Paremiologia catalana comparada digital

De la pell de Barrabàs

74 recurrències en 35 variants. Primera citació: 1913.

Ser de la pell de Barrabàs

16 fonts, 1985.
Persona molt dolenta.
Beltran Genescà, Antoni (2018): Ensenya'm la llengua. Vocabulari i llenguatge popular al voltant de la salut, els remeis i les malalties «El cap i el cervell. «Ora pro nobis» i fes pel que et trobis», p. 343. Editorial Gregal.
Persona perversa i entremaliada. Aplicat també als infants per definir-los com a revoltosos.
Lloc: Bot (Terra Alta).
Cortès i Manyà, Antoni (1985): Bot. Notícia del meu poble «4. Glossari», p. 109. El Llamp.
Lloc: Bot (Terra Alta).
Cortès i Manyà, Antoni (1987): Dites i refranys a Bot «Grans i joves», p. 40. Autoedició.
Ser molt dolent o entremaliat.
Lloc: Fraga (Franja de Ponent).
Galán Castañ, Josep (2003): Modismes i frases fetes de la parla de Fraga «B», p. 23. Institut d'Estudis del Baix Cinca.
Ser mala persona.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Maneres de dir». Web.
Lloc: Terres de l'Ebre.
Garriga Subirats, Anna (2020): Riu riu «Annex 2 — Recerca de dites, frases fetes i locucions», p. 133. Universitat Autònoma de Barcelona.
Sinònim: Ser de la pell del dimoni.
Giménez, Toni (2016): Ficar-hi el nas «Expressions religioses populars», p. 5. Web.
Actuar sense obeir.
Este xiquet és de la pell de Barrabàs, no fa mai cas, sempre fent maleses. Si vols, afilla-te'l.
Sinònim: Ser de la pell del dimoni.
Jordà Mulet, Juli (2014): Paraules en xarxa. Paraules rescatades «S», p. 306. Juli Jordà Mulet.
Sinònim: Ser de la pell del dimoni.
Martí i Adell, Cristòfor (1987): El nostre refranyer «La personalitat i el capteniment», p. 125. Editorial l'Esquer.
Amb el significat de «ser molt dolent».
No te'n podies fiar ni mica, perquè era de la pell de Barrabàs.
Lloc: Vic (Osona).
Medina Casanovas, Jaume (2014): El parlar d'una família vigatana, II «Les locucions i les frases fetes. II. Frases fetes», p. 294. Llibres de l'Index, S.A.
Lloc: Gandesa (Terra Alta).
Meix, Carme (2010): «A través del correu electrònic, en un document de text». Correu electrònic.
Inclinat a fer el mal, inductor.
Font: MR, VT.
Moret i Coso, Hèctor (1995): Lo Molinar. 3. Gèneres menors de la literatura popular «frases fetes i locucions», p. 170. Instituto de Estudios Turolenses.
Ser «algú» molt dolent.
Quam érem petits, érem de la pell de Barrabàs, féiem parlar molt a casa.
Lloc: Cambrils.
Navarro Gómez, Pere (2012): El parlar de Cambrils. Estudi fonètic, morfosintàctic i lèxic «8.1. Expressions fraseològiques recollides durant el treball de camp», p. 421. Cossetània Edicions.
Lloc: Terres de l'Ebre.
Pallarès I Lleó, Amadeu (1995): Mots tradicionals de les terres de l'Ebre «Parts del cos (humà i d'animal)», p. 117. Centre de Lectura de les Terres de l'Ebre.
Lloc: Solsona (Solsonès).
Roca Jané, Gerard (2011): La vida al Vinyet de Solsona en la primera meitat del s. XX «2.15.1 Recull de dites populars i algunes expressions usades pels vinyetans. La vida dels infants. El caràcter.Ser entremaliat», p. 159. Institut Francesc Ribalta.
Lloc: Alcanar.
Sancho, Joan-Josep (2018): El rebost de la llengua. De dita en dita s'ompli la pica «Dites, frases fetes, locucions…», p. 120. Onada Edicions.

