Paremiologia catalana comparada digital

Mare enfillada no mor enfitada

26 recurrències en 17 variants. Primera citació: 1900.

Mare enfillada no mor enfitada

5 fonts, 1917.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys de les dones», p. 1188. Editorial Selecta-Catalonia.
Amades i Gelats, Joan (1936): Refranyer de les dones «La mare», p. 22. Edicions l'Agulla de Cultura Popular.
Vol dir que l'abundància de fills impedeix a la mare alimentar-se bé o viure amb tranquil·litat.
Sinònim: Mare que té fills massa, mai mor grassa.
Lloc: Illes Balears.
Bassa, Ramon; Cabot, Miquel; Díaz, Ramon; Lladonet, Joan (2000): Qui barata, el cap es grata. Els refranys i les frases fetes «2. Classificació alfabètica. 2.1. Els refranys. Mare», p. 73. Editorial Moll.
De: Martínez Pasaper, E.
Lloc: Lloret.
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1917): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF/AEFC/0101/0006 «Paremies - http://simurg.bibliotecas.csic.es/view/1329935». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.
Qui té fills no té molts diners.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «V. Les relacions familiars i la llar. La família i la gent», p. 261. Edicions 62.

Mare afillada no morirà enfitada

2 fonts, 2011.
Common Voice (2018): Proverbis. Web.
Enfitat = ple, fart, tip, gras.
Gisbert, Adolf (2011): Refranyer temàtic «Refranyer del parentiu», p. 569. Web.

Mare enfillada / no mor enfitada

2 fonts, 1915.
De: Penina Ruiz, Ricard (1918-19).
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1915): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF-AEFC-0102-0078 «Aforismes - http://simurg.bibliotecas.csic.es/viewer/image/990001435190304201/35/». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.
Griera, Antoni (1969): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - X - MA-NYUF «Mare I», p. 101. Edicions Polígrafa.

Mare enfillada no morirà enfitada

2 fonts, 2011.
Common Voice (2018): Proverbis. Web.
Qui dedica tots els mitjans al fill, es queda amb allò estrictament necessari per a sobreviure.
Sinònim: Similar, l'expressió: Llevar-se el mos de la boca || Connex: Les mares són tapadores de filles.
Gisbert, Adolf (2011): Refranyer temàtic «Refranyer del parentiu», p. 569. Web.

Mare enfillada, mai no mor enfitada

2 fonts, 2008.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Consells». Web.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Persones». Web.

Dona de molta mainada no morirà enfitada

1 font, 1951.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys del naixement i dels infants», p. 1100. Editorial Selecta-Catalonia.

Dona de molta mainada, no morirà enfitada

1 font, 1999.
El que té fills no pot estalviar molts diners.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «La dona i l'home. La dona», p. 195. Edicions 62.

Mare afillada no mort enfitada

1 font, 1915.
De: Moragas i Rodes, Fidel de (1917-18).
Lloc: Valls (Alt Camp).
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1915): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF-AEFC-0102-0075 «Refrans - http://simurg.bibliotecas.csic.es/viewer/image/990001435140304201/3/». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.

Mare afillada, no morirà enfitada

1 font, 1998.
Lloc: Alt Pirineu.
Farràs i Muntó, Elvira (1998): Ribera amunt són les boniques «I. L'ésser humà. La família», p. 23. Garsineu Edicions.

Mare amb mainada no mor enfitada

1 font, 1992.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada V «M 975», p. 838. Columna Edicions.

Mare enfillada no mor mai enfitada

1 font, 2014.
Lloc: Vic (Osona).
Medina Casanovas, Jaume (2014): El parlar d'una família vigatana, I «Els refranys. V. Les relacions familiars i la llar. La família i la gent», p. 220. Llibres de l'Index, S.A..

Mare enfillada no mort enfitada

1 font, 1915.
De: Cervera Bret, Emili (1918-19).
Lloc: Empordà.
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1915): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF-AEFC-0102-0068 «Refrans catalans - http://simurg.bibliotecas.csic.es/viewer/image/990001435050304201/29/». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.

Mare enfillada no mort mai

1 font, 1915.
De: Vila i Font, Isidre (1917-18).
Lloc: Girona.
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1915): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF-AEFC-0106-0062 «Refranys - http://simurg.bibliotecas.csic.es/viewer/image/990001434970304201/3/». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.

Mare enfillada, / mai no mor enfitada

1 font, 2014.
Lloc: Baix Empordà.
IESI la Bisbal (2014): IESI la Bisbal «Remeis i saviesa popular - http://www.xtec.cat/ieslabisbal/recull/ref4.htm». Blogger.

Mare enfillada, no mor enfitada

1 font, 1910.
Equivalent en castellà: El que tiene hijos al lado, no morirá ahitado.
Genís i Bech, Salvador (1910): Vocabulari català-castellà pera les escoles de primera ensenyansa de Catalunya «Adagis catalans ab els séus equivalents castellans», p. 228. Imp. de J. Horta.

Mare enfillada, no mort enfitada

1 font, 1900.
Batlle, Joan Baptista (1900): Calendari català, pera l'any 1900, p. 168. Joan Bta. Batlle.

Mare enllitada, no mòr enfitada

1 font, 1900.
Equivalent en castellà: Quien (El que) tiene hijos al lado, no muere ahitado.
Miró i Borràs, Oleguer (1900): Aforística médica popular catalana confrontada ab la de altres llengües «XIV. Part. Alletament», p. 356. Centre Excursionista de Catalunya.
Equivalent en francès: Si l'oiseau est à tuer, l'oeuf est à casser.
Miró i Borràs, Oleguer (1900): Aforística médica popular catalana confrontada ab la de altres llengües «XIV. Part. Alletament», p. 356. Centre Excursionista de Catalunya.