Paremiologia catalana comparada digital

Boigs fan bitlles

67 recurrències en 27 variants. Primera citació: 1866.

Boigs fan bitlles

17 fonts, 1900.
Lloc: Empordà.
Albert i Paradís, Caterina («Català, Víctor») (2000): Mil adagis recopilats per Caterina Albert i Paradís - Víctor Català «Temes diversos. B», p. 30. Ajuntament de l'Escala.
Faula 11a del llibre vuitè. Un boig que havia guarit del seu mal va veure venir un caçador a cavall amb un falcó per a caçar aus i uns gossos per empaitar conills i llebres. El boig va preguntar al caçador quan venia a valer la cacera que podia agafar cada any amb tot aquell bestiar. De: Isop.
Amades i Gelats, Joan (1935): Refranyer isòpic, p. 268. Editorial Selecta-Catalonia.
Codinach y Espinalt, Joan (1903): Aplech de sentencies y pensaments de filosophs insignes vestits á la catalana y seguits d'alguns aforismes catalans «Aforismes catalans», p. 149. Est. Tip. La Hormiga de Oro.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada II «B 1196», p. 269. Columna Edicions.
Lloc: Alt Pirineu.
Farràs i Muntó, Elvira (1998): Ribera amunt són les boniques «I. L'ésser humà. La ruqueria», p. 29. Garsineu Edicions.
De: Penina Ruiz, Ricard (1918-19).
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1915): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF-AEFC-0102-0078 «Aforismes - http://simurg.bibliotecas.csic.es/viewer/image/990001435190304201/13/». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.
Vol dir que per casualitat alguna votla s'encerta. Maria Domingo, 50 anys, pagesa, Santalinya. De: Ariet i Domingo, Antoni (1926).
Lloc: Santa Linya (la Seu d'Urgell).
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1915): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF-AEFC-0103-0019 «Qüestionari núm. 1 Corpus paremiològic català - http://simurg.bibliotecas.csic.es/viewer/image/990001433520304201/9/». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.
Que els bojos a voltos també acertan, o també que no's pot fiar dels bojos perque considerarlos ni capaços de certes coses. De: Montanyà, Josep (1917-18).
Lloc: Cornet (Sallent).
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1915): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF-AEFC-0106-0052 «Proverbis - http://simurg.bibliotecas.csic.es/viewer/image/990001434740304201/193/». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.
Cal no fiar-se de les aparences, ja que el més ignorant n'encerta alguna.
Gimeno, Isabel (1989): El llibre dels refranys catalans «Treball i negocis», p. 152. Editorial de Vecchi.
Junceda, Joan G. (1959): Bon seny. Aforismes, faules i acudits «Els acudits», p. 132. Llibres de l'Index, S.A.
Millà i Reig, Lluís (1988): Cinc mil refranys catalans i frases fetes, populars «Refranys de tota mena», p. 190. Editorial Millà.
Frases fetes difícils de traduir al castellà al peu de la lletra.
Millà i Reig, Lluís (1979): El català mare de totes les llengües (humorada fonètica) «Traduccions al peu de la lletra», p. 9. Editorial Millà.
Lloc: Girona (Gironès).
Nogareda i Puigdemont, Josep A. (1961): Recull de mil i un refranys, proverbis i «mots fets» catalans «B», p. 13. Autoedició.
De vegades són els que resolen les coses més complicades.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «VI. La vida, la mort i la salut. Les malalties», p. 284. Edicions 62.
El més ignorant, n'encerta alguna.
Perramon i Barnadas, Sever (1979): Proverbis, dites i frases fetes de la llengua catalana «Boig, boigs, boja», p. 20. Editorial Millà.
Lloc: Gombrèn i la Pobla de Lillet.
Refranyer de Puigbò (2018): Refranyer de Puigbò «Saviesa». Blogger.
Equivalent en castellà: Sin sentillo, sonó el caramillo.
Rovira i Virgili, Antoni (1914): Diccionari Català-Castellà & Castellà-Català «Adagis catalans amb la correspondencia castellana. B», p. 791. Antoni López, Editor.
Tallander, Antoni (Bulbena, Antoni) (1900): Aforismes & proverbis històrichs & tradicionals «B», p. 19. Tarascó, Viladot & Cuesta.
Tasis, Rafael (1966): La saviesa del poble, p. 9. Autoedició.

