Paremiologia catalana comparada digitalPCCD

No hi ha cap refrany que menteixi

31 recurrències en 16 variants. Primera citació: 1918.

No hi ha cap refrany que menteixi

9 fonts, 1993.
Lloc: Artà.
Carrió i Sanxo, Cristòfol (2013): Revista Bellpuig, 894 «Des del meu recer. Refranyer artanenc», p. 50. Revista Bellpuig.
Conca, Maria (1993): Els refranys catalans «La comunicació lingüística. Veritat», p. 155. Edicions Tres i Quatre.
Festa.cat (2006): Festa.cat «Dites catalanes populars». Web.
Garcia Salines, Jordi P. (1994): Refranys i frases fetes populars catalanes «SENT., ACC., PARAULES... VERITAT», p. 26. L'Avui / El Punt Avui.
Equivalent en esperanto: Proverbo estas sperto, proverbo estas averto.
Martín Burutxaga, Pedro M. (2014): Petit refranyer català-esperanto «Saviesa i prudència, consells | Saĝo kaj prudento, konsiloj», p. 14. Associació Catalana d'Esperanto.
Sinònim: Veg. Tots els refranys són vertaders.
Equivalent en castellà: Refrán viejo nunca miente.
Pàmies i Riudor, Víctor (2012): Dites.cat. Locucions, frases fetes i refranys del català «refrany». Editorial Barcanova.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «XIII. Referències diverses. Vària», p. 567. Edicions 62.
Pujol i Vila, Josep (1996): 3000 refranys de nostra terra «la saviesa i la prudència», p. 74. Web.
(1999): L'Estel «Refranys, Introducció», p. 30. Revista L'Estel.

No hi ha any sense refrany

3 fonts, 2009.
Common Voice (2018): Proverbis. Web.
Sempre s'aprèn alguna cosa. Mai ho sabem tot.
Equivalent en castellà: Refranes hay más que panes.
Eulàlia (2009): Eulàlia. Magisteri infantil «No hi ha any sense refrany». Web.
Sempre s'aprèn alguna cosa nova.
Equivalent en castellà: Refranes hay más que panes.
Pàmies i Riudor, Víctor (2012): Dites.cat. Locucions, frases fetes i refranys del català «Any». Editorial Barcanova.

No hi ha cap refrany que menteixi (?)

2 fonts, 1999.
Ciudad Futura (1999): Citas y refranes «www.ciudadfutura.com/ciclon/». Web.
Pujol i Vila, Josep (1999): 5.000 refranys de nostra terra «la saviesa i la prudència». Web.

No hi ha cap refrany que menti

2 fonts, 1984.
És la pròpia cultura popular, que considera els refranys com el súmmum de la sapiència popular tradicional, la que avala aquestes sentències i els dóna el caràcter d'infal·libilitat.
De fet, prou vegades es presenten dubtes sobre la seva eficàcia i veracitat.
Pons Lluch, Josep (1993): Refranyer menorquí «2380 Refrany», p. 323. Institut Menorquí d'Estudis.
Tots tenen un fons de veritat, si se'ls ben interpreta.
Lloc: Menorca.
Pons Moya, Joan (1984): Dites i refranys menorquins «Segona part. Refranys. Conseis. Experiència», p. 181. Col·lectiu Folklòric Ciutadella.

No hi ha cap refrany que no siga vertader

2 fonts, 1989.
Agulló, Vicent (2021): Música, festa i parèmia «08. Altres expressions musicals». Blogger.
De: Alberola.
Lloc: País Valencià.
Romà Font, Francesc (1989): Refranyer popular «N», p. 238. Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert.

No hi ha refrany que menti

2 fonts, 1969.
Els refranys ón producte de la saviesa de l'avior. En el temps que correm, les coses han canviat molt en tots els ordres, per això tal vegada hi ha refranys que no tenen la vigència que tenien temps passat.
Alzamora Bisbal, Jaume (2008): Espigolant dins l'antigor. Refranys i dites de la nostra terra «9. Vida humana. 9.6. Qualitats i accions intel·lectuals, morals i físiques. 9.6.14. Veritats i mentides. Engany. Promeses. Refranys», p. 418. Editorial Moll.
Equivalent en francès: Il n'est pas de proverbe qui mente.
Lloc: Catalunya del Nord.
Guiter, Henri (1969): Proverbes et dictons catalans «El seny / Le bon sens», p. 408. Robert Morel Editeur.

Sempre ho hem sentit a dir: no hi ha cap refrany que menti

2 fonts, 1992.
Sinònim: Tots els refranys són vertaders | Els adagis són evangelis breus | Veu del poble, veu del cel.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada VII «R 281», p. 577. Columna Edicions.
Festa.cat (2006): Festa.cat «Dites catalanes populars». Web.

No hi cap refrany que menti

1 font, 1918.
Lloc: Menorca.
Camps i Mercadal, Francesc (pseudònim Francesc d'Albranca) (1918): Folklore menorquí. De la pagesia. Tom I «Refranys. IX.- Consèis, Experiencia», p. 290. Institut Menorquí d'Estudis.

No hi ha cap refrany que mentisca

1 font, 2011.
Gisbert, Adolf (2011): Refranyer temàtic «Introducció», p. 2. Web.

No hi ha ningún refrá que no siga verdader

1 font, 1928.
Lloc: País Valencià.
Alberola Serra, Estanislau; Peris Fuentes, Manuel (1928): Refraner valenciá «Apendis. N», p. 334. Editorial Arte y Letras.

No hi ha refrà que no siga verdader

1 font, 1980.
Lloc: Albal (Horta).
Hernández Sanchis, Jesús-Emilio (1980): Refraner albalenc «Refraner», p. 16. Anubar Ediciones.

No hi ha refrà que no siga veritat

1 font, 1984.
Lloc: Alcoi (Alcoià).
Valor Calatayud, Ernest (1984): Breu refraner de dies, mesos i santets. Recull folklòric «Home refraner... (El perque d'este recull)», p. 14. Caja de Ahorros de Alicante y Murcia.

No hi ha refrany que mentisca

1 font, 2008.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Dites». Web.

Sempre ho hem sentit a dir: / No hi ha cap refrany que menti

1 font, 1918.
Sentència vulgar.
Lloc: Menorca.
Camps i Mercadal, Francesc (pseudònim Francesc d'Albranca) (1918): Folklore menorquí. De la pagesia. Tom I «Refranys», p. 272. Institut Menorquí d'Estudis.

Sempre ho hem sentit a dir: es refranys no poden mentir

1 font, 1993.
És la pròpia cultura popular, que considera els refranys com el súmmum de la sapiència popular tradicional, la que avala aquestes sentències i els dóna el caràcter d'infal·libilitat.
De fet, prou vegades es presenten dubtes sobre la seva eficàcia i veracitat.
Pons Lluch, Josep (1993): Refranyer menorquí «2380a Refrany», p. 323. Institut Menorquí d'Estudis.

Sempre ho hem sentit a dir: no hi ha cap refrany que menteixi

1 font, 1999.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «XIII. Referències diverses. Vària», p. 568. Edicions 62.