Paremiologia catalana comparada digital

En dir-la, dir-la grossa

29 recurrències en 10 variants. Primera citació: 1918.

En dir-la, dir-la grossa

13 fonts, 1918.
Lloc: Men.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear VI «Gros, grossa Refr. b)». Editorial Moll.
Es diu quan un exagera una notícia.
Lloc: Illes Balears.
Bassa, Ramon; Cabot, Miquel; Díaz, Ramon; Lladonet, Joan (2000): Qui barata, el cap es grata. Els refranys i les frases fetes «2. Classificació alfabètica. 2.1. Els refranys. Dir», p. 50. Editorial Moll.
Lloc: Menorca.
Camps i Mercadal, Francesc (pseudònim Francesc d'Albranca) (1918): Folklore menorquí. De la pagesia. Tom I «Refranys. XVIII.- Fantasíes, Homenía», p. 301. Institut Menorquí d'Estudis.
Ciudad Futura (1999): Citas y refranes «www.ciudadfutura.com/ciclon/». Web.
Conca, Maria (1993): Els refranys catalans «La comunicació lingüística. Mentida», p. 156. Edicions Tres i Quatre.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada III «D 1294», p. 769. Columna Edicions.
Garcia Salines, Jordi P. (1994): Refranys i frases fetes populars catalanes «SENT., ACC., PARAULES… MENTIDA», p. 23. L'Avui / El Punt Avui.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «IX. Els sentiments i les creences. Els sentiments i la moral», p. 398. Edicions 62.
Es diu quan un exagera una notícia.
Pons Lluch, Josep (1993): Refranyer menorquí «1023 Dir», p. 143. Institut Menorquí d'Estudis.
Ja que un diu un disbarat, que no valgui.
Lloc: Menorca.
Pons Moya, Joan (1984): Dites i refranys menorquins «Segona part. Refranys. Conseis. Experiència», p. 180. Col·lectiu Folklòric Ciutadella.
Quan un diu un disbarat, que ho valgui.
Lloc: Menorca.
Pons Moya, Joan (1984): Dites i refranys menorquins «Segona part. Refranys. Fantasies. Homenia», p. 203. Col·lectiu Folklòric Ciutadella.
Pujol i Vila, Josep (1996): 3000 refranys de nostra terra «de tot una mica», p. 86. Web.
Pujol i Vila, Josep (1999): 5.000 refranys de nostra terra «de tot una mica». Web.
(1999): L'Estel «Refranys (III)», p. 11. Revista L'Estel.

Per a dir-la, ben grossa

5 fonts, 1980.
Lloc: País Valencià.
Cervera Sanz, Miguel (2018): Refranyer valencià «Dites», p. 168. Editorial Sargantana.
Lloc: País Valencià.
Comes i Nácher, Joan (1996): No queda lo dit, sino lo escrit. Recull de refrans valencians «P», p. 116. Promoció de Cultura Valenciana (del Sénia al Segura).
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Bé». Web.
Lloc: Albal (Horta).
Hernández Sanchis, Jesús-Emilio (1980): Refraner albalenc «Refraner», p. 17. Anubar Ediciones.
Lloc: País Valencià.
Romà Font, Francesc (1989): Refranyer popular «P», p. 256. Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert.

Dir-la grossa

2 fonts, 2004.
Exagerar.
Beltran Genescà, Antoni (2018): Ensenya'm la llengua. Vocabulari i llenguatge popular al voltant de la salut, els remeis i les malalties «La boca. La llengua i el parlar», p. 172. Editorial Gregal.
Dir grans disbarats.
Va dir-la grossa i ara se'n penedeix / No m'estranya que en Pere no et parli perquè l'has dit ben grossa.
Sinònim: Dir-ne una de grossa, dir-la de l'alçada d'un campanar, dir-ne una de l'alçada d'un campanar, ficar-se de peus a la galleda.
Espinal, M. Teresa (2004): Diccionari de sinònims de frases fetes «Disbarat». Publicacions de l'Abadia de Montserrat.

Dir-ne una de grossa

2 fonts, 2004.
Dir grans disbarats.
Avui n'ha dit una de grossa: ha anunciat als treballadors que faran pont quan, en realitat, hauran d'anar a la fàbrica.
Sinònim: Dir-la grossa, dir-la de l'alçada d'un campanar, dir-ne una de l'alçada d'un campanar, ficar-se de peus a la galleda, dir-ne una de les seves, dir-ne una de bombero.
Espinal, M. Teresa (2004): Diccionari de sinònims de frases fetes «Disbarat». Publicacions de l'Abadia de Montserrat.
Amb certs verbs com fer, dir, veure, etc., trobem un cert nombre de locucions i frases fetes en què el pronom en, més o menys lexicalitzat, és el representant originari del substantiu cosa o d'un altre mot o frase de valor genéric.
Jané, Albert (2010): Llengua Nacional, 70 (I trimestre del 2010), p40-41 «Sintaxi. Sobre la lexicalització dels pronoms adverbials», p. 41. Revista Llengua Nacional.

En dir-la dir-la grossa

1 font, 2006.
Festa.cat (2006): Festa.cat «Dites catalanes populars». Web.

En dir-la que hi quepi

1 font, 1984.
En dir un disbarat, que sigui gros.
Lloc: Menorca.
Pons Moya, Joan (1984): Dites i refranys menorquins «Primera part. Dites. E. Variats», p. 70. Col·lectiu Folklòric Ciutadella.

En dir-la, que es conega

1 font, 2012.
Expressió per a indicar que s'acaba de dir una mentida grossa, o bola. Generalment la diu l'altre interlocutor.
Verbofília. Populogis (2012): Verbofília. Populogis «http://rbn.jimdo.com/verbof%C3%ADlia/populogis/». Web.

En dir-la, que hi capi

1 font, 2008.
Quan es diu una mentida, que sia grossa.
Sinònim: En dir-la, dir-la grossa.
Alzamora Bisbal, Jaume (2008): Espigolant dins l'antigor. Refranys i dites de la nostra terra «10. Accions diverses. 10.4. Dir i callar. Xerrar. Paraula i silenci. Refranys», p. 466. Editorial Moll.

En dir-la, que ho valgui

1 font, 1993.
Es diu quan un vol justificar l'exageració d'una notícia.
Pons Lluch, Josep (1993): Refranyer menorquí «1023a Dir», p. 143. Institut Menorquí d'Estudis.

Per a dir-la, dir-la grossa

1 font, 2008.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Parlar». Web.