Els boigs fan bitlles

8 fonts, 1937.
Que a voltes els que semblen tontos fan coses que els vius no volen o no poden fer. Que els curts de gambals a vegades, no ho són tant com ho semblen.
Farell i Domingo, Joan (1979): Locucionari tèxtil català «Locucionari. Del teler, del teixir. De la llançadora», p. 167. Universitat Politècnica de Catalunya.
El nostre poeta J. Verdaguer explicà un fet molt curiós en les seves obres: el titula «Lo boig de Mataró», i diu que a Mataró hi havia un home tocat del cap, que, naturalment, feia moltes entremaliadures, el qual tenia marejats a tots els qui de prop tenien d'heure-se-les amb ell; fetes queixes al senyor batlle de la ciutat, aquest digué que el faria tancar a Sant Boi i que ell mateix s'encarregaria de portar-li (amb més detalls a l'original).
Josep (1937): Curiositats de Catalunya, Núm. 50 (Any II, 9-gener-1937) «Una locució popular: «Els boigs fan bitlles»», p. 61. Revista Curiositats de Catalunya.
Lloc: Torroella de Montgrí (Baix Empordà).
Junqué, Montserrat; Martinoy, Mònica (1985): Un pam de llengua - Refranys que es diuen a Torroella «11. Qui no té un all té dues cebes», p. 113. Museu del Montgrí i del Baix Ter.
A vegades els boigs fan bitlles.
Llorens i Jordana, Rodolf (1968): Com han estat i com som els catalans «I. Com ens hem vist. 4. El seny», p. 52. Editorial Pòrtic.
Lloc: Vic (Osona).
Medina Casanovas, Jaume (2014): El parlar d'una família vigatana, I «Els refranys. VI. La vida, la mort i la salut. Les malalties», p. 226. Llibres de l'Index, S.A.
Els boigs, a vegades, encerten.
Ortí Ferreres, Joan; Roca Bel, Samuel (2013): Els jocs en la història «Els jocs en la llengua: expressions, dites i refranys quotidians que utilitzen els jocs tradicionals. Bitlles, birles o mirles», p. 418. Revista Afers.
Lloc: Gironès.
Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.
Ruyra, Joaquim (1949): Obres completes «Aforismes i frases fetes del català popular. Boig», p. 894. Editorial Selecta-Catalonia.

Els bojos fan bitlles

6 fonts, 1982.
De vegades té raó o triomfa qui menys ens pensem.
Beltran Genescà, Antoni (2018): Ensenya'm la llengua. Vocabulari i llenguatge popular al voltant de la salut, els remeis i les malalties «El cap i el cervell. Panses, nous i figues són sempre bones amigues», p. 351. Editorial Gregal.
Les persones extravagants sovint l'encerten i diuen coses interessants.
Castellanos i Llorenç, Carles; Mayor i Lloret, Agustí (2024): Diccionari de recursos lexicals «Boig | Boja», p. 76. Llibres de l'Index, S.A.
Lloc: Alt Pirineu.
Farràs i Muntó, Elvira (1998): Ribera amunt són les boniques «I. L'ésser humà. La prudència», p. 34. Garsineu Edicions.
Frase per indicar que fins el menys espavilat n'encerta alguna.
Pomares Navarra, Joaquim (1997): Diccionari del català popular i d'argot «Boig boja adj. i s.», p. 54. Edicions 62.
Lloc: Penedès.
Sadurní i Vallès, Pere (1982): Retalls del folklore penedesenc «Exemplars i diverses», p. 172. Museu de Vilafranca.
No té res a veure amb les bitlles del tèxtil, sinó amb una tirada victoriosa de bitlles: tothom, fins i tot els bojos, pot tenir la sort d'encertar i 'fer bitlla'
Font: Esports. Bitlles.
Solsona, Ramon (2005): A paraules em convides. Meravelles, curiositats i sorpreses del llenguatge «Esports. Bitlles de jugar i bitlles de teixir», p. 94. Columna Edicions.

