Paremiologia catalana comparada digital

Els extrems es toquen

24 recurrències en 6 variants. Primera citació: 1883.

Els extrems es toquen

17 fonts, 1969.
Agulló, Vicent (2021): Música, festa i parèmia «08. Altres expressions musicals». Blogger.
Biosca, Mercè; Cornadó, Maria-Pau (2003): El refranyer de Joan Viladot «XVIII. La roda de la fortuna. L'equilibri», p. 136. Pagès Editors.
Es pot dir que els extres es toquen: que populatxers i ultres són els qui advoquen per aquesta radical mesura.
Candel, Francesc (1997): Avui «Diàleg. ETA i Hisenda», p. 17. L'Avui / El Punt Avui.
Common Voice (2018): Proverbis. Web.
Expressió per a indicar que les coses oposades tenen sovint alguna semblança, sobretot quant als efectes.
Equivalent en castellà: Los extremos se tocan.
Enciclopèdia Catalana (2000): Diccionari de frases fetes, refranys i locucions «Extrem», p. 112. Enciclopèdia Catalana.
Expressió per a indicar que les coses oposades tenen sovint alguna semblança, sobretot quant als efectes.
En Pere i la Tanit són ben diferents i es porten molt bé, és ben bé que els extrems es toquen / Ningú no hauria dit que ells dos superarien les seves diferències i es posarien d'acord, però tots els extrems es toquen.
Espinal, M. Teresa (2004): Diccionari de sinònims de frases fetes «Semblança». Publicacions de l'Abadia de Montserrat.
Sinònim: Calçar el mateix peu.
Equivalent en castellà: Los extremos se tocan x.
Espunyes, Josep (2007): Dites, locucions i frases fetes «100», p. 42. Garsineu Edicions.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada IV «E 855», p. 241. Columna Edicions.
Lloc: Alt Pirineu.
Farràs i Muntó, Elvira (1998): Ribera amunt són les boniques «I. L'ésser humà. La prudència», p. 34. Garsineu Edicions.
Expressió molt extesa en totes les llengües per indicar que sovint les coses oposades s'assemblen. En dir-ho, el que en realitat es pretén és mostrar la idea que tot és relatiu.
Gimeno, Isabel (1989): El llibre dels refranys catalans «Consells morals», p. 184. Editorial de Vecchi.
Significa que els caràcters o les ideologies més oposades coincideixen en algun aspecte.
Sinònim: Similar: Tot té un mig i dos vores.
Equivalent en castellà: Los extremos se tocan || Similar: En el término medio está la virtud.
Gisbert, Adolf (2011): Refranyer temàtic «Activitats humanes, comportament, salut i fortuna», p. 258. Web.
Sentencia que les idees o els comportaments comparativament molt oposats en la teoria acaben sent idèntics o molt similars en la pràctica real.
Equivalent en castellà: Los extremos se tocan || Similar: De verde claro a amarillo va poquillo.
Gisbert, Adolf (2011): Refranyer temàtic «Relacions humanes», p. 455. Web.
Equivalent en francès: Les extrêmes se touchent.
Lloc: Catalunya del Nord.
Guiter, Henri (1969): Proverbes et dictons catalans «L'amistat / L'amitié», p. 86. Robert Morel Editeur.
Lloc: Vic (Osona).
Medina Casanovas, Jaume (2014): El parlar d'una família vigatana, I «Els refranys. IX. Els sentiments i les creences. Els sentiments i la moral», p. 241. Llibres de l'Index, S.A.
Sinònim: Veg. Tots els extrems són dolents.
Equivalent en castellà: Los extremos se tocan.
Pàmies i Riudor, Víctor (2012): Dites.cat. Locucions, frases fetes i refranys del català «extrem». Editorial Barcanova.
Les coses oposades, sovint s'assemblen.
Perramon i Barnadas, Sever (1979): Proverbis, dites i frases fetes de la llengua catalana «tocar, tocat», p. 137. Editorial Millà.
Lloc: Ontinyent (La Vall d'Albaida).
Sanchis Carbonell, Josep (2007): Bocaviu. Bocins de llengua de transmissió oral i escrita arreplegats a Ontinyent «Sentències i refranys. E», p. 135. Edicions Víctor.
Villatoro, Vicenç (1994): Avui «Vergès», p. 2. L'Avui / El Punt Avui.

Los extrems se tocan

2 fonts, 1883.
Font, Ramon (1900): Refráns de la llengua catalana, p. 75. Editorial Rourich.
Llagostera i Sala, Francesc (1883): Aforística catalana «3. Aforismes referents á la paternitat y á la familia», p. 15. Llibreria d'Alvar Verdaguer.

El món és redó i els extrems es toquen

1 font, 2010.
Lloc: Cocentaina (Comtat).
Serveis Lingüístics de l'Ajuntament de Cocentaina (2010): SL Cocentaina. Ajuntament de Cocentaina.

Els estrems es tòquen

1 font, 1908.
Lloc: Manresa.
Esteve i Seguí, Josep (1908): «Paremiologia comarcana» «Butlletí del Centre Escursionista de la Comarca de Bages. Any III. Manresa, 1 de novembre de 1908, núm. 24», p. 100. Butlletí del Centre Excursionista de la Comarca del Bages.

Els extrems gairebé es toquen

1 font, 1959.
Junceda, Joan G. (1959): Bon seny. Aforismes, faules i acudits «Els aforismes», p. 58. Llibres de l'Index, S.A.

Tots els extrems es toquen

1 font, 1994.
Oral (1994). Font oral.