Paremiologia catalana comparada digital

Home pobre no pot criar gos

18 recurrències en 4 variants. Primera citació: 1910.

Home pobre no pot criar gos

14 fonts, 1910.
Equivalent en castellà: A quien no le sobre pan, no creíe can.
Balbastre i Ferrer, Josep (1977): Nou recull de modismes i frases fetes «Català-castellà», p. 132. Editorial Pòrtic.
Busquets i Molas, Esteve (1987): Els animals segons el poble «gos, gossa», p. 130. Editorial Millà.
Ciudad Futura (1999): Citas y refranes «www.ciudadfutura.com/ciclon/». Web.
Common Voice (2018): Proverbis. Web.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada V «H 418», p. 121. Columna Edicions.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Persones». Web.
Equivalent en castellà: Á quien no le sobre pan, no críe can.
Genís i Bech, Salvador (1910): Vocabulari català-castellà pera les escoles de primera ensenyansa de Catalunya «Adagis catalans ab els séus equivalents castellans», p. 226. Imp. de J. Horta.
Els pobres més pobres no tenen sobres amb què alimentar un gos.
Sinònim: Similar: Al pobre, el sol se'l menja.
Gisbert, Adolf (2011): Refranyer temàtic «Activitats humanes, comportament, salut i fortuna», p. 278. Web.
Martí i Adell, Cristòfor (1987): El nostre refranyer «Indicis, evidències i constatacions», p. 16. Editorial l'Esquer.
Lloc: Terres de l'Ebre.
Pallarès I Lleó, Amadeu (1995): Mots tradicionals de les terres de l'Ebre «Animals», p. 132. Centre de Lectura de les Terres de l'Ebre.
Equivalent en castellà: Veg. tb. 770 | A quien no le sobra pan, no crie can.
Parés i Puntas, Anna (1997): Diccionari de refranys català-castella castellà-català «Pobre», p. 104. Edicions 62.
Cadascú ha de considerar les seves possibilitats.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «La dona i l'home. L'home», p. 209. Edicions 62.
Pujol i Vila, Josep (1999): 5.000 refranys de nostra terra «la feina, els diners i el poder». Web.
Home pobre no. 16-5-1914 / 29-10-1916.
Font: Calendari dels pagesos.
Ricart Matas, Josep (2021): Fons paremiològic de Josep Ricart Matas, dipositat a la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi (RACBASJ) «Refranys repetits del «Calendari dels pagesos». No 61 à 99», p. 3_508.jpg. Manuscrit.

Home pobre, no pot criar gos

2 fonts, 1969.
Lloc: País Valencià.
Comes i Nácher, Joan (1996): No queda lo dit, sino lo escrit. Recull de refrans valencians «H», p. 82. Promoció de Cultura Valenciana (del Sénia al Segura).
Lloc: Avinyó, Alt Urgell.
Griera, Antoni (1969): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - VIII - GAB-IXET «Gos 4», p. 156. Edicions Polígrafa.

Home pobre no pod criar gos

1 font, 1917.
De: Martínez Pasaper, E.
Lloc: Lloret.
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1917): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF/AEFC/0101/0006 «Paremies - http://simurg.bibliotecas.csic.es/view/1329935». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.

Home pobre, no cria gos

1 font, 1979.
Tenir compte de les possibilitats de cada u.
Perramon i Barnadas, Sever (1979): Proverbis, dites i frases fetes de la llengua catalana «hom, un hom, home», p. 70. Editorial Millà.