Paremiologia catalana comparada digital

Llengua de destral

36 recurrències en 21 variants. Primera citació: 1928.

Tenir llengua de destral

7 fonts, 1996.
Detractar.
Equivalent en castellà: Tener una lengua de víbora, tener una lengua viperina.
Abril Español, Joan (1996): Diccionari de frases fetes català-castellà castellà-català, p. 85. Edicions 62.
Esser malparlat i calumniador.
Lloc: Illes Balears.
Bassa, Ramon; Cabot, Miquel; Díaz, Ramon; Lladonet, Joan (2000): Qui barata, el cap es grata. Els refranys i les frases fetes «2. Classificació alfabètica. 2.2. Les frases fetes. Destral», p. 133. Editorial Moll.
Calumniar.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Cos humà». Web.
Calumniar.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Maneres de dir». Web.
Sinònim: Veg. Tenir llengua d'escorpí (o d'escurçó).
Pàmies i Riudor, Víctor (2012): Dites.cat. Locucions, frases fetes i refranys del català «llengua». Editorial Barcanova.
Lloc: Marina Baixa.
Ramón i Sapena, Regina L (2006): L'expressió dermatològica al llenguatge popular valencià amb especial referència a la comarca de la Marina Baixa «4.3. Parèmies. 4.2.1. Classificació temàtica per capítols. 4.2.1.1. Anatomia. Llengua», p. 197. Universitat Miguel Hernández.
Calumniar.
Sinònim: Veg. Tenir llengua d'escorpí.
Raspall i Juanola, Joana; Martí i Castell, Joan (1996): Diccionari de frases fetes «T», p. 351. Edicions 62.
Difamar, calumniar, parlar malament.
Siquès i Reig, Pere (2006): La boca. Refranys, acudits i parèmies «Llengua», p. 38. Curbet CG Edicions.

Llengua de destral

3 fonts, 1999.
Mala llengua, que conté una intenció malèvola.
Sinònim: Llengua de ganivet | Llengua d'escorpí | Llengua de serp | Llengua de verí.
Castellanos i Llorenç, Carles; Mayor i Lloret, Agustí (2024): Diccionari de recursos lexicals «Llengua», p. 262. Llibres de l'Index, S.A.
Mala llengua / llenguatge ple de blasfèmies, de calúmnies, etc. / calumniar.
Té llengua de destral; de tothom malparla.
Sinònim: Llengua d'escorpí, mala llengua, llengua verinosa, llengua d'escurçó, llengua de foc.
Font: R-M.
Espinal, M. Teresa (2004): Diccionari de sinònims de frases fetes «Difamació». Publicacions de l'Abadia de Montserrat.
Sinònim: Llengua d'escorpí.
Verdaguer, Pere (1999): Diccionari de renecs i paraulotes «L», p. 107. Editorial Trabucaire.

Tindre la llengua de destral

3 fonts, 1999.
Lloc: Alzira (Ribera Alta).
Aparicio Ortiz, José M. (1999): 2001 refranys i un grapat de dites i cançonetes d'Alzira i la seua comarca «T», p. 114. Ajuntament d'Alzira.
Dites i refranys (2011): Dites i refranys. Blogger.
Lloc: Ontinyent (La Vall d'Albaida).
Sanchis Carbonell, Josep (2007): Bocaviu. Bocins de llengua de transmissió oral i escrita arreplegats a Ontinyent «Locucions i frases fetes. T», p. 69. Edicions Víctor.

Llengua d'estral o escurçó

2 fonts, 1997.
Persona mordaz, murmuradora y maldiciente.
Equivalent en castellà: Lengua de escorpión, vívora, sierpe o hacha.
Lloc: País Valencià.
Adell Cerdà, Vicenta (1997): Recull de refranys valencians «L», p. 85. Comercial Denes, SL.
Lloc: Marina Baixa.
Ramón i Sapena, Regina L (2006): L'expressió dermatològica al llenguatge popular valencià amb especial referència a la comarca de la Marina Baixa «4.3. Parèmies. 4.2.1. Classificació temàtica per capítols. 4.2.1.1. Anatomia. Llengua», p. 197. Universitat Miguel Hernández.

Tens una llengua que pareix una destral

2 fonts, 1999.
Lloc: Alzira (Ribera Alta).
Aparicio Ortiz, José M. (1999): 2001 refranys i un grapat de dites i cançonetes d'Alzira i la seua comarca «T», p. 113. Ajuntament d'Alzira.
Dites i refranys (2011): Dites i refranys. Blogger.

