Paremiologia catalana comparada digital

De la pell de Barrabàs

81 recurrències en 37 variants. Primera citació: 1913.

Ser de la pell de Barrabàs

16 fonts, 1985.
Persona molt dolenta.
Beltran Genescà, Antoni (2018): Ensenya'm la llengua. Vocabulari i llenguatge popular al voltant de la salut, els remeis i les malalties «El cap i el cervell. «Ora pro nobis» i fes pel que et trobis», p. 343. Editorial Gregal.
Persona perversa i entremaliada. Aplicat també als infants per definir-los com a revoltosos.
Lloc: Bot (Terra Alta).
Cortès i Manyà, Antoni (1985): Bot. Notícia del meu poble «4. Glossari», p. 109. El Llamp.
Lloc: Bot (Terra Alta).
Cortès i Manyà, Antoni (1987): Dites i refranys a Bot «Grans i joves», p. 40. Autoedició.
Ser molt dolent o entremaliat.
Lloc: Fraga (Franja de Ponent).
Galán Castañ, Josep (2003): Modismes i frases fetes de la parla de Fraga «B», p. 23. Institut d'Estudis del Baix Cinca.
Ser mala persona.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Maneres de dir». Web.
Lloc: Terres de l'Ebre.
Garriga Subirats, Anna (2020): Riu riu «Annex 2 — Recerca de dites, frases fetes i locucions», p. 133. Universitat Autònoma de Barcelona.
Sinònim: Ser de la pell del dimoni.
Giménez, Toni (2016): Ficar-hi el nas «Expressions religioses populars», p. 5. Web.
Actuar sense obeir.
Este xiquet és de la pell de Barrabàs, no fa mai cas, sempre fent maleses. Si vols, afilla-te'l.
Sinònim: Ser de la pell del dimoni.
Jordà Mulet, Juli (2014): Paraules en xarxa. Paraules rescatades «S», p. 306. Juli Jordà Mulet.
Sinònim: Ser de la pell del dimoni.
Martí i Adell, Cristòfor (1987): El nostre refranyer «La personalitat i el capteniment», p. 125. Editorial l'Esquer.
Amb el significat de «ser molt dolent».
No te'n podies fiar ni mica, perquè era de la pell de Barrabàs.
Lloc: Vic (Osona).
Medina Casanovas, Jaume (2014): El parlar d'una família vigatana, II «Les locucions i les frases fetes. II. Frases fetes», p. 294. Llibres de l'Index, S.A.
Lloc: Gandesa (Terra Alta).
Meix, Carme (2010): «A través del correu electrònic, en un document de text». Correu electrònic.
Inclinat a fer el mal, inductor.
Font: MR, VT.
Moret i Coso, Hèctor (1995): Lo Molinar. 3. Gèneres menors de la literatura popular «frases fetes i locucions», p. 170. Instituto de Estudios Turolenses.
Ser «algú» molt dolent.
Quam érem petits, érem de la pell de Barrabàs, féiem parlar molt a casa.
Lloc: Cambrils.
Navarro Gómez, Pere (2012): El parlar de Cambrils. Estudi fonètic, morfosintàctic i lèxic «8.1. Expressions fraseològiques recollides durant el treball de camp», p. 421. Cossetània Edicions.
Lloc: Terres de l'Ebre.
Pallarès I Lleó, Amadeu (1995): Mots tradicionals de les terres de l'Ebre «Parts del cos (humà i d'animal)», p. 117. Centre de Lectura de les Terres de l'Ebre.
Lloc: Solsona (Solsonès).
Roca Jané, Gerard (2011): La vida al Vinyet de Solsona en la primera meitat del s. XX «2.15.1 Recull de dites populars i algunes expressions usades pels vinyetans. La vida dels infants. El caràcter.Ser entremaliat», p. 159. Institut Francesc Ribalta.
Lloc: Alcanar.
Sancho, Joan-Josep (2018): El rebost de la llengua. De dita en dita s'ompli la pica «Dites, frases fetes, locucions…», p. 120. Onada Edicions.

