Paremiologia catalana comparada digital

Dos cunyats en pau i junts no pot ser sinó difunts

18 recurrències en 11 variants. Primera citació: 1883.

Dos cunyats en pau i junts no hi poden estar més que difunts

3 fonts, 2003.
Lloc: Tortosa (Baix Ebre).
Aragonés Salvat, Albert (2003): Refrans i modismes tortosins, de Federico Pastor i Lluís «7. La família - 7.4. Parents». Web.
Common Voice (2018): Proverbis. Web.
Els cunyats són parents polítics, no de sang, i solen tenir caràcters o gustos diferents.
Gisbert, Adolf (2011): Refranyer temàtic «Refranyer del parentiu», p. 550. Web.

Dos cunyats en pau i junts no pot ser sinó difunts

3 fonts, 1992.
Biosca, Mercè; Cornadó, Maria-Pau (2003): El refranyer de Joan Viladot «VII. La família. Els parents», p. 56. Pagès Editors.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada III «C 4053», p. 440. Columna Edicions.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Persones». Web.

Dos cunyats en pau i junts no pot ser més que difunts

2 fonts, 1951.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys del casament i de l'amor», p. 1113. Editorial Selecta-Catalonia.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «L'amor i l'amistat. Els parents», p. 247. Edicions 62.

Dos cunyats en pau i junts, no pot ser sinó difunts

2 fonts, 2000.
Lloc: Illes Balears.
Bassa, Ramon; Cabot, Miquel; Díaz, Ramon; Lladonet, Joan (2000): Qui barata, el cap es grata. Els refranys i les frases fetes «2. Classificació alfabètica. 2.1. Els refranys. Cunyat», p. 46. Editorial Moll.
Soler Amigó, Joan (2005): Tradicionari. Enciclopèdia de la cultura popular de Catalunya «Expressions i refranys», p. 74. Enciclopèdia Catalana.

Dos cunyats en pau y junts, no pot ser sino difunts

2 fonts, 1883.
Dificil es, impossible no.
Font, Ramon (1900): Refráns de la llengua catalana, p. 41. Editorial Rourich.
Llagostera i Sala, Francesc (1883): Aforística catalana «3. Aforismes referents á la paternitat y á la familia», p. 16. Llibreria d'Alvar Verdaguer.

Dos cunyades juntes estan difuntes

1 font, 1995.
Font: FV.
Moret i Coso, Hèctor (1995): Lo Molinar. 3. Gèneres menors de la literatura popular «parents i contraparents», p. 52. Instituto de Estudios Turolenses.

Dos cunyats en pau i junts / no pot ser més que difunts

1 font, 1967.
Griera, Antoni (1967): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - IV - CAVE-CUTX «Cunyat», p. 310. Edicions Polígrafa.

Dos cunyats en pau i junts, / no pot ser sinó difunts

1 font, 1969.
Equivalent en francès: Deux beaux-frères en paix et réunis, / ce ne peut être que morts.
Lloc: Catalunya del Nord.
Guiter, Henri (1969): Proverbes et dictons catalans «La família / La famille», p. 130. Robert Morel Editeur.

Dos cunyats en pau i junts, no poden ser més que difunts

1 font, 2008.
Lloc: Vilaplana.
Mestre Huguet, Maria del Carme (2008): Lo Pedrís «Revista 34 - Dites i Refranys a la vora del foc (VI) - https://www.lopedris.cat/dites-refranys-vora-del-foc-maria-del-carme-mestre-c1224». Web.

Dos cunyats en pau i junts, no pot ser més que difunts

1 font, 2007.
Sinònim: Dos galls en un galliner no canten bé.
Espunyes, Josep (2007): Dites, locucions i frases fetes «164», p. 55. Garsineu Edicions.

Dos cunyats en pau y junts no hi poden está mes que difunts

1 font, 1910.
Lloc: Tortosa (Baix Ebre).
Pastor i Lluís, Federico (1910): Refrans i modismes tortosins. Web.