Paremiologia catalana comparada digital

No hi ha març que no marcegi, ni estiu que no pedregui

20 recurrències en 6 variants. Primera citació: 1924.

No hi ha març que no marcegi ni estiu que no pedregui

13 fonts, 1936.
Indica que també en el temps hi ha excepcions.
De la inseguretat característica del març se n'ha arribat a crear una forma verbal, marcejar, que hom empra per indicar variabilitat.
Lloc: Artà.
Lloc: Artà.
Lloc: Rosselló.
Lloc: Terres de l'Ebre.
El març és un mes molt variable, i a l'estiu sovintegen les pedregades.
Refranes referidos en el comportamiento climático entre el mes de marzo y el verano. En marzo, los días intercalados de lluvia, frío, calor y sol son habituales, como que en verano que se produzcan granizadas, de formaciones de nubes convectivas. De: Amades.

No hi ha març que no marcegi, ni estiu que no pedregui

2 fonts, 1984.
No totes les zones tenen la mateixa probabilitat de rebre pedregades, en alguns llocs és un risc previst.
Lloc: Alt Pirineu.

No hi ha març que no bogegi, / ni estiu que no pedregui

1 font, 1974.
Lloc: Catalunya del Nord.

No hi ha març que no marcegi / ni istiu que no pedregui

1 font, 1924.
Lloc: Sarrià de Ter.

No hi ha març que no marcegi, / ni estiu que no pedregui

1 font, 1951.
Font: Am. Cal. 53.

No hi ha març que no marcegi, ni boig que no bogegi (o bordet que no bordegi, o ni estiu que no pedregui)

1 font, 2007.
Sinònim: La cabra que salta, salta i saltarà.