Paremiologia catalana comparada digital

La creu en els pits i el dimoni en els dits

43 recurrències en 19 variants. Primera citació: 1885.

Creu al pit, però dimoni en fets

5 fonts, 1999.
Ciudad Futura (1999): Citas y refranes «www.ciudadfutura.com/ciclon/». Web.
Common Voice (2018): Proverbis. Web.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Diable». Web.
Pujol i Vila, Josep (1999): 5.000 refranys de nostra terra «el que no hauria de ser». Web.
Font: 5.000 refranys de nostra terra.
(2000): L'Estel «Refranys. El que no hauria de ser», p. 10. Revista L'Estel.

La creu en els dits, i el diable en els pits

4 fonts, 1926.
Al·ludeix als hipòcrites.
Lloc: Men.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear IV «Diable Refr. o)». Editorial Moll.
Al·ludeix als hipòcrites.
Lloc: Illes Balears.
Bassa, Ramon; Cabot, Miquel; Díaz, Ramon; Lladonet, Joan (2000): Qui barata, el cap es grata. Els refranys i les frases fetes «2. Classificació alfabètica. 2.1. Els refranys. Diable», p. 48. Editorial Moll.
Al·ludeix als hipòcrites.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Diable». Web.
Sinònim: El rosari en el coll, i el diable en el cor.
Equivalent en llatí: Intus Nero, foris Cato.
Trup, Ladislav; Alvarado, Salustio (1987): Refranero castellano catalán latín eslovaco checo. Autoedició.
Diablo.
Sinònim: El rosari en el coll, i el diable en el cor.
Equivalent en castellà: La cruz en los pechos y el diablo en los hechos | El rosario al cuello y el diablo en el cuerpo.
Trup, Ladislav; Alvarado, Salustio (1987): Refranero castellano catalán latín eslovaco checo «Trup-Alvarado 87 - 29». Autoedició.

Molts de tocs pels pits, i el dimoni pes cap dels dits

4 fonts, 1993.
Es diu dels hipòcrites.
Lloc: Menorca.
Pàmies i Riudor, Víctor (2012): En cap cap cap. Diccionari de dites i refranys sobre el cap. Autoedició.
Es diu dels hipòcrites.
Lloc: Balears.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «IX. Els sentiments i les creences. El diable i l'infern», p. 418. Edicions 62.
Es diu dels hipòcrites.
Pons Lluch, Josep (1993): Refranyer menorquí «2699 Tocs», p. 363. Institut Menorquí d'Estudis.
Lloc: Marina Baixa.
Ramón i Sapena, Regina L (2006): L'expressió dermatològica al llenguatge popular valencià amb especial referència a la comarca de la Marina Baixa «4.3. Parèmies. 4.2.1. Classificació temàtica per capítols. 4.2.1.1. Anatomia. Cap», p. 175. Universitat Miguel Hernández.
Lloc: Marina Baixa.
Ramón i Sapena, Regina L (2006): L'expressió dermatològica al llenguatge popular valencià amb especial referència a la comarca de la Marina Baixa «4.3. Parèmies. 4.2.1. Classificació temàtica per capítols. 4.2.1.1. Anatomia. Dit», p. 193. Universitat Miguel Hernández.

El rosari als dits i el dimoni als pits

3 fonts, 1951.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys del dimoni», p. 1183. Editorial Selecta-Catalonia.
Dit dels beats hipòcrites.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «La dona i l'home. El cos i les seves parts», p. 216. Edicions 62.
Lloc: Marina Baixa.
Ramón i Sapena, Regina L (2006): L'expressió dermatològica al llenguatge popular valencià amb especial referència a la comarca de la Marina Baixa «4.3. Parèmies. 4.2.1. Classificació temàtica per capítols. 4.2.1.1. Anatomia. Dit», p. 193. Universitat Miguel Hernández.

La creu en els pits, i el diable en els dits

3 fonts, 1926.
Es diu pels hipòcrites qui fan ostentació de religiositat sense tenir vertadera fe o sense fer obres pròpies de cristià.
Sinònim: Sa creu en es pit i el diable en el cor.
Lloc: Men.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear III «Creu Refr. a)». Editorial Moll.
Es diu referint-se als hipòcrites que fingeixen devoció al mateix temps que fan males obres.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear VIII «1 Pit Refr. d)». Editorial Moll.
Per dins un Neró, per fora un Cató (un tirà com l'emperador Neró, un home íntegre com Cató). De: Sant Jeroni.
Equivalent en llatí: Intus Nero, foris Cato.
Font: Ep. 125.18.
Peris, Antoni (2001): Diccionari de locucions i frases llatines «1420». Enciclopèdia Catalana.
Lloc: Marina Baixa.
Ramón i Sapena, Regina L (2006): L'expressió dermatològica al llenguatge popular valencià amb especial referència a la comarca de la Marina Baixa «4.3. Parèmies. 4.2.1. Classificació temàtica per capítols. 4.2.1.1. Anatomia. Dit», p. 193. Universitat Miguel Hernández.
Lloc: Marina Baixa.
Ramón i Sapena, Regina L (2006): L'expressió dermatològica al llenguatge popular valencià amb especial referència a la comarca de la Marina Baixa «4.3. Parèmies. 4.2.1. Classificació temàtica per capítols. 4.2.1.1. Anatomia. Pit / Si», p. 211. Universitat Miguel Hernández.