Ésser de la pell de Barrabàs

9 fonts, 1935.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys del dimoni», p. 1183. Editorial Selecta-Catalonia.
Per qualificar una persona, majorment un infant, de pervers i entremaliat.
Amades i Gelats, Joan (1935): Refranys personals, p. 25. Editorial Selecta-Catalonia.
Ésser molt entremaliat.
Aquest nen és de la pell de Barrabàs. A l'escola es dedica a donar cops de puny als seus companys.
Sinònim: Ésser de la pell del diable, ésser de la pell de Judes, ésser un bon element (algú), més dolent que Calet.
Espinal, M. Teresa (2004): Diccionari de sinònims de frases fetes «Entremaliat». Publicacions de l'Abadia de Montserrat.
Loc. v. [LC]. Ésser molt entremaliat.
Aquest nen és de la pell de Barrabàs, l'has de vigilar tota l'estona!
Institut d'Estudis Catalans (2023): Diccionari essencial de la llengua catalana (DEIEC) «pell ». Institut d'Estudis Catalans.
Lloc: Tivissa (Ribera d'Ebre).
Jardí i Pagès, Domènec (2002): A Tivissa canten missa… «Adagis i frases fetes», p. 143. Cossetània Edicions.
Lloc: Tivissa (Ribera d'Ebre).
Jardí i Pagés, Domènec; Jardí i Pinyol, Carles (2009): Les golfes de pagès (de Tivissa i la seva muntanya) «De Déu i el dimoni», p. 175. Cossetània Edicions.
Lloc: Tivissa (Ribera d'Ebre).
Jardí i Pagés, Domènec; Jardí i Pinyol, Carles (2009): Les golfes de pagès (de Tivissa i la seva muntanya) «Frases fetes», p. 178. Cossetània Edicions.
Millà i Reig, Lluís (1988): Cinc mil refranys catalans i frases fetes, populars «Frases fetes i modismes populars de la llengua catalana», p. 214. Editorial Millà.
En el sentit de 'ésser molt dolent, entremaliat'
Sinònim: Ésser pitjor que Barrabàs.
Peris, Antoni (2001): Diccionari de locucions i frases llatines «31 - II. Mots i expressions catalans d'origen clàssic, cristià o bíblic», p. 181. Enciclopèdia Catalana.
Lloc: Marina Baixa.
Ramón i Sapena, Regina L (2006): L'expressió dermatològica al llenguatge popular valencià amb especial referència a la comarca de la Marina Baixa «4.3. Parèmies. 4.2.1. Classificació temàtica per capítols. 4.2.1.2. Pells i annexes. Pell», p. 223. Universitat Miguel Hernández.

De la pell de Barrabàs

5 fonts, 1933.
Qui és molt «pesta».
Lloc: País Valencià.
Borràs i Jarque, Joan M (1933): Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura, Tomo XIV, Cuaderno I (Enero-Febrero de 1933) «Refrans i modismes valencians. Proverbis i modismes (Refraner general). D», p. 94. Societat Castellonenca de Cultura.
En Quimet era de la pell de Barrabàs: en un dia va fer no sé quantes bestieses.
Lloc: Vic (Osona).
Medina Casanovas, Jaume (2014): El parlar d'una família vigatana, II «Les locucions i les frases fetes. I. Locucions», p. 46. Llibres de l'Index, S.A.
Locucions populars.
En Quimet era de la pell de Barrabàs: en un dia va fer no sé quantes bestieses.
Lloc: Vic (Osona).
Medina Casanovas, Jaume (2015): Osona.com «La riquesa del català parlat a Vic, per Toni Coromina». Web.
Mala pell.
Lloc: Esparreguera.
Subirana i Oller, Rafel (1961): Dites populars a Esparraguera «D», p. 19. Autoedició.
Lloc: Vic (Osona).
Correu electrònic.

