Paremiologia catalana comparada digital

Cantant, cantant, les penes se'n van

31 recurrències en 12 variants. Primera citació: 1907.

Cantant, cantant, les penes se'n van

17 fonts, 1993.
Lloc: El Collado dels Gabriels (El Carxe).
Agulló, Vicent (2021): Música, festa i parèmia «9. El cantar en les parèmies: cantar - joglars - trobadors». Blogger.
Aconsella estar alegre.
Alzamora Bisbal, Jaume (2008): Espigolant dins l'antigor. Refranys i dites de la nostra terra «2. Arts i oficis. 2.1. Balls i música. Refranys», p. 56. Editorial Moll.
Sinònim: Qui canta, el seu mal espanta.
Beltran Genescà, Antoni (2018): Ensenya'm la llengua. Vocabulari i llenguatge popular al voltant de la salut, els remeis i les malalties «Sobre l'estat de salut, el pas del temps, les cures i els remeis, les velles i noves paraules. Remeis i tractaments», p. 394. Editorial Gregal.
Ciudad Futura (1999): Citas y refranes «www.ciudadfutura.com/ciclon/». Web.
Es diu d'aquells que canten per fingir alegria quan, de fet, la processó els va per dins.
Sinònim: Qui canta els seus mals espanta.
Lloc: Terres de Ponent.
Espunyes i Esteve, Josep (2021): 1.000 dites ponentines «C», p. 29. Edicions de 1984.
Garcia Salines, Jordi P. (1994): Refranys i frases fetes populars catalanes «LA SOCIETAT. LES DIVERSIONS. MUSICA, BALL I CANT», p. 33. L'Avui / El Punt Avui.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Cantar». Web.
Sinònim: Veg. Qui canta els seus mals espanta.
Pàmies i Riudor, Víctor (2012): Dites.cat. Locucions, frases fetes i refranys del català «pena». Editorial Barcanova.
Lloc: Barcelona (Barcelonès).
Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.
La música sempre ha tingut fama d'apaivagar les ires i els ànims encesos.
Sinònim: Qui canta els seus mals espanta.
Pàmies i Riudor, Víctor; Palou, Jordi (2012): Els 100 refranys més populars. Cossetània Edicions.
Sinònim: Qui canta, els seus mals espanta.
Equivalent en castellà: Quien canta sus males espanta.
Parés i Puntas, Anna (1997): Diccionari de refranys català-castella castellà-català «Cantar», p. 34. Edicions 62.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «El calendari. Les festes mòbils i generals», p. 171. Edicions 62.
Recomana distracció i despreocupació per quan s'han sofert contrarietats o disgusts; per conpensar el desequilibri moral que donen.
Pons Lluch, Josep (1993): Refranyer menorquí «557 Cantant», p. 86. Institut Menorquí d'Estudis.
Pujol i Vila, Josep (1996): 3000 refranys de nostra terra «Bons consells», p. 71. Web.
Pujol i Vila, Josep (1999): 5.000 refranys de nostra terra «Bons consells». Web.
Lloc: País Valencià.
Sanxis i Forriols, Joan Lluís (2011): Saviesa popular. Recull de refranys i frases fetes «Capítol VII: Maneres de ser (tipus socials). Afligit, trist», p. 156. Eixam Edicions.
Verdú, Jordi Raül (2010): La velleta refranyera, p. 49. Edicions del Bullent.

Cantant cantant, les penes se'n van

3 fonts, 1993.
Conca, Maria (1993): Els refranys catalans «L'esplai. Música i cant», p. 138. Edicions Tres i Quatre.
Daban, Àngel (2006): www.angeldaban.com - Dites i refranys «Dites i refranys de Músics. Dites sobre músics, música, balls i instruments». Web.
No és la solució, però ajuda.
Equivalent en castellà: Quien canta, su mal espanta.
Gisbert, Adolf (2011): Refranyer temàtic «Refranyer de música i cant», p. 533. Web.

En cantant, les penes se'n van

2 fonts, 1990.
Daban, Àngel (2006): www.angeldaban.com - Dites i refranys «Dites i refranys de Músics. Dites sobre músics, música, balls i instruments». Web.
Equivalent en francès: En chantant les peines s'en vont.
Lloc: Alt Vallespir (Catalunya del Nord).
Ribes, Jean (1990): Records del temps passat - Souvenirs du temps passé «Proverbis. Viure i morir. Menjar i beure», p. 43. Autoedició.

Cantant i més cantant les penes es van aliviant

1 font, 2012.
Blas Núñez, Amparo; Oriola Velló, Frederic (2012): El mirall pautat. Recull d'expressions i parèmies musicals en la tradició popular «4. Ballant i cantant. C», p. 97. Edicions Tívoli.

Cantant i més cantant les penes es van alleujant

1 font, 1999.
Lloc: Alzira (Ribera Alta).
Aparicio Ortiz, José M. (1999): 2001 refranys i un grapat de dites i cançonetes d'Alzira i la seua comarca «C», p. 37. Ajuntament d'Alzira.

Cantant i mes cantant les penes se van aliviant

1 font, 1986.
Lloc: País Valencià.
Valor Calatayud, Ernest (1986): Refraneret musical. Recull folklòric «Refraner del cant. C», p. 29. Llorens Llibres.

Cantant i més cantant, les penes es van alleujant

1 font, 2021.
Agulló, Vicent (2021): Música, festa i parèmia «9. El cantar en les parèmies: cantar - joglars - trobadors». Blogger.

Cantant les pènes se'n van

1 font, 1907.
Bardina, Joan (1907): Gramática Pedagògica de la Llenga Catalana (Curs Superior) «II. Variacions de les paraules: Morfologia. XCIII», p. 39. Baguñá, editor.

Cantant, cantant les penes se'n van

1 font, 2012.
Blas Núñez, Amparo; Oriola Velló, Frederic (2012): El mirall pautat. Recull d'expressions i parèmies musicals en la tradició popular «4. Ballant i cantant. C», p. 97. Edicions Tívoli.

Cantant, cantant, / les penes se'n van

1 font, 1969.
Equivalent en francès: Tout en chantant, / les peines s'en vont.
Lloc: Catalunya del Nord.
Guiter, Henri (1969): Proverbes et dictons catalans «Sort, desgracia / Bonheur, malheur», p. 338. Robert Morel Editeur.

Cantant, cantant, ses penes se'n van

1 font, 2020.
Lloc: Menorca.
Pons Marquès, Pilar (2020): Refranys i dites populars menorquines de sa meva estimada àvia, Pilar Orfila (1871-1960) «Refranys i dites populars», p. 11. Setmanaris i Revistes, SL.

Cantant, cantant..., les penes se'n van

1 font, 2017.
Milenbranca (2017): App L'arbre refranyer - Milenbranca. Editorial Grata Lectura.