Paremiologia catalana comparada digital

Ni amb llevant ni amb llebeig, mariner, segur et veig

28 recurrències en 17 variants. Primera citació: 1930.

Ni amb llevant ni amb llebeig, mariner, segur no et veig

6 fonts, 1951.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys del cel», p. 949. Editorial Selecta-Catalonia.
Common Voice (2018): Proverbis. Web.
Daban, Àngel (2006): www.angeldaban.com - Dites i refranys «Dites i refranys del Mar. Sobre mariners». Web.
Són vents habitualment forts i carregats de pluja.
Gisbert, Adolf (2011): Refranyer temàtic «Oratge, elements, astres, temps cronològic i collites. Vent de llevant (procedent de l'est)», p. 629. Web.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «El temps meteorològic. Els vents», p. 30. Edicions 62.
Sàlvia (2010): Poesia infantil i juvenil «Dites populars y refranys de mariners: solcant el mar del folklore popular». Web.

Vent de llebeig? mariner, perdut et veig!

3 fonts, 2006.
Daban, Àngel (2006): www.angeldaban.com - Dites i refranys «Dites i refranys del Mar. Sobre mariners». Web.
Daban, Àngel (2006): www.angeldaban.com - Dites i refranys «Dites i refranys sobre la meteorologia i el cel. Dites sobre la meteorologia. Sobre l'aire i el vent». Web.
Sàlvia (2010): Poesia infantil i juvenil «Dites populars y refranys de mariners: solcant el mar del folklore popular». Web.

Llebeig, mariner perdut et veig

2 fonts, 1996.
Lloc: Sant Carles de la Ràpita.
Millan i Roca, Lluís (1996): La Ràpita en el temps «Dites, refranys mariners. Garbí-Llebeig», p. 332. Autoedició.
Lloc: Sant Carles de la Ràpita (Montsia).
Millan Roca, Lluís (2003): Pescadors i navegants als Alfacs. Crònica de la Ràpita marinera «Dites i refranys mariners. Sobre els vents. Garbí-Llebeig», p. 193. Autoedició.

Llebeig? Mariner, perdut et veig

2 fonts, 2011.
No és el millor oratge per a fer-se a mar.
Gisbert, Adolf (2011): Refranyer temàtic «Oratge, elements, astres, temps cronològic i collites. Vent garbí o llebeig (procedent del sud-oest)», p. 631. Web.
Llebeig ve de l'àrab hispànic 'lebétx', que el prengué del baix grec 'Libitxi' ('provinent de Líbia').
Llorca Ibi, Francesc Xavier (2019): Gat vell. Dites marineres «5.3.1. Del vent i els seus noms. Llebeig», p. 71. Edicions del Bullent.

Ni en llevant ni en llebeig, / mariner, segur no et veig

2 fonts, 1930.
Llevant: punt cardinal est i vent que bufa de llevant.
Amades i Gelats, Joan (1930): Astronomia i meteorologia populars «Llevant», p. 70. Butlletí de Dialectologia Catalana.
Griera, Antoni (1969): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - IX - JA-LLUTA «Llevant», p. 181. Edicions Polígrafa.

Vent de llebeig? Mariner, perdut et veig

2 fonts, 1989.
Lloc: País Valencià.
Romà Font, Francesc (1989): Refranyer popular «V», p. 339. Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert.
Aquest refrany té sentit a la costa mediterrània, ja que el vent de garbí allunya la barca de la costa, o fa més difícil la tornada.
Lloc: País Valencià.
Sanxis i Forriols, Joan Lluís (2011): Saviesa popular. Recull de refranys i frases fetes «Capítol I: El cel i la terra. 1.2 Els quatre elements. 1.2.4. L'aire. Garbí o llebeig», p. 22. Eixam Edicions.

Llebeig, perdut et veig

1 font, 1987.
Lloc: Xàbia (Marina Alta).
Espinós i Quero, Antoni; Polo Villaseñor, Fernando (1987): Refraner de Xàbia, dins Xàbiga, núm. 3 (Estiu-tardor, 1987), pàg. 81-95 «Refraner de Xàbia. El refraner local. El món físic. La meteorologia», p. 85. Xàbiga.

Llebeig! Mariner perdut et veig

1 font, 2003.
Biosca, Mercè; Cornadó, Maria-Pau (2003): El refranyer de Joan Viladot «XX. Natura. La mar», p. 147. Pagès Editors.

Llebeig? Mariner, perdut te veig

1 font, 1981.
Molt de perill. Enviats per Antoni Gimeno Vidal.
Ayza Roca, Alfred (1981): El món mariner a Peníscola. Estudi lexicogràfic i de cultura popular «Modismes i refranys mariners. Relatius a la meteorologia».

Llebeig?, mariner, perdut et veig

1 font, 2018.
Common Voice (2018): Proverbis. Web.

Ni amb llevant ni amb llebeig, / mariner, segur no et veig

1 font, 1938.
Amades i Gelats, Joan (1938): Llibre del temps que fa, p. 40. La Neotípia.

Ni amb llevant ni amb llebeig, mariner, segur et veig

1 font, 2003.
Biosca, Mercè; Cornadó, Maria-Pau (2003): El refranyer de Joan Viladot «XX. Natura. El vent», p. 152. Pagès Editors.

Ni en llevant, ni en llebeig, mariner, segur no et veig

1 font, 1992.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada V «L 521», p. 502. Columna Edicions.

Vent de llebeig, el mariner perdut el veig

1 font, 1987.
Martí i Adell, Cristòfor (1987): El nostre refranyer «Natura, any natural i santoral, oratge, camp i collites», p. 103. Editorial l'Esquer.

Vent de llebeig, mariner perdut et veig

1 font, 2019.
Los vientos del suroeste, pueden acrecentar de forma repentina el mal tiempo, al igual que ser vientos regulares con calma. Los refranes lo asocian a lluvias, vientos, que pueden ser o no perjudiciales meteorológicamente. Al mismo tiempo, los vientos del oeste, traen la calma después de los episodios de tormentas, precisamente por ser los vientos a favor de la circulación atmosférica del oeste del hemisferio norte. De: Morte.
Torrens Calleja, José María (2019): Percepción del clima y del cambio global en Mallorca. Mitos, equívocos y realidades entorno al medio físico «13. Refranes de los vientos propios de la isla. 13.7. Vientos de Llebeig», p. 592. Universitat de les Illes Balears.

Vent de llebeig!, mariner perdut et veig

1 font, 2018.
Lloc: País Valencià.
Cervera Sanz, Miguel (2018): Refranyer valencià «Aire i vent», p. 37. Editorial Sargantana.

Vent de Llebeig? Mariner, perdut et veig!

1 font, 1980.
Del Llebeig o vent del sud-oest, diuen.
Lloc: Ribera.
Soleriestruch, Eduard (1980): Refranyer de la Ribera «Aire i vent», p. 26. J. Huguet Pascual, editor.