Paremiologia catalana comparada digital

Demanar no fa pobre

17 recurrències en 4 variants. Primera citació: 1915.

Demanar no fa pobre

12 fonts, 1977.
Equivalent en castellà: Por pedir que no quede.
Balbastre i Ferrer, Josep (1977): Nou recull de modismes i frases fetes «Català-castellà», p. 75. Editorial Pòrtic.
Common Voice (2018): Proverbis. Web.
Equivalent en castellà: Por pedir que no quede.
Diàfora (1982): Diccionari essencial castellà-català català-castellà, p. 73. Editorial Diàfora.
Ho diuen per animar el qui dubta a demanar alguna cosa, temorós d'ocasionar molèsties, de no ser escoltat, etc.
Fàbregas i Barri, Esteve (1985): Diccionari de veus populars i marineres. Recollides del parlar vivent «Demanar no fa pobre», p. 78. Editorial Pòrtic.
Lloc: Alt Pirineu.
Farràs i Muntó, Elvira (1998): Ribera amunt són les boniques «III. El món econòmic i laboral. La pobresa», p. 72. Garsineu Edicions.
Festa.cat (2006): Festa.cat «Dites catalanes populars». Web.
Irònicament, està dient que pot fer ric.
Sinònim: Similars: Els que no plora, no mama | Boca que no parla, Déu no l'ou || Contrari: De donar, ningú es fa ric.
Gisbert, Adolf (2011): Refranyer temàtic «Activitats humanes, comportament, salut i fortuna», p. 223. Web.
Origen: 1785. Literalment, 'demanar no fa cap dany/mal'. N'és un sinònim 'it costs nothing to ask' ('no costa res demanar') i esmentem també l'expressió 'asking is free and so is refusing' ('demanar és gratis i negar-se a concedir, també').
Endavant, demana'ls si et pujaran de categoria; demanar no fa pobre = Go ahead and see if they'll upgrade your ticket; there's no harm in asking.
Sinònim: El no ja el tenim.
Equivalent en anglès: There's no harm in asking.
Hevly, Lou (2020): An Idiom a Day. 365 dites angleses corresponents a dites catalanes «T», p. 197. Parcir Edicions Selectes.
Lloc: Vic (Osona).
Medina Casanovas, Jaume (2014): El parlar d'una família vigatana, I «Els refranys. X. El diner i el joc. El diner, la riquesa i la pobresa», p. 251. Llibres de l'Index, S.A..
Sinònim: Per demanar no es perd res.
Equivalent en castellà: Por pedir que no quede.
Parés i Puntas, Anna (1997): Diccionari de refranys català-castella castellà-català «Demanar», p. 46. Edicions 62.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «X. El diner i el joc. El diner, la riquesa i la pobresa», p. 424. Edicions 62.
Lloc: Sant Martí de Tous (Anoia).
Vidal Mas, Elisa (2023): Els «ditxos» de la nostra gent gran. Dites, frases fetes i paraules en desús o mal dites «Dites i frases fetes. D», p. 17. Amics de Tous.

El demanar no fa pobre

3 fonts, 1992.
Ciudad Futura (1999): Citas y refranes «www.ciudadfutura.com/ciclon/». Web.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada III «D 126», p. 475. Columna Edicions.
Pujol i Vila, Josep (1999): 5.000 refranys de nostra terra «la feina, els diners i el poder». Web.

De demanar ningu es fa pobre

1 font, 1996.
Lloc: País Valencià.
Comes i Nácher, Joan (1996): No queda lo dit, sino lo escrit. Recull de refrans valencians «D», p. 45. Promoció de Cultura Valenciana (del Sénia al Segura).

Lo demanar no fa pobre

1 font, 1915.
De: Artigues i Sirvent, Ramon (1921-22).
Lloc: Lleida.
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1915): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF-AEFC-0102-0064 «Qüestionari núm. 13 - Filosofia popular - http://simurg.bibliotecas.csic.es/viewer/image/990001435010304201/45/». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.