És de la pell de Barrabàs

3 fonts, 1997.
Dolenteria.
Badia i Pujol, Jordi (2024): «https://x.com/jbadia16/status/1855013679579730034». Twitter.
Lloc: El Perelló (Baix Ebre).
Llaó i Moliné, Josep (2002): 1313 evocacions de la saviesa popular de El Perelló, p. 25. Autoedició.
Lloc: Vinaròs.
Redó Vidal, Ramon (1997): Cançons i costums de Vinaròs «Dites populars que es diuen en Vinaròs», p. 278. Editorial Antinea.

Ser la pell de Barrabàs

3 fonts, 1985.
Expressions d'origen religiós. Una mala persona.
—Doncs vas ben errat. És la pell de Barrabàs, més dolent que Satanàs. Té el diable al cos.
Sinònim: Ser com la pell de Barrabàs.
Badia i Pujol, Jordi (2024): «Ja pots dir missa, que no hi ha ni Déu: expressions d'origen religiós - https://www.vilaweb.cat/noticies/expressions-origen-religios/». Vilaweb.
Cruanyes, Elda (1985): Tal com sona a Cadaqués «DITES DE TOT ARREU SENTIDES A DIR A CADAQUES», p. 62. Editorial Joventut.
Ser molt dolent o entremaliat.
Lloc: Fraga (Franja de Ponent).
Galán Castañ, Josep (2003): Modismes i frases fetes de la parla de Fraga «P», p. 122. Institut d'Estudis del Baix Cinca.

Es de la pell de Barrabas

2 fonts, 1996.
Lloc: País Valencià.
Comes i Nácher, Joan (1996): No queda lo dit, sino lo escrit. Recull de refrans valencians «E», p. 70. Promoció de Cultura Valenciana (del Sénia al Segura).
Lloc: Marina Baixa.
Ramón i Sapena, Regina L (2006): L'expressió dermatològica al llenguatge popular valencià amb especial referència a la comarca de la Marina Baixa «4.3. Parèmies. 4.2.1. Classificació temàtica per capítols. 4.2.1.2. Pells i annexes. Pell», p. 223. Universitat Miguel Hernández.

Esser de la pell de Barrabàs

2 fonts, 1926.
Esser molt dolent moralment.
Sinònim: Esser de la pell del diable | Esser de la pell del dimoni | Esser de la pell de Judes.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear VIII «1 Pell Loc. m)». Editorial Moll.
Dolent com ell tot sol.
Lloc: Menorca.
Pons Moya, Joan (1984): Dites i refranys menorquins «Primera part. Dites. Esser. Afirmacions», p. 42. Col·lectiu Folklòric Ciutadella.

Esser pitjor que Barrabàs

2 fonts, 1926.
Esser molt dolent (ho diuen principalment dels nois.
Lloc: Empordà.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear II «Barrabàs Loc». Editorial Moll.
Esser molt dolent.
Lloc: Illes Balears.
Bassa, Ramon; Cabot, Miquel; Díaz, Ramon; Lladonet, Joan (2000): Qui barata, el cap es grata. Els refranys i les frases fetes «2. Classificació alfabètica. 2.2. Les frases fetes. Barrabàs», p. 117. Editorial Moll.

Ésser pitjor que Barrabàs

2 fonts, 1995.
En el sentit de 'ésser molt dolent, entremaliat'
Sinònim: Ésser de la pell de Barrabàs.
Peris, Antoni (2001): Diccionari de locucions i frases llatines «31 - II. Mots i expressions catalans d'origen clàssic, cristià o bíblic», p. 181. Enciclopèdia Catalana.
Pínter i Soler, Sílvia (1995): El funcionament de l'antropònim en la fraseologia popular «3. Apèndixs. 3.1 Apèndix I», p. 860. Web.

