El temps passa i la Joana balla

Refrany que demostra inadvertidament, el pas cruel del temps sense que puguem fer res.

Sinònim: V. Ballar més que la filla del rei Herode.

Al·ludint a l'inexorable lliscar del temps.

Emprada per a significar l'acció del temps el qual llisca i s'esmuny sovint de manera inadvertida i amb insospitada rapidesa sense que res ni ningú el pugui fer aturar ni un moment, ni el breu espai d'una alenada. L'origen d'aquesta dita és segurament la llegenda bíblica de Salomé, la gran dançarina, filla del rei Herodes, enamorada de l'evangelista Sant Joan davant del qui executava les seves més impúdiques dances… (segueix). De: Amades, Joan.

Font: «Tretze proverbis explicats VII. El temps passa i la Joana balla».

Lloc: Pineda.

Lloc: Vic (Osona).

El temps passa inexorablement.

Tampoc presenten cap tipus de dubte en la seua interpretació els noms de personatges històrics, bíblics o mitològics i els noms de dona.

Són aquelles UFs que constitueixen enunciats complets i estan caracteritzats per estar fixats en la parla i constituir actes de parla. UFs que presenten els trets de lexicalització, autonomia sintàctica i textual. Refranys, enunciats lexicalitzats amb autonomia sintàctica i textual, amb un valor de veritat general de caràcter anònim.

Equivalent en castellà: El tiempo vuela; ó el tiempo es oro.

Per a indicar l'inexirable lliscar del temps que cap humana força no pot deturar. Aquest interessant refrany té origen en la llegenda bíblica de la degollació de sant Joan Baptista manada pel rei Herodes per a satisfer el despit de la seva filla Herodies (Salomè?). Explicat amb més detall.

De: Carreras y Artau, Tomás.

Equivalent en francès: Trad.: Lo temps passa y la mort vé.