Paremiologia catalana comparada digital

Encara que

33 recurrències en 5 variants. Primera citació: 1803.

Encara que

20 fonts, 1839.
Conjunció concessiva que introdueix l'enunciació d'un obstacle real, però ineficaç per a impedir l'acció expressada pel verb principal.
E no vulles que aquest teu poble crestià, encara que sia gran peccador…, sia affligit per la morisma, Tirant, c. 6 | Encara que li daren botons de foch, may parlà, Rúbr. Bruniquer, v, 6.
Equivalent en castellà: Aunque | Si bien.
Indicar oposicions en el discurs: expressar diferents relacions de contrast o d'exclusió entre les idees.
Totes les institucions municipals han acordat tirar endavant el Projecte encara que això representi fer un gran esforç econòmic.
Sinònim: Tanmateix | Però | Amb tot | En canvi | Si bé | Sinó | Ara bé | D'altra banda | Tot i així | Tot i això | Tot i que | No obstant això | Per contra | Sens perjudici.
Per indicar objecció (concessives).
Sinònim: Malgrat de | Malgrat que | Per bé que | Tot i que | Amb tot i que.
Equivalent en castellà: Aún cuando, aunque, bien que.
Sinònim: Anch que.
Expressions conjuncionals.
Adversativas: las que denotan oposicion ó contrariedad.
Equivalent en castellà: Aunque.
Equivalent en castellà: Aunque, Aun cuando.
Introdueix l'enunciació de l'obstacle malgrat el qual alguna cosa té lloc.
Ho hauré de fer, encara que no m'agrada! | Encara que no li telefoni, vés-hi.
Equivalent en castellà: Aunque.
Introdueix l'enunciació de l'obstacle malgrat el qual alguna cosa té lloc.
Encara que plogui, sortirem / Ho hauré de fer, encara que no m'agrada! / Jo crec que vindrà, encara que s'estimaria més anar a la platja.
Sinònim: Mal que, ja sia que, malgrat que, si bé, per bé que, a pesar de, ni que, per més que, ara bé.
Font: IEC / EC / R-M.
Equivalent en castellà: Aunque.
2.5 Per indicar objecció (concessives).
Encara que / malgrat de / malgrat que / per bé que / tot i que / amb tot i que.
Sinònim: Encara que, malgrat de, malgrat que, per bé que, tot i que, amb tot i que…
Loc. conj. [LC] Introdueix una oració subordinada amb el verb en mode subjuntiu. Amb valor concessiu, indica que allò que expressa l'oració que introdueix pot dificultar allò expressat en l'oració principal, però no impedir-ho.
Encara que plogui, sortirem. | Jo ho sabré tot, encara que no m'ho vulguis dir. | No tornaria a venir, encara que m'ho supliquessis.
Loc. conj. [LC] Introdueix una oració subordinada amb el verb generalment en mode indicatiu […]. Amb valor concessiu i de contrast, indica que allò que apareix a continuació s'oposa parcialment o matisa allò que s'exposa en l'oració principal, però no ho impedeix ni ho desmenteix.
Encara que no exerceix, té el grau de comandant. | Encara que no exerceixi, té el grau de comandant. | Va tornar a la feina, encara que rondinant. | N'he obtingut una íntima, encara que escassa, satisfacció.
M'ha assegurat que vindrà, encara que plogui.
Lloc: Vic (Osona).
Conjunció.
Sinònim: Baldament (conj.).
Equivalent en castellà: Siquiera.
Las adversativas, son las que indican una oposició entre la preposició que precehéix y la que seguéix.
Equivalent en castellà: Aunque.
Malgrat que.
Sinònim: Veg. Per bé que.
Sinònim: Bé que, per bé que.
Equivalent en castellà: Aun cuando.
Sinònim: Baldament.
No obstant, ab tòt.
Equivalent en castellà: Aunque.
No obstant, ab tòt.
Equivalent en francès: Quoique.
No obstant, ab tòt.
Equivalent en italià: Ancorchè.
No obstant, ab tòt.
Equivalent en llatí: Quamquam.
Lloc: País Valencià.
Lloc: País Valencià.
Conjuncions concessives.
No m'ho creuria encara que m'ho juressis.

Anch que

1 font, 1907.
Sinònim: Encara que.

Encara que, ò en que

1 font, 1910.
Conjunció.
Equivalent en castellà: Aunque.

Encaraque

1 font, 1803.
Adv. m.
Equivalent en castellà: Aunque.
Adv. m.
Equivalent en llatí: Quamquam.

Encaraqué

1 font, 1839.
Adv. mod. Encara que.