Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys del mal i de la salut», p. 1078. Editorial Selecta-Catalonia.
El que ve de gust no mata
16 recurrències en 5 variants. Primera citació: 1903.
El que ve de gust no mata
8 fonts, 1951.
Sinònim: Càrrega que plau, no pesa.
Lloc: Terres de Ponent.
El pare afegeix: «Però atropella».
Lloc: Vic (Osona).
Lloc: Gombrèn i la Pobla de Lillet.
Allò que ve de gust, no mata
3 fonts, 1926.
Significa que les coses preses amb bona voluntat no són feixugues de fer.
Hi ha molts metges que no creuen en aquesta dita.
Equivalent en francès: Ce que l'on mange avec plaisir, ne tue pas.
Lloc: Catalunya del Nord.
El que ve de gust, no mata
2 fonts, 1992.
Lo que ve de gust no mata
2 fonts, 1915.
Lloc: Manresa.
De: Martí Cohí, Josep (1916-17).
Lloc: Arrabal de Jesús (Tortosa).