Boigs fan bitllas

4 fonts, 1866.
No és fácil trobar manera de patentisar millor y mès breument los miracles de la cega casaualitat.
Genís i Bech, Salvador (1875): La Renaixensa, any V, tom I, 30 d'abril de 1875, pàg. 506-512 ««Adagis catalans»», p. 510. La Renaixensa.
Llagostera i Sala, Francesc (1883): Aforística catalana «10. Aforismes indeterminats», p. 43. Llibreria d'Alvar Verdaguer.
Lo Noy de la Mare (1866): Lo Noy de la Mare, 7 (22 de juliol, 1866), p4 «Endevinalla», p. 4. Revista Lo Noy de la Mare.
Boigs fan bitllas. 5-3-1870.
Font: Calendari dels pagesos.
Ricart Matas, Josep (2021): Fons paremiològic de Josep Ricart Matas, dipositat a la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi (RACBASJ) «Refranys repetits del «Calendari dels pagesos». No 61 à 99», p. 3_199.jpg. Manuscrit.
Boigs fan bitllas. 3-3-1875.
Font: Calendari dels pagesos.
Ricart Matas, Josep (2021): Fons paremiològic de Josep Ricart Matas, dipositat a la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi (RACBASJ) «Refranys repetits del «Calendari dels pagesos». No 61 à 99», p. 3_200.jpg. Manuscrit.
Boigs fan bitllas. 8-10-1894 / 8-10-1895.
Font: Calendari dels pagesos.
Ricart Matas, Josep (2021): Fons paremiològic de Josep Ricart Matas, dipositat a la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi (RACBASJ) «Refranys repetits del «Calendari dels pagesos». No 61 à 99», p. 3_201.jpg. Manuscrit.

De vegades, els boixos fan bitlles

3 fonts, 1996.
Ciudad Futura (1999): Citas y refranes «www.ciudadfutura.com/ciclon/». Web.
Pujol i Vila, Josep (1996): 3000 refranys de nostra terra «la saviesa i la prudència», p. 73. Web.
Pujol i Vila, Josep (1999): 5.000 refranys de nostra terra «la saviesa i la prudència». Web.

Bojos fan bitlles

2 fonts, 1967.
Sinònim: Qualsevol boig pot fer una bitlla.
Equivalent en castellà: El más tonto hace pelotas.
Espunyes, Josep (2007): Dites, locucions i frases fetes «82», p. 36. Garsineu Edicions.
Griera, Antoni (1967): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - II - BAB-BUV «Boig», p. 203. Edicions Polígrafa.

Un boig fa bitlles

2 fonts, 1910.
Lloc: Tortosa (Baix Ebre).
Aragonés Salvat, Albert (2003): Refrans i modismes tortosins, de Federico Pastor i Lluís «10. La capacitat intel·lectual - 10.5. Bogeria». Web.
Lloc: Tortosa (Baix Ebre).
Pastor i Lluís, Federico (1910): Refrans i modismes tortosins. Web.

Boigs / fan vitlles

1 font, 1915.
De: Anònim (1917-18).
Lloc: Girona.
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1915): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF-AEFC-0102-0015 «Proverbis - http://simurg.bibliotecas.csic.es/viewer/image/990001433420304201/33/». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.

Boigs fan bitllas, si'n fan

1 font, 1866.
Refranys estrafets (o adaptats).
Lo Noy de la Mare (1866): Lo Noy de la mare, 15 (16 de setembre, 1866), p2 «Refrans adobats», p. 2. Revista Lo Noy de la Mare.

Boigs fan bitllets

1 font, 1993.
Conca, Maria (1993): Els refranys catalans «La capacitat intel·lectual. Bogeria», p. 134. Edicions Tres i Quatre.

Boixs fan bitllas

1 font, 2021.
Boixs fan bitllas. 16-9-1893.
Font: Calendari dels pagesos.
Ricart Matas, Josep (2021): Fons paremiològic de Josep Ricart Matas, dipositat a la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi (RACBASJ) «Refranys repetits del «Calendari dels pagesos». No 61 à 99», p. 3_202.jpg. Manuscrit.

Bojos fan bitlles!

1 font, 2012.
De sort tots en tenim, alguns bona sort i altres mala sort, alguns mala sort i altres bona sort i viceversa. De tenir bona sort.
Sinònim: Fer llet | Tot fent bitlles.
Lloc: Llançà (Alt Empordà).
Feliu i Pumarola, Lluís (2012): Recull casolà. Quasi tot escoltat i sentit a Llançà, a l'Alt Empordà, 2a ed «Pel què ets et diuen. De la sort, la bona i la mala», p. 30. Brau Edicions.