Ésser de la pell de Barrabàs

11 fonts, 1935.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys del dimoni», p. 1183. Editorial Selecta-Catalonia.
Per a qualificar una persona, majorment un infant, de pervers, dolent i entremaliat. Barrabàs era un famós lladre i malfactor que estava pres i condemnat a mort quan s'escaigué la passió de Jesús. Pilat, veient l'exaltació de la multitud, seguint un sistema de llei molt especial, preguntà al poble qui dels dos reus preferia que fos clavat en creu, si Jesús o Barrabàs, car dels dos sols en castigaria un. El poble contestà que preferia la llibertat de Barrabàs… (segueix a l'original).
Amades i Gelats, Joan (1935): Refranys i dites (Els Xiquets de Valls, vol. XIV) «Refranys originats en la presentació popular de la Passió», p. 88. Edicions l'Agulla de Cultura Popular.
Per qualificar una persona, majorment un infant, de pervers i entremaliat.
Amades i Gelats, Joan (1935): Refranys personals, p. 25. Editorial Selecta-Catalonia.
Ésser molt entremaliat.
Aquest nen és de la pell de Barrabàs. A l'escola es dedica a donar cops de puny als seus companys.
Sinònim: Ésser de la pell del diable, ésser de la pell de Judes, ésser un bon element (algú), més dolent que Calet.
Espinal, M. Teresa (2004): Diccionari de sinònims de frases fetes «Entremaliat». Publicacions de l'Abadia de Montserrat.
Loc. v. [LC]. Ésser molt entremaliat.
Aquest nen és de la pell de Barrabàs, l'has de vigilar tota l'estona!
Institut d'Estudis Catalans (2023): Diccionari essencial de la llengua catalana (DEIEC) «pell ». Institut d'Estudis Catalans.
Lloc: Tivissa (Ribera d'Ebre).
Jardí i Pagès, Domènec (2002): A Tivissa canten missa… «Adagis i frases fetes», p. 143. Cossetània Edicions.
Lloc: Tivissa (Ribera d'Ebre).
Jardí i Pagés, Domènec; Jardí i Pinyol, Carles (2009): Les golfes de pagès (de Tivissa i la seva muntanya) «De Déu i el dimoni», p. 175. Cossetània Edicions.
Lloc: Tivissa (Ribera d'Ebre).
Jardí i Pagés, Domènec; Jardí i Pinyol, Carles (2009): Les golfes de pagès (de Tivissa i la seva muntanya) «Frases fetes», p. 178. Cossetània Edicions.
Millà i Reig, Lluís (1988): Cinc mil refranys catalans i frases fetes, populars «Frases fetes i modismes populars de la llengua catalana», p. 214. Editorial Millà.
En el sentit de 'ésser molt dolent, entremaliat'
Sinònim: Ésser pitjor que Barrabàs.
Peris, Antoni (2001): Diccionari de locucions i frases llatines «31 - II. Mots i expressions catalans d'origen clàssic, cristià o bíblic», p. 181. Enciclopèdia Catalana.
Lloc: Marina Baixa.
Ramón i Sapena, Regina L (2006): L'expressió dermatològica al llenguatge popular valencià amb especial referència a la comarca de la Marina Baixa «4.3. Parèmies. 4.2.1. Classificació temàtica per capítols. 4.2.1.2. Pells i annexes. Pell», p. 223. Universitat Miguel Hernández.
Entremaliat. De: Espinal, M. Teresa.
Font: Diccionari de sinònims de frases fetes (DSFF) (Bellaterra, 2004, 2a ed. 2006).
Torrents, Ramon (2006): Frases fetes. Manuscrit.

