Paremiologia catalana comparada digital

Dolç a la boca, amargant al cos

22 recurrències en 14 variants. Primera citació: 1918.

Dolç a la boca, amargant al cos

5 fonts, 1951.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys del mal i de la salut», p. 1076. Editorial Selecta-Catalonia.
Daban, Àngel (2006): www.angeldaban.com - Dites i refranys «Dites i refranys sobre la salut. Consells per a mantenir la salut i viure bé». Web.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Salut». Web.
El menjar dolç és malsà.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «La dona i l'home. El cos i les seves parts», p. 215. Edicions 62.
Lloc: Marina Baixa.
Ramón i Sapena, Regina L (2006): L'expressió dermatològica al llenguatge popular valencià amb especial referència a la comarca de la Marina Baixa «4.3. Parèmies. 4.2.1. Classificació temàtica per capítols. 4.2.1.1. Anatomia. Boca», p. 166. Universitat Miguel Hernández.

Dolç a la boca, amarg al cos

3 fonts, 1969.
Amb figures retòriques: asíndeton.
Bassa, Ramon; Cabot, Miquel; Díaz, Ramon; Lladonet, Joan (2000): Qui barata, el cap es grata. Els refranys i les frases fetes «1. La paremiologia: Refranys i frases fetes. 2. Continguts literaris. 2.1 Amb figures retòriques», p. 20. Editorial Moll.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada III «D 1477», p. 809. Columna Edicions.
Equivalent en francès: Doux à la bouche, amer pour le corps.
Lloc: Catalunya del Nord.
Guiter, Henri (1969): Proverbes et dictons catalans «Salut i medecina / Santé et médecine», p. 178. Robert Morel Editeur.

Dolç a sa boca, agre an es cos

3 fonts, 1999.
Per certes persones, cal tenir cura de no menjar massa dolç, puix que pot esser dolent per a la salut.
Alzamora Bisbal, Jaume (2008): Espigolant dins l'antigor. Refranys i dites de la nostra terra «9. Vida humana. 9.1. El cos i els actes fisiològics 9.1.1. El cos. Refranys», p. 319. Editorial Moll.
El menjar dolç és malsà.
Lloc: Mallorca.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «La dona i l'home. El cos i les seves parts», p. 215. Edicions 62.
Lloc: Marina Baixa.
Ramón i Sapena, Regina L (2006): L'expressió dermatològica al llenguatge popular valencià amb especial referència a la comarca de la Marina Baixa «4.3. Parèmies. 4.2.1. Classificació temàtica per capítols. 4.2.1.1. Anatomia. Boca», p. 166. Universitat Miguel Hernández.

Dolç a la boca, amarg al cor

1 font, 2000.
Vol dir que les coses molt dolces són indigestes.
Lloc: Illes Balears.
Bassa, Ramon; Cabot, Miquel; Díaz, Ramon; Lladonet, Joan (2000): Qui barata, el cap es grata. Els refranys i les frases fetes «2. Classificació alfabètica. 2.1. Els refranys. Amarg», p. 31. Editorial Moll.

Dolç a sa boca / amarg an es còs

1 font, 1918.
Lloc: Menorca.
Camps i Mercadal, Francesc (pseudònim Francesc d'Albranca) (1918): Folklore menorquí. De la pagesia. Tom I «Refranys. XI.- Cuina (menjúa, bevenda)», p. 294. Institut Menorquí d'Estudis.

Dolç a sa boca amarg an es cos

1 font, 1983.
Lloc: Menorca.
Consell Insular de Menorca (1983): Folklore menorquí. Un recull per a les primeres edats «Capítol II. Refranys pagesívols. Medicina», p. 55. Consell Insular de Menorca.

Dolç a sa boca, amarg an es còs

1 font, 1918.
Ses golosíes son malsanes.
Lloc: Menorca.
Camps i Mercadal, Francesc (pseudònim Francesc d'Albranca) (1918): Folklore menorquí. De la pagesia. Tom I «Refranys. XXVI.- Medecina», p. 310. Institut Menorquí d'Estudis.

Dolç a sa boca, amarg an es cos

1 font, 1984.
Se suposa que lo dolç és malsà.
Lloc: Menorca.
Pons Moya, Joan (1984): Dites i refranys menorquins «Segona part. Refranys. Medecina», p. 232. Col·lectiu Folklòric Ciutadella.

Dolç a sa boca, amarg an es cos (o en es cul)

1 font, 1999.
El menjar dolç és malsà.
Lloc: Menorca.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «La dona i l'home. El cos i les seves parts», p. 215. Edicions 62.

Dolç a sa boca, amarg en es cos

1 font, 1993.
Signifiquen que el menjar dolç és malsà (F.C.M.).
Pons Lluch, Josep (1993): Refranyer menorquí «1068 Dolç», p. 148. Institut Menorquí d'Estudis.

Dolç a sa boca, amarg en es cos (o en es cul)

1 font, 2006.
Lloc: Marina Baixa.
Ramón i Sapena, Regina L (2006): L'expressió dermatològica al llenguatge popular valencià amb especial referència a la comarca de la Marina Baixa «4.3. Parèmies. 4.2.1. Classificació temàtica per capítols. 4.2.1.1. Anatomia. Boca», p. 166. Universitat Miguel Hernández.

Dolç a sa boca, amarg en es cul

1 font, 1993.
Signifiquen que el menjar dolç és malsà (F.C.M.).
Pons Lluch, Josep (1993): Refranyer menorquí «1068a Dolç», p. 148. Institut Menorquí d'Estudis.

Dolça a sa boca, agre an es cos

1 font, 2003.
Lloc: Mallorca.
Fuster, Miquel (2003): Refranyer popular de l'illa de Mallorca - Volum II «Refranys. D», p. 159. Consell de Mallorca.

Dolça a sa boca, amarg en es cos

1 font, 1984.
Menjar coses dolces no és convenient.
Lloc: Menorca.
Pons Moya, Joan (1984): Dites i refranys menorquins «Segona part. Refranys. Cuina. Menjar i beure», p. 188. Col·lectiu Folklòric Ciutadella.