Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys de pescador i de mariner», p. 1023. Editorial Selecta-Catalonia.
El més fi del peix és l'ull
15 recurrències en 10 variants. Primera citació: 1882.
El més fi del peix és l'ull
5 fonts, 1951.
No sempre les coses que en aparença són millors han de ser les més adequades. Sembla evident que encara que l'ull és la part més fina del peix, no és pas la més bona. També ens ha arribat una variant més llarga: «Lo més fi del peix és l'ull i lo més fi de les llebres són les potes».
Consell al pescador.
Lloc: Marina Baixa.
El més fi del peix de l'ull
1 font, 2012.
De: Amades, Joan.
Font: Folklore de Catalunya. Cançoner (Ed. Selecta, Barcelona, 1982, p1019-1030).
El més fi del peix és l'ull, el millor de les llebres són les potes
1 font, 1992.
El més fi del peix és l'ull; / el millor de la llebre són les potes
1 font, 1969.
Equivalent en francès: Le plus fin du poisson est l'oeil; / le meilleur du lièvre, les pattes.
Lloc: Catalunya del Nord.
Lo mes fi del pei ès l'ull; lo millor de la llebra son les potes
1 font, 2020.
Lloc: Rosselló.
Lo més fi del pei és l'ull; lo millor de la llebra són les potes
1 font, 2011.
Lloc: Rosselló.
Lo més fi del peix es l'ull
1 font, 1910.
Són purament culinaris.
Lo més fi del peix és l'ull, i lo més fi de les llebres són les potes
1 font, 1970.
Lo mes fi del peix es l'ull, ló mes fi de la llebra sónt les pottas
1 font, 1917.
Sinònim: Allò més fi del peix és l'ull, allò més fi de la llebre són les potes.
Lo mès fi del peix es l'ull; —lo millor de la llebra son les pattes
1 font, 1882.
Lloc: Rosselló.