De la pell de Barrabàs

6 fonts, 1933.
Qui és molt «pesta».
Lloc: País Valencià.
Borràs i Jarque, Joan M (1933): Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura, Tomo XIV, Cuaderno I (Enero-Febrero de 1933) «Refrans i modismes valencians. Proverbis i modismes (Refraner general). D», p. 94. Societat Castellonenca de Cultura.
Molt entremaliat.
Lloc: País Valencià.
Doménech Zornoza, Josep Lluís (coord.); Buchón Tomás, Joan Carles; Doménech Rodríguez, Maria Pilar; Llorens Server, Maria; Cantó Doménech, Verònica (2004): Frases fetes i locucions «Relació de frases fetes i locucions. D», p. 33. Editorial Marfil.
En Quimet era de la pell de Barrabàs: en un dia va fer no sé quantes bestieses.
Lloc: Vic (Osona).
Medina Casanovas, Jaume (2014): El parlar d'una família vigatana, II «Les locucions i les frases fetes. I. Locucions», p. 46. Llibres de l'Index, S.A.
Locucions populars.
En Quimet era de la pell de Barrabàs: en un dia va fer no sé quantes bestieses.
Lloc: Vic (Osona).
Medina Casanovas, Jaume (2015): Osona.com «La riquesa del català parlat a Vic, per Toni Coromina». Web.
Mala pell.
Lloc: Esparreguera.
Subirana i Oller, Rafel (1961): Dites populars a Esparraguera «D», p. 19. Autoedició.
Lloc: Vic (Osona).
Correu electrònic.

És de la pell de Barrabàs

3 fonts, 1997.
Dolenteria.
Badia i Pujol, Jordi (2024): «https://x.com/jbadia16/status/1855013679579730034». Twitter.
Lloc: El Perelló (Baix Ebre).
Llaó i Moliné, Josep (2002): 1313 evocacions de la saviesa popular de El Perelló, p. 25. Autoedició.
Lloc: Vinaròs (Baix Maestrat).
Redó Vidal, Ramon (1997): Cançons i costums de Vinaròs «Dites populars que es diuen en Vinaròs», p. 278. Editorial Antinea.

Ser la pell de Barrabàs

3 fonts, 1985.
Expressions d'origen religiós. Una mala persona.
—Doncs vas ben errat. És la pell de Barrabàs, més dolent que Satanàs. Té el diable al cos.
Sinònim: Ser com la pell de Barrabàs.
Badia i Pujol, Jordi (2024): «Ja pots dir missa, que no hi ha ni Déu: expressions d'origen religiós - https://www.vilaweb.cat/noticies/expressions-origen-religios/». Vilaweb.
Cruanyes, Elda (1985): Tal com sona a Cadaqués «DITES DE TOT ARREU SENTIDES A DIR A CADAQUES», p. 62. Editorial Joventut.
Ser molt dolent o entremaliat.
Lloc: Fraga (Franja de Ponent).
Galán Castañ, Josep (2003): Modismes i frases fetes de la parla de Fraga «P», p. 122. Institut d'Estudis del Baix Cinca.

Es de la pell de Barrabas

2 fonts, 1996.
Lloc: País Valencià.
Comes i Nácher, Joan (1996): No queda lo dit, sino lo escrit. Recull de refrans valencians «E», p. 70. Promoció de Cultura Valenciana (del Sénia al Segura).
Lloc: Marina Baixa.
Ramón i Sapena, Regina L (2006): L'expressió dermatològica al llenguatge popular valencià amb especial referència a la comarca de la Marina Baixa «4.3. Parèmies. 4.2.1. Classificació temàtica per capítols. 4.2.1.2. Pells i annexes. Pell», p. 223. Universitat Miguel Hernández.

Esser de la pell de Barrabàs

2 fonts, 1926.
Esser molt dolent moralment.
Sinònim: Esser de la pell del diable | Esser de la pell del dimoni | Esser de la pell de Judes.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear VIII «1 Pell Loc. m)». Editorial Moll.
Dolent com ell tot sol.
Lloc: Menorca.
Pons Moya, Joan (1984): Dites i refranys menorquins «Primera part. Dites. Esser. Afirmacions», p. 42. Col·lectiu Folklòric Ciutadella.

Esser pitjor que Barrabàs

2 fonts, 1926.
Esser molt dolent (ho diuen principalment dels nois.
Lloc: Empordà.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear II «Barrabàs Loc». Editorial Moll.
Esser molt dolent.
Lloc: Illes Balears.
Bassa, Ramon; Cabot, Miquel; Díaz, Ramon; Lladonet, Joan (2000): Qui barata, el cap es grata. Els refranys i les frases fetes «2. Classificació alfabètica. 2.2. Les frases fetes. Barrabàs», p. 117. Editorial Moll.

