(gra.) Indica el moment en què comença a comptar-se un espai de temps o una distància.
Lloc: Alt Urgell.
Des de
50 recurrències en 9 variants. Primera citació: 1803.
Des de
10 fonts, 1926.
Prep. que indica el moment en què comença a comptar-se un espai de temps, i com a prep. el punt on comença a comptar-se una distància.
Per fer-li de custodi, tingué des d'aquell dia un Àngel al capçal, Canigó iv.
Equivalent en castellà: Desde.
Ordenar el discurs: assenyalar relacions temporals.
Des de l'aprovació del nou sistema de…
Sinònim: A partir de | Abans de | Actualment | Al final | Al principi | Aleshores | Després.
Vau aprendre les preposicions en castellà? Aquestes són les catalanes, segons el IEC.
A partir de.
Lloc: País Valencià.
Contracció de la preposició «de» i l'article «es».
Mot que, seguit de «de» forma la locució prepositiva «des de» i, seguit de «que» la locució conjuntiva «des que», les quals expressen relacions circumstancials de temps i de lloc que denoten punt de partida, sovint en correlació amb «fins», «fins a»,.
Des de dissabte de la setmana passada fins avui. | Des de Barcelona fins a València.
Equivalent en alemany: Von, sit.
Mot que, seguit de «de» forma la locució prepositiva «des de» i, seguit de «que» la locució conjuntiva «des que», les quals expressen relacions circumstancials de temps i de lloc que denoten punt de partida, sovint en correlació amb «fins», «fins a»,.
Des de dissabte de la setmana passada fins avui. | Des de Barcelona fins a València.
Equivalent en anglès: From, since.
Mot que, seguit de «de» forma la locució prepositiva «des de» i, seguit de «que» la locució conjuntiva «des que», les quals expressen relacions circumstancials de temps i de lloc que denoten punt de partida, sovint en correlació amb «fins», «fins a», «fins en» o «fins que».
Des de dissabte de la setmana passada fins avui. | Des de Barcelona fins a València.
Equivalent en castellà: Desde.
Mot que, seguit de «de» forma la locució prepositiva «des de» i, seguit de «que» la locució conjuntiva «des que», les quals expressen relacions circumstancials de temps i de lloc que denoten punt de partida, sovint en correlació amb «fins», «fins a»,.
Des de dissabte de la setmana passada fins avui. | Des de Barcelona fins a València.
Equivalent en francès: Depuis.
Va fer propòsits d'esmena i des de llavors mateix va canviar d'actitud.
Lloc: Vic (Osona).
Indica punt de partença en el temps o en l'espai.
Sinònim: A partir de.
Locució prepositiva és la que fa funció d'una preposició simple.
Lloc: País Valencià.
Lloc: País Valencià.
Desde
8 fonts, 1803.
Preposicions pròpies.
Sinònim: De.
Equivalent en castellà: Desde.
Equivalent en castellà: Desde.
Tiempo.
Equivalent en castellà: Desde.
Despres de.
Equivalent en castellà: Desde.
Adv. l. y t.
Equivalent en castellà: Desde.
Despres de.
Equivalent en llatí: Ab hinc, posthac, exinde.
Adv. l. y t.
Equivalent en llatí: E, ex, de, ab.
D'ençà de.
Desde la sua minyonea [Boades, 335].
Sinònim: Des de.
Desprès de.
Equivalent en castellà: Desde.
Prep. que serveix pera denotar principi de temps ó lloch, com: desde aquí, desde luego, desde ara.
Equivalent en castellà: Desde.
Desprès de.
Equivalent en llatí: Abhinc, posthac, exinde.
Prep. que serveix pera denotar principi de temps ó lloch, com: desde aquí, desde luego, desde ara.
Equivalent en llatí: E, ex, de, ab.
Equivalent en castellà: Desde.
Dende
2 fonts, 1864.
Prep. dial. per «des de».
Ho mirava dende una teulada (Maestr.) | Dende que ha sopat només fa que beure (Val., Gandia) | Treballe dende les nou anda la una (Val.).
Equivalent en castellà: Desde.
Adv. ll. Desde.
Des de (tal lloc)
1 font, 1968.
De casa estant. De la finestra estant. De Barcelona estant.
Sinònim: De (tal lloc) estant.
Des de (tal moment)
1 font, 1968.
De Nadal ençà. De la guerra ençà. De llavors ençà.
Sinònim: De (tal moment) ençà.
Des de…
1 font, 1996.
Sinònim: De… Estant.
Dèsde
1 font, 1839.
Prep. que servex pera denotar principi de tèmps ó lloc; per aquesta rahó es part de mòlts modos adverbials, que significan tèmps ó lloc, com dèsde aquí, dèsde luego, dèsde ara.
Equivalent en castellà: Desde.
Prep. que servex pera denotar principi de tèmps ó lloc; per aquesta rahó es part de mòlts modos adverbials, que significan tèmps ó lloc, com dèsde aquí, dèsde luego, dèsde ara.
Equivalent en francès: Dès.
Prep. que servex pera denotar principi de tèmps ó lloc; per aquesta rahó es part de mòlts modos adverbials, que significan tèmps ó lloc, com dèsde aquí, dèsde luego, dèsde ara.
Equivalent en italià: Da.
Prep. que servex pera denotar principi de tèmps ó lloc; per aquesta rahó es part de mòlts modos adverbials, que significan tèmps ó lloc, com dèsde aquí, dèsde luego, dèsde ara.
Equivalent en llatí: Ab.
Prep. que servex pera denotar principi de tèmps ó lloc; per aquesta rahó es part de mòlts modos adverbials, que significan tèmps ó lloc, com dèsde aquí, dèsde luego, dèsde ara.
Equivalent en llatí: De.
Prep. que servex pera denotar principi de tèmps ó lloc; per aquesta rahó es part de mòlts modos adverbials, que significan tèmps ó lloc, com dèsde aquí, dèsde luego, dèsde ara.
Equivalent en llatí: E.
Prep. que servex pera denotar principi de tèmps ó lloc; per aquesta rahó es part de mòlts modos adverbials, que significan tèmps ó lloc, com dèsde aquí, dèsde luego, dèsde ara.
Equivalent en llatí: Ex.
Desdel
1 font, 1864.
Contracció de «desde lo».
Equivalent en castellà: Desde el.
Contracció de «desde lo».
Equivalent en llatí: Ab, ex.
Dèsdel
1 font, 1839.
Contracció de dèsde lo.
Equivalent en castellà: Desdel.
Contracció de dèsde lo.
Equivalent en francès: Depuis.
Contracció de dèsde lo.
Equivalent en francès: Dès.
Contracció de dèsde lo.
Equivalent en italià: Da.
Contracció de dèsde lo.
Equivalent en llatí: Ab.
Contracció de dèsde lo.
Equivalent en llatí: Ex.