Sa creu en es dits, i el diable en es pits

3 fonts, 1984.
Dits dels hipòcrites.
Lloc: Menorca.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «IX. Els sentiments i les creences. El diable i l'infern», p. 418. Edicions 62.
Es diu dels hipòcrites qui fan ostentació de religiositat sense tenir vertadera fe o sense fer obres pròpies de cristià (D.).
Equivalent en castellà: La cruz en los pechos y el diablo en los hechos.
Pons Lluch, Josep (1993): Refranyer menorquí «793a Creu-I», p. 114. Institut Menorquí d'Estudis.
Al·ludeix an ets hipòcrites.
Lloc: Menorca.
Pons Moya, Joan (1984): Dites i refranys menorquins «Segona part. Refranys. Diable. Dimoni», p. 194. Col·lectiu Folklòric Ciutadella.

Sa creu en es pits i el diable en es dits

3 fonts, 1957.
Lloc: Mallorca.
Fuster, Miquel (2003): Refranyer popular de l'illa de Mallorca «Refranys. S», p. 62. Consell de Mallorca.
Lloc: Eivissa.
Juan Bonet, Antoni (1957): Ibiza, núm. 4, p39-42 «Refranero ibicenco (Conclusión)», p. 39. Ibiza. Revista del Instituto de Estudios Ibicencos.
Es diu dels hipòcrites que fingeixen religiositat i es comporten malament.
Lloc: Eivissa.
Pàmies i Riudor, Víctor; Marí Mayans, Isidor (2021): El refranyer eivissenc d'Antoni Juan Bonet «OM - Observacions morals», p. 132. Institut d'Estudis Eivissencs.

La creu en el pit i el diable en el cor

2 fonts, 1958.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada III «C 3670», p. 347. Columna Edicions.
Hipócrita.
Llompart, Gabriel (1958): Experiencia religiosa y lengua mallorquina «VIII. Postrimerías. Infierno», p. 127. Museu de Mallorca.

Sa creu en els pits i el diable en els dits

2 fonts, 1993.
Es diu dels hipòcrites qui fan ostentació de religiositat sense tenir vertadera fe o sense fer obres pròpies de cristià (D.).
Equivalent en castellà: La cruz en los pechos y el diablo en los hechos.
Pons Lluch, Josep (1993): Refranyer menorquí «793 Creu-I», p. 114. Institut Menorquí d'Estudis.
Lloc: Marina Baixa.
Ramón i Sapena, Regina L (2006): L'expressió dermatològica al llenguatge popular valencià amb especial referència a la comarca de la Marina Baixa «4.3. Parèmies. 4.2.1. Classificació temàtica per capítols. 4.2.1.1. Anatomia. Dit», p. 194. Universitat Miguel Hernández.

La creu en els pits i el dimoni en els dits

1 font, 2008.
Es diu dels hipòcrites que fingeixen devoció al mateix temps que fan males obres.
Sinònim: Sa creu en el pit i el diable en els dits | Sa creu en els dits i el diable en elpit | Molts de tocs pes pits i el dimoni pes cap des dits.
Alzamora Bisbal, Jaume (2008): Espigolant dins l'antigor. Refranys i dites de la nostra terra «8. Religioses. 8.Església. 8.5.1. Esglésies, altar, creu i altres objectes religiosos», p. 271. Editorial Moll.

Porta la creu al pit i el diable als dits

1 font, 2011.
Lloc: País Valencià.
Sanxis i Forriols, Joan Lluís (2011): Saviesa popular. Recull de refranys i frases fetes «Capítol VII: Maneres de ser (tipus socials). Fals, hipòcrita», p. 184. Eixam Edicions.

Sa creu an els pits, / i al diable an els dits

1 font, 1918.
Lloc: Menorca.
Camps i Mercadal, Francesc (pseudònim Francesc d'Albranca) (1918): Folklore menorquí. De la pagesia. Tom I «Refranys. XVII.- Egoisme - Escepticisme», p. 300. Institut Menorquí d'Estudis.

Sa creu an es dits, / i al diable an es pits

1 font, 1918.
Lloc: Menorca.
Camps i Mercadal, Francesc (pseudònim Francesc d'Albranca) (1918): Folklore menorquí. De la pagesia. Tom I «Refranys. XIII.- Diable, dimoni», p. 296. Institut Menorquí d'Estudis.

Sa creu as pits i el diable as dits

1 font, 2020.
Lloc: Eivissa.
Fajarnés Cardona, Enrique (2020): Recull de dites i refrans d'Eivissa «C», p. 79. Institut d'Estudis Eivissencs.

Sa creu en es pit i el diable en es cor

1 font, 1999.
Lloc: Mallorca.
Riera Jaume, Antoni (1999): Així xerram a Mallorca. Aplec d'expressions populars en sentit figurat «Tercera part. Aplec d'expressions (orde temàtic). Capítol IV. Sentiment. Sèrie B. Hipocresia. Refranys», p. 73. Hora Nova.

Sa creu en es pits / i el diable en es dits

1 font, 1958.
Hipócrita.
Llompart, Gabriel (1958): Experiencia religiosa y lengua mallorquina «VIII. Postrimerías. Infierno», p. 127. Museu de Mallorca.

Sa creu en es pits i el diable en els dits

1 font, 1999.
Dits dels hipòcrites.
Lloc: Menorca.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «IX. Els sentiments i les creences. El diable i l'infern», p. 418. Edicions 62.

Sa creu en es pits y el diable en es dits

1 font, 1885.
Equivalent en castellà: La cruz en los pechos y el diablo en los hechos.
Lloc: Menorca.
Benejam i Vives, Joan (1885): Vocabulario menorquin-castellano «Refranes menorquines con sus equivalentes castellanos», p. 167. Imprenta de Salvador Fábregues.

Sa creu en es pits, i el diable en es dits

1 font, 1984.
Qui te penses que és es millor encara resulta esser un lladre.
Lloc: Menorca.
Pons Moya, Joan (1984): Dites i refranys menorquins «Segona part. Refranys. Diable. Dimoni», p. 194. Col·lectiu Folklòric Ciutadella.