Paremiologia catalana comparada digital

Llebeig d'hivern, dimonis de l'infern

27 recurrències en 9 variants. Primera citació: 1917.

Llebeig d'hivern, dimonis de l'infern

10 fonts, 1951.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys del calendari. Desembre», p. 1005. Editorial Selecta-Catalonia.
Astrogea (diverses fonts) (2009): Astrogea «Refranys i dites sobre el temps». Web.
Calonge Meteoweb (2023): Calonge Meteoweb «Refranys i dites catalanes - https://www.calonge-meteoweb.com/HTML/refranys_cat.htm». Web.
Ciudad Futura (1999): Citas y refranes «www.ciudadfutura.com/ciclon/». Web.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada V «L 207», p. 430. Columna Edicions.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Oratge». Web.
5. Desembre, mes d'hivern i mes de fred per tant. En aquesta època, si a sobre bufa vent, la sensació serà gèlida. La direcció d'on vingui el vent és pràcticament menyspreable, si és fort farà un fred de nassos.
López, Mònica (2007): Si no plou, plourà. El nostre clima a través dels refranys «Desembre. Un refrany per cada dia», p. 172. Columna Edicions.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «El calendari. Les estacions. Hivern», p. 183. Edicions 62.
Pujol i Vila, Josep (1999): 5.000 refranys de nostra terra «l'oratge, el sol i la lluna». Web.
Pujol i Vila, Josep (1999): Els refranys meteorològics. Web.

Llebeig d'hivern, dimonis d'infern

8 fonts, 1983.
Indica que en aquest temps, el llebeig és dolent. Veg. 2099.
Alzamora Bisbal, Jaume (2008): Espigolant dins l'antigor. Refranys i dites de la nostra terra «3. Astres i temps. 3.2. Meteorologia. 3.2.11.3. Llebeig», p. 122. Editorial Moll.
Concepte d'hivern.
Amades i Gelats, Joan (1983): Costumari català I «Hivern. Desembre. Nadal», p. 5. Salvat, S.A. de Ediciones.
Vent del sud-oest, que és equivalent a la marinada.
Lloc: Calafell.
Manent i Segimon, Albert (1998): Noms populars de núvols, boires i vents del Penedès (Alt Penedès, Baix Penedès i Garraf) «Els noms populars dels vents del Penedès. Llebeig», p. 75. Oikos-Tau, Ediciones.
Del Xato, mariner de Torredembarra.
Oral / Vilaseca, Raimon (1996). Font oral.
Oral / Vilaseca, Raimon (1997). Font oral.
Lloc: Baix Gaià.
Pi i Virgili, Francesc (1985): Estudis altafullencs, 9 «Literatura oral al Baix Gaià. B) Folklore oral dels adults. B10) Parèmies. a) Del temps», p. 22. Editorial Acebo.
Pujol i Vila, Josep (1996): 3000 refranys de nostra terra «l'oratge, el sol i la lluna», p. 40. Web.
Vent del sud-oest. Tant pot rebre el nom de llebeig com el de garbí, segons el lloc de la costa. Pot provocar pluges a Mallorca i deixar Eivissa sense aigua. Si es manté durant uns dies altera força la mar, afavorint la circulació vertical de l'aigua, cosa que generalment comporta millors pesqueres.
Lloc: Torredembarra.
Trepat i Albero, Josep Anton (1995): Refranys de vora mar «Parlem del temps. Vent. Llebeig - garbí (225o)», p. 57. Editorial Noray.

Llebeig a l'hivern / dimonis d'infern

2 fonts, 1995.
També poden ser perjudicials alstres vents, si fem cas de dites antigues dels pescadors.
Lloc: Torredembarra.
Comes Nolla, Gabriel (1995): De proa a popa: el món dels pescadors de Torredembarra a través de les seves dites, p. 58. Edicions El Mèdol.
Lloc: Penedès.
Font: Comes/Gual, Mar pescadors, 27.
Marrugat Cuyàs, Ramon (2014): Centre d'Estudis Sinibald de Mas: Recull de treballs, 15 «El parlar del Penedès i Torredembarra. 5. Característiques del Parlar Penedesenc. d) Etnolingüística. Fraseologia, selecció», p. 338. Institut d'Estudis Penedesencs.

Llebeig d'hivern, pluja d'infern

2 fonts, 2003.
Biosca, Mercè; Cornadó, Maria-Pau (2003): El refranyer de Joan Viladot «XX. Natura. El vent», p. 152. Pagès Editors.
Lloc: Castelló de la Plana (Plana Alta).
Font: Sanchis 1952:57.
Llorca Ibi, Francesc Xavier (2019): Gat vell. Dites marineres «5.3.1. Del vent i els seus noms. Llebeig», p. 72. Edicions del Bullent.

Llebaig d'hivern, dimonis de l'infern

1 font, 2011.
Gisbert, Adolf (2011): Refranyer temàtic «Oratge, elements, astres, temps cronològic i collites. Vent garbí o llebeig (procedent del sud-oest)», p. 630. Web.

Llebeig a l'hivern, / dimoni d'infern

1 font, 2010.
Un altre vent que, a l'hivern és ben temut per la gent i pels pagesos.
Lloc: L'Ampolla.
Font: C 0974, p99.
Serra i Feu, Ricard (2010): Refranys geogràfics (volum 2) - Comarques meridionals (Catalunya), del Matarranya (Aragó) i dels Ports i Maestrat (València) «Capítol 4. 21. Baix Ebre. 2). Municipis de la subcomarca Delta de l'Ebre del Baix Ebre», p. 90. Autoedició.

Llebeig d'hinvern, dimonis de l'infern

1 font, 2019.
Los refranes hacen alusión a los siguientes conceptos climáticos. Días asociados a la niebla invernal y a las nevadas. A la necesidad de tener abrigo por el frío invernal. A disfrutar y aprovechar los días soleados del invierno. A no fiarse de la apariencia de días soleados de la estación sin olvidar que son días de invierno. El invierno es largo y tarde o temprano afecta el rigor invernal. Si el invierno es húmedo y el verano seco es un patrón normal climático. De: Amades.
Torrens Calleja, José María (2019): Percepción del clima y del cambio global en Mallorca. Mitos, equívocos y realidades entorno al medio físico «11. Refranes meteorológicos según las estaciones equinoccionales. 11.1. Invierno», p. 566. Universitat de les Illes Balears.

Llebejada d'hivern, dia d'infern

1 font, 2008.
El llebeig duu fred i mal temps.
Alzamora Bisbal, Jaume (2008): Espigolant dins l'antigor. Refranys i dites de la nostra terra «3. Astres i temps. 3.2. Meteorologia. 3.2.11.3. Llebeig», p. 123. Editorial Moll.

Lleveig d'hivern / dimonis del infern

1 font, 1917.
De viva veu. Per indicar que senyala temporal. De: Carreras y Artau, Tomás.
Lloc: Barcelona (Barcelonès).
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1917): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF/AEFC/0201/0010 «Fórmules, refranys, endevinalles, etc. - http://simurg.bibliotecas.csic.es/view/1329076». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.