Paremiologia catalana comparada digitalPCCD

La mortalla solament s'emporta el ric avarient

8 recurrències en 5 variants. Primera citació: 1736.

La mortalla solament s'emporta el ric avarient

3 fonts, 1935.
Amades i Gelats, Joan (1935): La mort. Costums i creences «Costums. Refranyer», p. 55. Edicions El Mèdol.
Lloc: País Valencià.
Comes i Nácher, Joan (1996): No queda lo dit, sino lo escrit. Recull de refrans valencians «L», p. 91. Promoció de Cultura Valenciana (del Sénia al Segura).
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada VI «M 2499», p. 292. Columna Edicions.

La mortalla solament, s'emporta el ric avarient

2 fonts, 1951.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys de la mort», p. 1115. Editorial Selecta-Catalonia.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «VI. La vida, la mort i la salut. La mort», p. 279. Edicions 62.

La mortalla solament / sen porta al rich habarient

1 font, 1796.
Carles i Amat, Joan (1796): Quatre cents aforismes catalans, p. 15. Imprenta de la Pontificia, y Real Universitat.

La mortalla solament s'empòrta el ric avarient

1 font, 1928.
Lloc: País Valencià.
Alberola Serra, Estanislau; Peris Fuentes, Manuel (1928): Refraner valenciá «L», p. 142. Editorial Arte y Letras.

La mortalla, solament, semporta el rich avarient

1 font, 1736.
Ros, Carles (1736): Tratat de adages, y refranys valencians, p. 62. Librerías París-Valencia.