Paremiologia catalana comparada digital

Deute bescantat, deute pagat

17 recurrències en 10 variants. Primera citació: 1918.

Deute bescantat ja està pagat

3 fonts, 1951.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys del dret i de la justícia», p. 1137. Editorial Selecta-Catalonia.
Festa.cat (2006): Festa.cat «Dites catalanes populars». Web.
Lloc: Vic (Osona).
Medina Casanovas, Jaume (2014): El parlar d'una família vigatana, I «Els refranys. X. El diner i el joc. El diner, la riquesa i la pobresa», p. 251. Llibres de l'Index, S.A.

Deute escantat, deute pagat

3 fonts, 1926.
Lloc: Menorca.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear V «Escantar Refr». Editorial Moll.
Escantat vol dir fet públic, descobert (F.C.M.).
Pons Lluch, Josep (1993): Refranyer menorquí «977 Deute», p. 138. Institut Menorquí d'Estudis.
No convé posar en boca a qui te deu.
Lloc: Menorca.
Pons Moya, Joan (1984): Dites i refranys menorquins «Segona part. Refranys. Hisenda», p. 220. Col·lectiu Folklòric Ciutadella.

Deute bescantat, deute pagat

2 fonts, 1926.
Sinònim: Deute bescantat, deute pagat.
Lloc: Men.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear IV «1 Deute Refr. b)». Editorial Moll.
Sinònim: Deute bescantat, deute pagat.
Lloc: Vallès.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear IV «1 Deute Refr. b)». Editorial Moll.
Els deutes fets públics, són ja mig pagats.
Alzamora Bisbal, Jaume (2008): Espigolant dins l'antigor. Refranys i dites de la nostra terra «9. Vida humana. 9.7. Vida familiar i social. 9.7.10.1. Deutes. Refranys», p. 456. Editorial Moll.

Deute escamat, deute pagat

2 fonts, 1996.
Lloc: Alcoi (L'Alcoià).
Castañer Boronat, Francisco (2001): Bon pilot. Bon farinot. Col·lecció de refranys alcoians «D», p. 111. CIA.
Lloc: País Valencià.
Comes i Nácher, Joan (1996): No queda lo dit, sino lo escrit. Recull de refrans valencians «D», p. 48. Promoció de Cultura Valenciana (del Sénia al Segura).

Deuta escantat, / deuta pagat

1 font, 1918.
'Escantat' vol dir fet públic, descubert, murmulat.
Lloc: Menorca.
Camps i Mercadal, Francesc (pseudònim Francesc d'Albranca) (1918): Folklore menorquí. De la pagesia. Tom I «Refranys. XX.- Hizenda (Bossa, butxaca)», p. 305. Institut Menorquí d'Estudis.

Deute bescantat deute perdonat

1 font, 1928.
Perque quan es bescanta un deute ja 's dona per perdut.
Lloc: Manresa.
Esteve i Seguí, Josep (1928): «Paremiologia comarcana» «Butlletí del Centre Excursionista de la Comarca de Bages. Anys XXIV. Manresa, gener de 1928, núm. 117. Cèdules de «Paremiologia comarcana»», p. 139. Butlletí del Centre Excursionista de la Comarca del Bages.

Deute bescantat ja és pagat

1 font, 1992.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada III «D 722», p. 625. Columna Edicions.

Deute bescantat ja està pagat (o perdonat)

1 font, 1999.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «X. El diner i el joc. El diner, la riquesa i la pobresa», p. 425. Edicions 62.

Deute bescantat ja està perdonat

1 font, 1951.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys del dret i de la justícia», p. 1137. Editorial Selecta-Catalonia.

Deute bescantat, / ja està pagat

1 font, 1968.
Lloc: Barcelona (Barcelonès).
Griera, Antoni (1968): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - V - DABA-ENFA «Deute», p. 139. Edicions Polígrafa.