Bòtjs fan bitlles

1 font, 1900.
Equivalent en anglès: No man is fool always, every one sometimes (Trad.: Ningú es sempre bòtj, tothòm ho es alguna vegada).
Miró i Borràs, Oleguer (1900): Aforística médica popular catalana confrontada ab la de altres llengües «XII. Sèny», p. 329. Centre Excursionista de Catalunya.
Equivalent en italià: Anche il pazzo tal volta dice qualche parola da savio.
Miró i Borràs, Oleguer (1900): Aforística médica popular catalana confrontada ab la de altres llengües «XII. Sèny», p. 329. Centre Excursionista de Catalunya.

De vegades, els bojos fan bitlles

1 font, 1993.
Seuba, A.; Giménez, M (1993): Refranys i aforismes. Tradicions catalanes «Refranys de tot una mica», p. 84. Seuba Edicions.

El contingut del refranyer no encoratja les follies sublims ni els grans sacrificis, les aventures ni les empreses arriscades. Però constata filosoficament que, de vegades, boigs fan bitlles

1 font, 1966.
Tasis, Rafael (1966): La saviesa del poble, p. 9. Autoedició.

Els boigs (bojos) fan bitlles

1 font, 1994.
Els menys intel·ligents, a voltes, l'encerten.
Lloc: Sant Feliu de Guíxols (Baix Empordà).
Palahí, Lluís (1994): 'Expressions ganxones', dins Setmanari Àncora «Expressions ganxones». Àncora. Setmanari de la Costa Brava.

Els boigs / fan bitlles

1 font, 1915.
De: Perramon i Oliva, Joan (1918-19).
Lloc: Girona.
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1915): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF-AEFC-0106-0053 «Parèmies i aforismes sobre fenòmens atmosfèrics. Dites - http://simurg.bibliotecas.csic.es/viewer/image/990001434850304201/5/». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.

Els bòigs…

1 font, 1907.
Bardina, Joan (1907): Gramática Pedagògica de la Llenga Catalana (Curs Superior) «II. Variacions de les paraules: Morfologia. CII», p. 41. Baguñá, editor.

Els boitj fan bitlles

1 font, 1918.
De: Dorca i González, Josep; Albert Arnau, Josep Maria.
Lloc: Cistella.
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1918): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF/AEFC/0702/0007 «Comparances - http://simurg.bibliotecas.csic.es/view/1357797». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.

Els boits fan bitlles

1 font, 2019.
Significa que fins i tot el més ximple pot sortir-se'n d'un problema. Es coneix, però poc, a altres indrets.
Lloc: Palafrugell.
Bruguera Martí, Maria; Serra Mayoral, Carlos (2019): Coses sentides. El parlar de Palafrugell «B», p. 37. Edicions Baix Empordà.

Els bojos / fan bitlles

1 font, 1997.
Lloc: Sant Cugat del Vallès (Vallès Occidental).
Cabanas-Alibau, Miquel (1997): Recull de refranys «Refranys», p. 32. Autoedició.

Los boigs / fan bitlles

1 font, 1915.
De: Anònim (1917-18).
Lloc: Girona.
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1915): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF-AEFC-0102-0015 «Proverbis - http://simurg.bibliotecas.csic.es/viewer/image/990001433420304201/13/». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.

Los boigs fan bitllas

1 font, 1886.
Lloc: Blanes (Selva).
Cortils i Vieta, Josep (1886): Ethologia de Blánes «Adagis més usuals», p. 182. Centre Excursionista de Catalunya.

Los boigs fan bitllas, y'ls carlins no

1 font, 1872.
Refranys adobats (o estrafets).
(1872): La Esquella de la Torratxa 1, núm. 1 (5 de maig, 1872): 3 «Refrans adobats», p. 3. Revista La Esquella de la Torratxa.

Los boigs fan bitlles

1 font, 1900.
Font, Ramon (1900): Refráns de la llengua catalana, p. 74. Editorial Rourich.

Qualsevol boig pot fer una bitlla

1 font, 2007.
Sinònim: Bojos fan bitlles.
Espunyes, Josep (2007): Dites, locucions i frases fetes «82», p. 36. Garsineu Edicions.

Un boig fa bitlla

1 font, 1985.
Lloc: Baix Gaià.
Pi i Virgili, Francesc (1985): Estudis altafullencs, 9 «Literatura oral al Baix Gaià. B) Folklore oral dels adults. B10) Parèmies. i) Vàries», p. 28. Editorial Acebo.