Tindre una llengua com una destral

2 fonts, 1985.
Lloc: Murla (MM) i Pego (MP) (La Marina).
Llàcer i Bueno, Josep Joan (1985): 1.000 refranys de la Marina «T», p. 54. Publicaciones de la Caja de Ahorros Provincial de Alicante.
Lloc: Ontinyent (La Vall d'Albaida).
Sanchis Carbonell, Josep (2007): Bocaviu. Bocins de llengua de transmissió oral i escrita arreplegats a Ontinyent «Locucions i frases fetes. T», p. 72. Edicions Víctor.

Llengua de destral [o d'escorpí, o esmolada, o de ganivet, o de serp, o verinosa, etc.]

1 font, 2008.
Mala llengua.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Maneres de dir». Web.

Té llengua de destral

1 font, 2011.
Sinònim: Té llengua d'escurçó | Té llengua de drap | Té llengua de pedaç | Té llengua de revenedora.
Lloc: País Valencià.
Sanxis i Forriols, Joan Lluís (2011): Saviesa popular. Recull de refranys i frases fetes «Capítol VII: Maneres de ser (tipus socials). Malparlat», p. 197. Eixam Edicions.

Tenir la llengua com una destral

1 font, 1989.
Malgrat que es diu pensa molt i parla poc; relacionades amb el xarrar… A cabassos.
Lloc: Alcoi.
Agulló i Guerra, Alexandre (1989): Brots i esclafits verbals d'Alcoi «XII. De parlar. L'orella. Sords i raons», p. 118. Autoedició.

Tenir llengua d'astral

1 font, 1992.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada V «L 392», p. 474. Columna Edicions.

Tenir llengua de destral (o de ganivet)

1 font, 1997.
Maldient.
Rodriguez-Vida, Susana (1997): Diccionari temàtic de modismes «Caràcter. Característiques respecte al parlar», p. 21. Edicions 62.

Tenir una llengua de destral

1 font, 1968.
Tenim una llengua de destral.
Llorens i Jordana, Rodolf (1968): Com han estat i com som els catalans «III. Com som. 19. Catalunya, «comtat gran»», p. 280. Editorial Pòrtic.

Tens una llengua que pareix un destral

1 font, 2008.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Cos humà». Web.

Tindre la llengua com una destral

1 font, 2002.
Alfons Medrano, Daniel (2002): Gent de Roglet. Tradició oral a Otos «10. Refranys i expressions. 10.3 Relacionats amb la conducta humana», p. 90.

Tindre la llengua d'estral

1 font, 2000.
Ser malparlat/ada.
Si la sents parlar, t'esglaiaràs; té una llengua d'estral.
Sinònim: Tindre llengua de carreter.
Lloc: Comarques de Castelló.
González Felip, Marisol (2000): Frases fetes al nord de la llengua. Diccionari de les comarques de Castelló, p. 112. Diputació de Castelló.

Tindre llengua d'«estral»

1 font, 1987.
Sinònim: Tindre llengua de fardatxo.
Martí i Adell, Cristòfor (1987): El nostre refranyer «La personalitat i el capteniment», p. 128. Editorial l'Esquer.

Tindre llengua d'astral

1 font, 1928.
Lloc: País Valencià.
Alberola Serra, Estanislau; Peris Fuentes, Manuel (1928): Refraner valenciá «T», p. 283. Editorial Arte y Letras.

Tindre llengua d'estral

1 font, 2013.
Ser mal parlat.
Lloc: Borriana (Plana Baixa).
Roselló Gimeno, Roberto (2013): El periódic.com «Algunes frases fetes que es diuen a Borriana». Web.
Ser mal parlat.
Lloc: Borriana (Plana Baixa).
Roselló Gimeno, Roberto (2013): El Periòdic.com «Algunes frases fetes que es diuen a Borriana - https://www.elperiodic.com/opinion/parotets/algunes-frases-fetes-diuen-borriana_3617 ». Web.

Tindre llengua d'estral (o de fardatxo)

1 font, 2006.
Lloc: Marina Baixa.
Ramón i Sapena, Regina L (2006): L'expressió dermatològica al llenguatge popular valencià amb especial referència a la comarca de la Marina Baixa «4.3. Parèmies. 4.2.1. Classificació temàtica per capítols. 4.2.1.1. Anatomia. Llengua», p. 198. Universitat Miguel Hernández.

Tindre llengua de destral

1 font, 2021.
Ser molt ofensiu.
Lloc: Castelló de la Plana (Plana Alta).
Martínez Queral, Àlex (2021): On va la corda, va el poal «T», p. 207. Autoedició.

Tindre una llengua d'estral

1 font, 2000.
Calumniar; dis blasfèmies.
Antonieta té una llengua d'estral; dóna por sentir-la parlar.
Sinònim: Tindre una llengua de/com un carreter.
Lloc: Comarques de Castelló.
González Felip, Marisol (2000): Frases fetes al nord de la llengua. Diccionari de les comarques de Castelló, p. 116. Diputació de Castelló.