Paremiologia catalana comparada digital

Pescador de canyeta duu prima la panxeta

16 recurrències en 10 variants. Primera citació: 1915.

Pescador de canyeta duu prima la panxeta

4 fonts, 1951.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys de pescador i de mariner», p. 1026. Editorial Selecta-Catalonia.
De: Amades, Joan.
Font: Folklore de Catalunya. Cançoner (Ed. Selecta, Barcelona, 1982, p1019-1030).
Correu / Alentà, Josep Maria (2012): Correu «Refranys de pescadors i de mariners». Correu electrònic.
Daban, Àngel (2006): www.angeldaban.com - Dites i refranys «Dites i refranys del Mar. Sobre pescadors». Web.
Festa.cat (2006): Festa.cat «Dites catalanes populars». Web.

Pescador de canyeta durà prima la panxeta

2 fonts, 1951.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys de pescador i de mariner», p. 1026. Editorial Selecta-Catalonia.
De: Amades, Joan.
Font: Folklore de Catalunya. Cançoner (Ed. Selecta, Barcelona, 1982, p1019-1030).
Correu / Alentà, Josep Maria (2012): Correu «Refranys de pescadors i de mariners». Correu electrònic.

Pescador de canyeta duu (o durà) prima la panxeta

2 fonts, 1999.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «VIII. Els oficis. Els mariners i els pescadors», p. 358. Edicions 62.
Lloc: Marina Baixa.
Ramón i Sapena, Regina L (2006): L'expressió dermatològica al llenguatge popular valencià amb especial referència a la comarca de la Marina Baixa «4.3. Parèmies. 4.2.1. Classificació temàtica per capítols. 4.2.1.1. Anatomia. Panxa», p. 207. Universitat Miguel Hernández.

Pescador de canyeta, duu prima la panxeta

2 fonts, 2000.
Significa que el pescar amb canya, i en general sense ormeig gros, és feina que dóna molt poc producte.
Sinònim: El pescador d'ham, a ca seva hi sol dur fam | Pescador de canya i moliner de vent, damunt l'ungla fa testament.
Lloc: Illes Balears.
Bassa, Ramon; Cabot, Miquel; Díaz, Ramon; Lladonet, Joan (2000): Qui barata, el cap es grata. Els refranys i les frases fetes «2. Classificació alfabètica. 2.1. Els refranys. Pescador», p. 92. Editorial Moll.
Gisbert, Adolf (2011): Refranyer temàtic «Activitats humanes, comportament, salut i fortuna», p. 337. Web.

Pescadó de la canyeta / durá prima la panxeta

1 font, 1915.
De: Ferrer Ginard, Andreu (1917-18).
Lloc: Mitjorn Gran (Menorca).
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1915): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF-AEFC-0104-0039 «Comparances i refranys - http://simurg.bibliotecas.csic.es/viewer/image/990001434210304201/335/». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.

Pescador de canyeta / du prima sa panxeta

1 font, 1918.
Lloc: Menorca.
Camps i Mercadal, Francesc (pseudònim Francesc d'Albranca) (1918): Folklore menorquí. De la pagesia. Tom I «Refranys. XXV.- Marina», p. 309. Institut Menorquí d'Estudis.

Pescador de canyeta du prima sa panxeta

1 font, 1992.
Sinònim: Pescador de canya, pescador de gana.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada VII «P 1961», p. 158. Columna Edicions.

Pescador de canyeta duu prima sa panxeta

1 font, 1993.
Vegi's n. 506, 2193, 2194 i 2195.
Pons Lluch, Josep (1993): Refranyer menorquí «2197 Pescador», p. 301. Institut Menorquí d'Estudis.

Pescador de canyeta, du prima sa panxeta

1 font, 1984.
No pot menjar d'es peix que agafa.
Lloc: Menorca.
Pons Moya, Joan (1984): Dites i refranys menorquins «Segona part. Refranys. Marina», p. 229. Col·lectiu Folklòric Ciutadella.

Pescador de canyeta, du sa panxa primeta

1 font, 2008.
Té poc dins es rebost, perquè la pescada sol esser venuda.
Alzamora Bisbal, Jaume (2008): Espigolant dins l'antigor. Refranys i dites de la nostra terra «7. Marina i pesca. (Per a peix, Veg. tb. 9.5.1. Aliments. Refranys», p. 254. Editorial Moll.