Ser de l'ascla de Barrabàs

2 fonts, 1995.
Martí Mestre, Joaquim (2017): Diccionari de fraseologia (segles XVII-XXI), p. 1824. Publicacions de la Universitat de València.
Inclinat a fer el mal, inductor.
Moret i Coso, Hèctor (1995): Lo Molinar. 3. Gèneres menors de la literatura popular «frases fetes i locucions», p. 171. Instituto de Estudios Turolenses.

De la pell de Barrabàs (d'en Carnestoltes)

1 font, 1995.
Pínter i Soler, Sílvia (1995): El funcionament de l'antropònim en la fraseologia popular «3. Apèndixs. 3.1 Apèndix I», p. 858. Web.

De la pell de Barrabàs (o de Judes)

1 font, 1997.
Entremaliat.
Rodriguez-Vida, Susana (1997): Diccionari temàtic de modismes «Caràcter. Característiques respecte al tarannà», p. 22. Edicions 62.

Dolent com la pell de Barrabàs

1 font, 2021.
Malparit.
Lola (2021): «https://twitter.com/lolafira/status/1435146983522643970». Twitter.

És com la pell de Barrabàs

1 font, 2014.
Lloc: Salt (Gironès).
Lladó Coll, Maria Teresa (2014): Recull de frases fetes de Maria Teresa Lladó Coll. Correu electrònic.

És de les anques de Barrabàs

1 font, 1966.
Lloc: Tortosa.
Griera, Antoni (1966): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - I «Anques», p. 224. Edicions Polígrafa.

Es de les anques de Barrabás

1 font, 1913.
Lloc: Terres de l'Ebre.
Montsià, Lluís de (pseudònim de Joan Torné i Balaguer) (1913): Libertad, Año VI, Núm. 261, p. 3 «Refrané comarcá», p. 3. Diario Libertad.

Es més dolent que la pell d'en Barrabás

1 font, 1915.
Es diu d'un que es dolent. De: Constans, Lluís Gonçaga.
Lloc: Girona.
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1915): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF/AEC/0101/0002 «Comparances recollides en la comarca de Girona - http://simurg.bibliotecas.csic.es/viewer/image/990001411010304201/33/». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.

Es més dolent que la pell d'en Barrabàs

1 font, 1922.
Es diu d'un que es dolent. De: Constans, Lluís G.
Lloc: Girona.
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1922): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF/AEFC/0701/0002 «Comparances recollides en la comarca de Girona - http://simurg.bibliotecas.csic.es/view/1327819», p. 17. Consejo Superior de Investigaciones Científicas.

Esser algú de la pell de Barrabàs

1 font, 1917.
Significa, esser algú, un intrigant; o be un home de molta «trastienda». De: Vayreda i Olives, Pere.
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1917): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF/AEFC/0703/0010 «Comparances - http://simurg.bibliotecas.csic.es/view/1358405». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.

Ésser de la pell de «Barrabàs»

1 font, 2009.
Lloc: Calella.
Taller de memòria de Calella (2009): Viatge al món dels refranys «IV. Virtuts, defectes, i molt boca-orella», p. 41. Autoedició.

Ésser de la pell de Barrabàs (o del diable, o de Judes)

1 font, 2000.
Ésser molt dolent, molt entremaliat.
Equivalent en castellà: Ser de la piel de Barrabás (o del diablo).
Enciclopèdia Catalana (2000): Diccionari de frases fetes, refranys i locucions amb l'equivalència en castellà «Pell», p. 180. Enciclopèdia Catalana.

Ets (és) de la pell de Barrabàs!

1 font, 1999.
Sinònim: Ets (és) molt dolent!
Verdaguer, Pere (1999): Diccionari de renecs i paraulotes «E», p. 81. Editorial Trabucaire.

Ets (és) la pell de Barrabàs!

1 font, 1999.
Sinònim: Ets (és) molt dolent!
Verdaguer, Pere (1999): Diccionari de renecs i paraulotes «E», p. 81. Editorial Trabucaire.