Ésser pitjor que Barrabàs

2 fonts, 1995.
En el sentit de 'ésser molt dolent, entremaliat'
Sinònim: Ésser de la pell de Barrabàs.
Peris, Antoni (2001): Diccionari de locucions i frases llatines «31 - II. Mots i expressions catalans d'origen clàssic, cristià o bíblic», p. 181. Enciclopèdia Catalana.
Pínter i Soler, Sílvia (1995): El funcionament de l'antropònim en la fraseologia popular «3. Apèndixs. 3.1 Apèndix I», p. 860. Web.

Ser de l'ascla de Barrabàs

2 fonts, 1995.
Martí Mestre, Joaquim (2017): Diccionari de fraseologia (segles XVII-XXI), p. 1824. Publicacions de la Universitat de València.
Inclinat a fer el mal, inductor.
Moret i Coso, Hèctor (1995): Lo Molinar. 3. Gèneres menors de la literatura popular «frases fetes i locucions», p. 171. Instituto de Estudios Turolenses.

(Ésser) de la pell de Barrabàs

1 font, 2022.
Trobem la funció eponímica en els casos en què s'han lexicalitzat els noms de personatges coneguts que han passat a la història per alguna circumstància concreta. En el cas del fràsic antroponímic del DCVB, la funció eponímica apareix fonamentalment a partir de personatges bíblics i, en menor mesura, de personatges històrics, mitològics i literaris, amb una connotació específica relacionada amb alguna acció, qualitat o defecte…
Font: DCVB.
Pínter i Soler, Sílvia J (2022): Val més un bon nom que bona fortuna. Un compendi fraseogràfic antroponímic català «3. L'antropònim en les unitats fraseològiques catalanes. 3.1. Funció de l'antropònim», p. 55. Institut d'Estudis Catalans.
Loc. adj. Fa referència, de manera pejorativa, a una persona molt dolenta moralment. També pot al·ludir a un xiquet que és molt entremaliat o trapella. Barrabàs: Nom hebreu que apareix al Nou Testament que prové de l'arameu «Barabba», i significa 'fill del pare (mestre)'. Concretament és el nom propi d'un cèlebre criminal que Pilat va indultar en lloc de Jesucrist… (segueix a l'original).
Sinònim: (Ésser) pitjor que Barrabàs | (Ésser) més dolent que Calet | (Ésser) de la pell de Judes | (Ésser) més dolent que Judes.
Equivalent en castellà: Es más malo que Barrabás.
Font: RARM.
Pínter i Soler, Sílvia J (2022): Val més un bon nom que bona fortuna. Un compendi fraseogràfic antroponímic català «5 Anàlisi del fràsic antroponímic del DCVB. B. Barrabàs», p. 74. Institut d'Estudis Catalans.

(Ésser) pitjor que Barrabàs

1 font, 2022.
El fràsic antroponímic del DCVB també presenta UFs que han lexicalitzat antropònims pertanyents a diverses figures bíbliques, les quals s'han fet proverbials a partir d'algun tret destacable del seu caràcter ó d'alguna circumstància important de la seua vida. Aquestes figures, provinents tant de l'Antic Testament com del Nou Testament, han esdevingut símbols o arquetipus de determinades formes de ser o de comportar-se a partir dels trets o del fet pels quals són conegudes…
Font: DCVB.
Pínter i Soler, Sílvia J (2022): Val més un bon nom que bona fortuna. Un compendi fraseogràfic antroponímic català «3. L'antropònim en les unitats fraseològiques catalanes. 3.3. Fonts de l'antropònim. 3.3.3. Noms bíblics», p. 60. Institut d'Estudis Catalans.
Loc. adj. comp. Al·ludeix amb un to pejoratiu i de menyspreu a aquelles persones dolentes moralment. Amb un to simpàtic, fa referència als xiquets entremaliats. Barrabàs: Nom hebreu que apareix al Nou Testament que prové de l'arameu «Barabba», i significa 'fill del pare (mestre)'. Concretament és el nom propi d'un cèlebre criminal que Pilat va indultar en lloc de Jesucrist… (segueix a l'original).
Sinònim: (Ésser) de la pell de Barrabàs | (Ésser) més dolent que Calet | (Ésser) de la pell de Judes | (Ésser) més dolent que Judes.
Equivalent en castellà: Es más malo que Barrabás.
Font: RARM.
Pínter i Soler, Sílvia J (2022): Val més un bon nom que bona fortuna. Un compendi fraseogràfic antroponímic català «5 Anàlisi del fràsic antroponímic del DCVB. B. Barrabàs», p. 74. Institut d'Estudis Catalans.

