Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys de moral», p. 1156. Editorial Selecta-Catalonia.
Cortesia de boca molt val i poc costa
21 recurrències en 13 variants. Primera citació: 1900.
Cortesia de boca molt val i poc costa
5 fonts, 1951.
Equivalent en esperanto: De vorto ĝentila ne doloras la lango.
Cortesia de boca, molt val i poc costa
3 fonts, 1992.
Núñez no el declara com a català, però la morfologia de 'val' i 'costa' fan que l'apuntem, perquè a més el tenim documentat en català al 'Llibre de bones costumes dels hòmens e dels oficis dels nobles', traducció quatrecentista de l'obra de J. Cessulis: 'Solacium ludi scacorum'
Sinònim: Cortesia de boca, mucho val y poc costa.
Font: Hernán Núñez (1555:p.26v).
No ofendre en parlar.
Cortesia de boca val molt i poc costa
2 fonts, 1987.
Lloc: Terres de l'Ebre.
Equivalent en francès: La courtoisie du langage vaut beaucoup et coûte peu.
Lloc: Perpinyà.
Cortesia de boca, val molt i poc costa
2 fonts, 1989.
Lloc: Marina Baixa.
De: Alberola.
Lloc: País Valencià.
Cortesía de boca molt val e poch costa
1 font, 1900.
(Ital.) V. Parlar.
Sinònim: Bon senyor, parlau cortès, que de parlar bé no costa res.
Cortesia de boca molt val y pòc còsta
1 font, 1912.
De gentilitat.
Cortesia de boca, / molt val i poc costa
1 font, 1967.
Cortesia de boca, / val molt i poc costa
1 font, 1969.
Equivalent en francès: La courtoisie du langege vaut beaucoup / et coûte peu.
Lloc: Catalunya del Nord.
Cortesía de bóca, mólt val i poch costa
1 font, 1915.
Cortesía de boca, val molt y pòc còsta
1 font, 1928.
Lloc: País Valencià.
Cortesia de boca, val molt, i poc costa
1 font, 2018.
Lloc: País Valencià.
Per ço que és dit vulgarment; cortesia de boca molt val e poc costa
1 font, 1996.
Font: Llibre de bones costumes dels hòmens e dels oficis dels nobles.
Per ço que és dit vulgarment: cortesia de boca molt val e poc costa
1 font, 1996.
Sinònim: Cortesia de boca, molt val i poc costa.
Font: Llibre de bones costumes dels hòmens e dels oficis dels nobles, traducció quatrecentista de l'obra de J. Cessulis 'Solacium ludi scacorum' (Bulbena, 1902:84).