Paremiologia catalana comparada digital

Marit i muller en la vellesa s'han de menester

14 recurrències en 8 variants. Primera citació: 1926.

Marit i muller, a la vellesa s'han de menester

4 fonts, 1926.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear VII «Marit refr. g)». Editorial Moll.
Per fer-se companyia.
Alzamora Bisbal, Jaume (2008): Espigolant dins l'antigor. Refranys i dites de la nostra terra «9. Vida humana. 9.7. Vida familiar i social. 9.7.9. Matrimonis | Marit i esposa | Casament | Fadrí i viudo. Refranys», p. 448. Editorial Moll.
Common Voice (2018): Proverbis. Web.
Les persones ens necessitem més que mai les unes a les altres quan estem desvalgudes.
Gisbert, Adolf (2011): Refranyer temàtic «Refranyer del parentiu», p. 570. Web.

Marit i muller a la vellesa s'han de menester

2 fonts, 1969.
Lloc: Illes Balears.
Bassa, Ramon; Cabot, Miquel; Díaz, Ramon; Lladonet, Joan (2000): Qui barata, el cap es grata. Els refranys i les frases fetes «2. Classificació alfabètica. 2.1. Els refranys. Marit», p. 74. Editorial Moll.
Equivalent en francès: Mari et femme ont besoin l'un de l'autre dans leur vieillese.
Lloc: Catalunya del Nord.
Guiter, Henri (1969): Proverbes et dictons catalans «El casament / Le mariage», p. 118. Robert Morel Editeur.

Marit i muller a la vellesa són menester

2 fonts, 1989.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada V «M 1176», p. 881. Columna Edicions.
De: Alberola.
Lloc: País Valencià.
Romà Font, Francesc (1989): Refranyer popular «M», p. 213. Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert.

Marit i muller, a la vellesa són menester

2 fonts, 1951.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys del casament i de l'amor», p. 1111. Editorial Selecta-Catalonia.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «L'amor i l'amistat. L'amor i el matrimoni», p. 238. Edicions 62.

Marit i muller a la vellea son menester

1 font, 1996.
Lloc: País Valencià.
Comes i Nácher, Joan (1996): No queda lo dit, sino lo escrit. Recull de refrans valencians «M», p. 101. Promoció de Cultura Valenciana (del Sénia al Segura).

Marit i muller en la vellesa s'han de menester

1 font, 2008.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «L'amor». Web.

Marit i muller, / a la vellesa s'han de menester

1 font, 1969.
L'un necessita de l'altre sovint, sobretot en la vellesa.
Lloc: Pego.
Griera, Antoni (1969): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - X - MA-NYUF «Marit», p. 111. Edicions Polígrafa.

Marit y muller a la vellea son menester

1 font, 1928.
Lloc: País Valencià.
Alberola Serra, Estanislau; Peris Fuentes, Manuel (1928): Refraner valenciá «M», p. 162. Editorial Arte y Letras.