De la pell de Barrabàs (d'en Carnestoltes)

1 font, 1995.
Pínter i Soler, Sílvia (1995): El funcionament de l'antropònim en la fraseologia popular «3. Apèndixs. 3.1 Apèndix I», p. 858. Web.

De la pell de Barrabàs (o de Judes)

1 font, 1997.
Entremaliat.
Rodriguez-Vida, Susana (1997): Diccionari temàtic de modismes «Caràcter. Característiques respecte al tarannà», p. 22. Edicions 62.

Dolent com la pell de Barrabàs

1 font, 2021.
Malparit.
Lola (2021): «https://twitter.com/lolafira/status/1435146983522643970». Twitter.

És com la pell de Barrabàs

1 font, 2014.
Lloc: Salt (Gironès).
Lladó Coll, Maria Teresa (2014): Recull de frases fetes de Maria Teresa Lladó Coll. Correu electrònic.

És de les anques de Barrabàs

1 font, 1966.
Lloc: Tortosa.
Griera, Antoni (1966): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - I «Anques», p. 224. Edicions Polígrafa.

Es de les anques de Barrabás

1 font, 1913.
Lloc: Terres de l'Ebre.
Montsià, Lluís de (pseudònim de Joan Torné i Balaguer) (1913): Libertad, Año VI, Núm. 261, p. 3 «Refrané comarcá», p. 3. Diario Libertad.

Es més dolent que la pell d'en Barrabás

1 font, 1915.
Es diu d'un que es dolent. De: Constans, Lluís Gonçaga.
Lloc: Girona.
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1915): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF/AEC/0101/0002 «Comparances recollides en la comarca de Girona - http://simurg.bibliotecas.csic.es/viewer/image/990001411010304201/33/». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.

Es més dolent que la pell d'en Barrabàs

1 font, 1922.
Es diu d'un que es dolent. De: Constans, Lluís G.
Lloc: Girona.
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1922): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF/AEFC/0701/0002 «Comparances recollides en la comarca de Girona - http://simurg.bibliotecas.csic.es/view/1327819», p. 17. Consejo Superior de Investigaciones Científicas.

Esser algú de la pell de Barrabàs

1 font, 1917.
Significa, esser algú, un intrigant; o be un home de molta «trastienda». De: Vayreda i Olives, Pere.
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1917): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF/AEFC/0703/0010 «Comparances - http://simurg.bibliotecas.csic.es/view/1358405». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.

Ésser de la pell de «Barrabàs»

1 font, 2009.
Lloc: Calella.
Taller de memòria de Calella (2009): Viatge al món dels refranys «IV. Virtuts, defectes, i molt boca-orella», p. 41. Autoedició.

Ésser de la pell de Barrabàs (o del diable, o de Judes)

1 font, 2000.
Ésser molt dolent, molt entremaliat.
Equivalent en castellà: Ser de la piel de Barrabás (o del diablo).
Enciclopèdia Catalana (2000): Diccionari de frases fetes, refranys i locucions amb l'equivalència en castellà «Pell», p. 180. Enciclopèdia Catalana.

Ets (és) de la pell de Barrabàs!

1 font, 1999.
Sinònim: Ets (és) molt dolent!
Verdaguer, Pere (1999): Diccionari de renecs i paraulotes «E», p. 81. Editorial Trabucaire.

Ets (és) la pell de Barrabàs!

1 font, 1999.
Sinònim: Ets (és) molt dolent!
Verdaguer, Pere (1999): Diccionari de renecs i paraulotes «E», p. 81. Editorial Trabucaire.

