imaginació gran varietat de especies desordenadas y confusas.
Equivalent en francès: Avoir une grande confusion d'idées.
Fr. met y fam. Se diu del qui tè en sa imaginació gran varietat de especies desordenadas y confusas.
Equivalent en italià: Aver mille idee confuse.
Fr. met y fam. Se diu del qui tè en sa imaginació gran varietat de especies desordenadas y confusas.
Equivalent en llatí: Confusae, inordinate mentis esse.
És un calaix de sastre
2 fonts, 1920.
De: Lledós, Domingo.
Lloc: Agramunt.
De tota cosa desordenada, així en l'ordre material com en l'intel·Iectual, es diu que «és un calaix de sastre», per les diferents i diverses coses que conté, sense cap uniformitat.
Sembla un calaix de sastre
2 fonts, 1890.
Es diu d'una casa mal endressada. De: Junyent, Eduard.
Lloc: Vic (Osona).
Esser un calaix de sastre
1 font, 2000.
Esser una persona de moltes aptituds o habilitats.
Lloc: Illes Balears.
Ésser un calaix de sastre
1 font, 1979.
Hàbil. traçut. Manyós. Persona de recursos. persona d'aptituds, habilitats i coneixements diversos. Lloc plè de coses i desordenat. Sembla de raó que el calaix de sastre fos ple de tot allò que necessitava per a fer la seva feina. Era corrent, però, que dintre d'aquest calaix s'hi guardessin moltes altres petites eines, sense cap valor i utilitat, però que en un moment donat donaven al sastre l'oportunitat de poder resoldre qualsevol petit problema.
Ésser un calaix de sastre (algú)
1 font, 2004.
(Ésser una) persona amb una gran varietat de coneixements, però confusos i desordenats.
Aquest noi és un calaix de sastre.
Sembla lo calaix d'un sastre
1 font, 1915.
De: Bosch Comellas, Xavier (1921-22).
Lloc: Torà.
Semblar lo calaix d'un sastre
1 font, 1920.
Es diu d'allò en que hi ha moltes coses o hi estàn molt enredades. De: Ferré, Antoni.
Lloc: Camp de Tarragona.
Ser un caixó de sastre
1 font, 2017.
Sèr un calax de sastre
1 font, 1803.
F. met. dit del qu'está ple d'especies desordenadas é inconnexas.
Equivalent en castellà: Ser un caxon de Sastre.
F. met. dit del qu'está ple d'especies desordenadas é inconnexas.
Equivalent en llatí: Confarcinata specierum varietate repletam habere mentem.