Paremiologia catalana comparada digital

Val més la salsa que el peix

27 recurrències en 14 variants. Primera citació: 1882.

Val més sa salsa que es peix

4 fonts, 1983.
Ser més voluminosa o costosa la part accessòria que la substancial d'una cosa.
Lloc: Ferreries.
Ajuntament de Ferreries (2022): Ajuntament de Ferreries «Solucionari L'art de les frases fetes - http://www.ajferreries.org/documents/documents/7228docpub.pdf». Web.
Lloc: Menorca.
Consell Insular de Menorca (1983): Folklore menorquí. Un recull per a les primeres edats «Capítol II. Refranys pagesívols. Cuina», p. 54. Consell Insular de Menorca.
Lloc: Menorca.
Pons Marquès, Pilar (2020): Refranys i dites populars menorquines de sa meva estimada àvia, Pilar Orfila (1871-1960) «Refranys i dites populars», p. 48. Setmanaris i Revistes, SL.
No donar-li cap importància.
Lloc: Menorca.
Pons Moya, Joan (1984): Dites i refranys menorquins «Primera part. Dites. V. Conjugacions vàries», p. 139. Col·lectiu Folklòric Ciutadella.
Lo secundari, de vegades és més costós que lo principal.
Lloc: Menorca.
Pons Moya, Joan (1984): Dites i refranys menorquins «Segona part. Refranys. Cuina. Menjar i beure», p. 192. Col·lectiu Folklòric Ciutadella.

Costa més la salsa que el peix

3 fonts, 1969.
Sinònim: Més puja el farciment que el gall.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada VII «S 200», p. 798. Columna Edicions.
Griera, Antoni (1970): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - XIII - SA-SUTZ «Salsa», p. 35. Edicions Polígrafa.
Equivalent en francès: La sauce coûte plus cher que le poisson.
Lloc: Catalunya del Nord.
Guiter, Henri (1969): Proverbes et dictons catalans «La cuina i la taula / La cuisine et la table», p. 148. Robert Morel Editeur.

Valer més la salsa que el peix

3 fonts, 1994.
Ésser més voluminosa o costosa la part accessòria que la substancial d'una cosa.
Has gastat massa diners en els papers per embolicar els regals, val més la salsa que el peix.
Sinònim: Valer més el farciment que el gall, valer més el suc que la perdiu, pujar més el suc que la perdiu, costar més el mall que l'enclusa.
Espinal, M. Teresa (2004): Diccionari de sinònims de frases fetes «Excedir-se». Publicacions de l'Abadia de Montserrat.
S'usa per a significar que val més l'accessori que l'essencial, que els mitjans posats en joc són més importants que el fi que es vol assolir.
Sinònim: Valer més el farciment que el gall.
Garcia Salines, Jordi P. (1994): Refranys i frases fetes populars catalanes «LES FRASES FETES», p. 61. L'Avui / El Punt Avui.
Valer més l'accessori que l'essencial.
Sinònim: Veg. Valer més el farciment que el gall.
Raspall i Juanola, Joana; Martí i Castell, Joan (1996): Diccionari de frases fetes «V», p. 386. Edicions 62.

Pujar més la salsa que el peix

2 fonts, 1926.
Esser més voluminosa o costosa la part accessòria que la substancial d'una cosa.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear IX «Salsa Loc. b)». Editorial Moll.
Fer més volum la part accidental que la substancial d'una cosa.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear VIII «Peix Loc. i)». Editorial Moll.
Fer més volum la part accidental que la substancial d'una cosa.
Lloc: Illes Balears.
Bassa, Ramon; Cabot, Miquel; Díaz, Ramon; Lladonet, Joan (2000): Qui barata, el cap es grata. Els refranys i les frases fetes «2. Classificació alfabètica. 2.2. Les frases fetes. Peix», p. 165. Editorial Moll.

Pujar més sa salsa que es peix

2 fonts, 1984.
Per dir que predomina la part secundària damunt la principal.
Alzamora Bisbal, Jaume (2008): Espigolant dins l'antigor. Refranys i dites de la nostra terra «9. Vida humana. 9.5. Menjar i beure. 9.5.1. Aliments. Menjar. Fam. Dites», p. 379. Editorial Moll.
Fer més munt sa part accidental que sa substancial.
Lloc: Menorca.
Pons Moya, Joan (1984): Dites i refranys menorquins «Primera part. Dites. P. Conjugacions vàries», p. 107. Col·lectiu Folklòric Ciutadella.
Donar importància, a lo que no en té.
Lloc: Menorca.
Pons Moya, Joan (1984): Dites i refranys menorquins «Segona part. Refranys. Marina», p. 229. Col·lectiu Folklòric Ciutadella.

Val més la salsa que el peix

2 fonts, 1979.
Sinònim: Puja més el suc que els moixons.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada VII, p. 802. Columna Edicions.
Valer més l'accesori que la cosa.
Perramon i Barnadas, Sever (1979): Proverbis, dites i frases fetes de la llengua catalana «peix, peixet», p. 117. Editorial Millà.

Costa més la salsa que·l peix

1 font, 2011.
Lloc: Rosselló.
Vilarrasa Ruiz, Clara (2011): La particularitat rossellonesa a través de Carles Grandó «4. 500 proverbis, dites, adagis, llestats demés los més populars de la plana de Rosselló. C», p. 365. Web.

Costa mes la salsa que'l pei

1 font, 2020.
Lloc: Rosselló.
Grandó, Carles (2020): 500 proverbis, dites, adagis llestats demés los més populars de la Plana de Rosselló «C», p. 2. Manuscrit.

Costa mès la salsa que'l peix

1 font, 1882.
Lloc: Rosselló.
Bergnes, M. (1882): Col·lecció de proverbis, máximas y adagis catalans «C», p. 13. Impremta i Llibreria den A. Julia.

Costar (o pujar) més la salsa que el peix

1 font, 1997.
Més cara la part accessòria.
Rodriguez-Vida, Susana (1997): Diccionari temàtic de modismes «Diners. Preu», p. 30. Edicions 62.

Puja més la salsa que el peix

1 font, 1970.
Lloc: Cat., Bal., Val.
Griera, Antoni (1970): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - XI - O-PUXÉ «Peix», p. 232. Edicions Polígrafa.

Puja mes sa salça que's peix

1 font, 1918.
Lloc: Menorca.
Camps i Mercadal, Francesc (pseudònim Francesc d'Albranca) (1918): Folklore menorquí. De la pagesia. Tom I «Refranys. XXV.- Marina», p. 309. Institut Menorquí d'Estudis.

Pujar (o valer) més sa salsa que es peix

1 font, 1993.
Ho diuen d'una cosa on predomina la part secundària damunt la principal.
Pons Lluch, Josep (1993): Refranyer menorquí «2459 Salsa», p. 334. Institut Menorquí d'Estudis.

Val mes sa salça que's peix

1 font, 1918.
Lloc: Menorca.
Camps i Mercadal, Francesc (pseudònim Francesc d'Albranca) (1918): Folklore menorquí. De la pagesia. Tom I «Refranys. XI.- Cuina (menjúa, bevenda)», p. 296. Institut Menorquí d'Estudis.