Paremiologia catalana comparada digital

Déu tot ho veu

17 recurrències en 8 variants. Primera citació: 1803.

Déu tot ho veu

4 fonts, 1969.
Res es fa a espatlles del Creador.
Alzamora Bisbal, Jaume (2008): Espigolant dins l'antigor. Refranys i dites de la nostra terra «8. Religioses. 8.2. Déu. Dites», p. 266. Editorial Moll.
Alzamora Bisbal, Jaume (2008): Espigolant dins l'antigor. Refranys i dites de la nostra terra «8. Religioses. 8.2. Déu. Refranys», p. 264. Editorial Moll.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada III «D 554», p. 586. Columna Edicions.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Déu». Web.
Equivalent en francès: Dieu voit tout.
Lloc: Catalunya del Nord.
Guiter, Henri (1969): Proverbes et dictons catalans «Déu i dimoni / Dieu et diable», p. 420. Robert Morel Editeur.

Déu t'ou i et veu

1 font, 1992.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada III «D 542», p. 583. Columna Edicions.

Deu t'òu y et veu

1 font, 1928.
Lloc: País Valencià.
Alberola Serra, Estanislau; Peris Fuentes, Manuel (1928): Refraner valenciá «D», p. 64. Editorial Arte y Letras.

Dèu tot ho veu

1 font, 1803.
Loc. ab que s'expressa que Dèu conex, y sab tot lo que fem, y qu'ho ha de judicar.
Equivalent en castellà: Dios no come ni bebe, mas juzga lo que ve.
Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1803): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo I «Dèu», p. 255.
Loc. ab que s'expressa que Dèu conex, y sab tot lo que fem, y qu'ho ha de judicar.
Equivalent en llatí: Deo cuncta sunt aperta.
Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1803): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo I «Dèu», p. 255.

Deu tot ho veu

1 font, 2021.
Deu tot ho veu. 14-2-1877.
Font: Calendari dels pagesos.
Ricart Matas, Josep (2021): Fons paremiològic de Josep Ricart Matas, dipositat a la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi (RACBASJ) «Refranys repetits del «Calendari dels pagesos». No 61 à 99», p. 3_400.jpg. Manuscrit.
Deu tot ho veu. 26-1-1885.
Font: Calendari dels pagesos.
Ricart Matas, Josep (2021): Fons paremiològic de Josep Ricart Matas, dipositat a la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi (RACBASJ) «Refranys repetits del «Calendari dels pagesos». No 61 à 99», p. 3_401.jpg. Manuscrit.

Dèu tòt ho veu

1 font, 1839.
Loc. que recorda la presencia de Dèu en tòt lloc, pera que obrem rectamènt com que habem de ser judicats per qui veu tòtas nostras obras.
Equivalent en castellà: Dios ni come ni bebe mas juzga lo que ve.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 1 «Dèu», p. 710. Impremta de Josep Torner.
Loc. que recorda la presencia de Dèu en tòt lloc, pera que obrem rectamènt com que habem de ser judicats per qui veu tòtas nostras obras.
Equivalent en francès: Dieu voit et entend tout.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 1 «Dèu», p. 710. Impremta de Josep Torner.
Loc. que recorda la presencia de Dèu en tòt lloc, pera que obrem rectamènt com que habem de ser judicats per qui veu tòtas nostras obras.
Equivalent en italià: Dio tutto vede.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 1 «Dèu», p. 710. Impremta de Josep Torner.
Loc. que recorda la presencia de Dèu en tòt lloc, pera que obrem rectamènt com que habem de ser judicats per qui veu tòtas nostras obras.
Equivalent en llatí: Nil Deo absconditum.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 1 «Dèu», p. 710. Impremta de Josep Torner.

Deu, tot ho veu

1 font, 2021.
Deu tot ho veu. 1-2-1910 / 20-2-1911.
Font: Calendari dels pagesos.
Ricart Matas, Josep (2021): Fons paremiològic de Josep Ricart Matas, dipositat a la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi (RACBASJ) «Refranys repetits del «Calendari dels pagesos». No 61 à 99», p. 3_402.jpg. Manuscrit.

Déu, tot ho veu

1 font, 2021.
Deu tot ho veu. 26-2-1921 / 11-2-1923.
Font: Calendari dels pagesos.
Ricart Matas, Josep (2021): Fons paremiològic de Josep Ricart Matas, dipositat a la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi (RACBASJ) «Refranys repetits del «Calendari dels pagesos». No 61 à 99», p. 3_403.jpg. Manuscrit.