Ets de les anques de Barrabàs

1 font, 1992.
Molt dolent.
Lloc: Tortosa.
Llasat i Duart, M. Cinta (1992): Dites, cobles i rondalles: «Veu del poble, veu de Déu» «Expressions personals», p. 167. Servei Local de Català de Tortosa.

Ets més dolent que la pell de Barrabás!

1 font, 2020.
Insults.
Gute, Jordi (2020): «https://twitter.com/jordigute/status/1221698948282404864». Twitter.

Pell de Barrabàs

1 font, 1997.
[Ésser de la] Ésser molt dolent. Els motius de la identificació de Barrabàs amb la dolenteria han estat exposats en el n. 19. Quan s'aplica a un nen, hom suavitza el grau de dolenteria i equival a 'ésser molt entremaliat'
Escolà i Tuset, Josep M. (1997): Diccionari de llatinismes i expressions clàssiques «III. Referències i expressions d'origen clàssic. 196», p. 99. Edicions 62.

Pell de Barrabàs!

1 font, 1999.
Es diu a (d')una persona molt dolenta.
Verdaguer, Pere (1999): Diccionari de renecs i paraulotes «P», p. 135. Editorial Trabucaire.

Ser [de] la pell de Barrabàs (o del dimoni, o de Judes, o ser una mala pell)

1 font, 1997.
Ser un noi molt entremaliat.
Pomares Navarra, Joaquim (1997): Diccionari del català popular i d'argot «Pell f.», p. 253. Edicions 62.
Ser un malvat, una mala persona.
Pomares Navarra, Joaquim (1997): Diccionari del català popular i d'argot «Pell f.», p. 253. Edicions 62.

Ser com la pell d'en Barrabàs

1 font, 2001.
Ser molt dolent o molt trapella. El DCVB la recull a l'Empordà. Per analogia al delinqüent que fou indultat en lloc de Jesús, en referència a la seva mala intenció.
Lloc: Garrotxa.
Monturiol i Sanés, Joaquim; Domínguez i Portabella, Eloi (2001): El parlar de la Garrotxa «Frases fetes, expressions i locucions», p. 186. Ràdio Olot.

Ser de la pell d'en Barrabàs

1 font, 1985.
Lloc: Torroella de Montgrí (Baix Empordà).
Junqué, Montserrat; Martinoy, Mònica (1985): Un pam de llengua - Refranys que es diuen a Torroella «15. No ve d'un pam», p. 176. Museu del Montgrí i del Baix Ter.

Ser de les anques de Barrabàs

1 font, 2018.
Lloc: Alcanar.
Sancho, Joan-Josep (2018): El rebost de la llengua. De dita en dita s'ompli la pica «Dites, frases fetes, locucions…», p. 120. Onada Edicions.

Ser la pell d'en Barrabàs

1 font, 2011.
Ser entremaliat.
A casa l'àvia es porta bé però a casa és la pell de Barra bàs.
Iglésies Gelabert, M. Teresa (2011): Recull de frases fetes «Recull de frases fetes», p. 74. Autoedició.

Ser la pell de barrabàs

1 font, 2024.
Ser molt entremaliat, mal parit.
Iribarren, Xavi (2024): «https://twitter.com/tweetxavi/status/1742429963607810418». Twitter.

Ser més dolent que Barrabàs

1 font, 2003.
Ser molt dolent o entremaliat.
Lloc: Fraga (Franja de Ponent).
Galán Castañ, Josep (2003): Modismes i frases fetes de la parla de Fraga «B», p. 23. Institut d'Estudis del Baix Cinca.
Ser molt dolent.
Lloc: Fraga (Franja de Ponent).
Galán Castañ, Josep (2003): Modismes i frases fetes de la parla de Fraga «D», p. 64. Institut d'Estudis del Baix Cinca.

Ser un Barrabàs

1 font, 2003.
Ser molt dolent o entremaliat.
Lloc: Fraga (Franja de Ponent).
Galán Castañ, Josep (2003): Modismes i frases fetes de la parla de Fraga «B», p. 23. Institut d'Estudis del Baix Cinca.