Ets de les anques de Barrabàs

1 font, 1992.
Molt dolent.
Lloc: Tortosa.
Llasat i Duart, M. Cinta (1992): Dites, cobles i rondalles: «Veu del poble, veu de Déu» «Expressions personals», p. 167. Servei Local de Català de Tortosa.

Ets més dolent que la pell de Barrabás!

1 font, 2020.
Insults.
Gute, Jordi (2020): «https://twitter.com/jordigute/status/1221698948282404864». Twitter.

Pell de Barrabàs

1 font, 1997.
[Ésser de la] Ésser molt dolent. Els motius de la identificació de Barrabàs amb la dolenteria han estat exposats en el n. 19. Quan s'aplica a un nen, hom suavitza el grau de dolenteria i equival a 'ésser molt entremaliat'
Escolà i Tuset, Josep M. (1997): Diccionari de llatinismes i expressions clàssiques «III. Referències i expressions d'origen clàssic. 196», p. 99. Edicions 62.

Pell de Barrabàs!

1 font, 1999.
Es diu a (d')una persona molt dolenta.
Verdaguer, Pere (1999): Diccionari de renecs i paraulotes «P», p. 135. Editorial Trabucaire.

Ser [de] la pell de Barrabàs (o del dimoni, o de Judes, o ser una mala pell)

1 font, 1997.
Ser un noi molt entremaliat.
Pomares Navarra, Joaquim (1997): Diccionari del català popular i d'argot «Pell f.», p. 253. Edicions 62.
Ser un malvat, una mala persona.
Pomares Navarra, Joaquim (1997): Diccionari del català popular i d'argot «Pell f.», p. 253. Edicions 62.

Ser com la pell d'en Barrabàs

1 font, 2001.
Ser molt dolent o molt trapella. El DCVB la recull a l'Empordà. Per analogia al delinqüent que fou indultat en lloc de Jesús, en referència a la seva mala intenció.
Lloc: Garrotxa.
Monturiol i Sanés, Joaquim; Domínguez i Portabella, Eloi (2001): El parlar de la Garrotxa «Frases fetes, expressions i locucions», p. 186. Ràdio Olot.

Ser de la pell d'en Barrabàs

1 font, 1985.
Lloc: Torroella de Montgrí (Baix Empordà).
Junqué, Montserrat; Martinoy, Mònica (1985): Un pam de llengua - Refranys que es diuen a Torroella «15. No ve d'un pam», p. 176. Museu del Montgrí i del Baix Ter.

Ser de les anques de Barrabàs

1 font, 2018.
Lloc: Alcanar.
Sancho, Joan-Josep (2018): El rebost de la llengua. De dita en dita s'ompli la pica «Dites, frases fetes, locucions…», p. 120. Onada Edicions.

Ser la pell d'en Barrabàs

1 font, 2011.
Ser entremaliat.
A casa l'àvia es porta bé però a casa és la pell de Barra bàs.
Iglésies Gelabert, M. Teresa (2011): Recull de frases fetes «Recull de frases fetes», p. 74. Autoedició.

Ser la pell de barrabàs

1 font, 2024.
Ser molt entremaliat, mal parit.
Iribarren, Xavi (2024): «https://twitter.com/tweetxavi/status/1742429963607810418». Twitter.

Ser més dolent que Barrabàs

1 font, 2003.
Ser molt dolent o entremaliat.
Lloc: Fraga (Franja de Ponent).
Galán Castañ, Josep (2003): Modismes i frases fetes de la parla de Fraga «B», p. 23. Institut d'Estudis del Baix Cinca.
Ser molt dolent.
Lloc: Fraga (Franja de Ponent).
Galán Castañ, Josep (2003): Modismes i frases fetes de la parla de Fraga «D», p. 64. Institut d'Estudis del Baix Cinca.

Ser un Barrabàs

1 font, 2003.
Ser molt dolent o entremaliat.
Lloc: Fraga (Franja de Ponent).
Galán Castañ, Josep (2003): Modismes i frases fetes de la parla de Fraga «B», p. 23. Institut d'Estudis del Baix Cinca.