Paremiologia catalana comparada digital

Posta sagnada, l'endemà ventada

22 recurrències en 13 variants. Primera citació: 1928.

Posta sagnada, l'endemà ventada

7 fonts, 1951.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys del cel», p. 942. Editorial Selecta-Catalonia.
Calonge Meteoweb (2023): Calonge Meteoweb «Refranys i dites catalanes - https://www.calonge-meteoweb.com/HTML/refranys_cat.htm». Web.
Lloc: Alt Pirineu.
Farràs i Muntó, Elvira (1998): Ribera amunt són les boniques «IV. El món natural. El vent», p. 86. Garsineu Edicions.
Finalment, els núvols que protagonitzen les magnífiques postes i sortides de sol en vermell llampant són els mitjans i els alts, els últims i els primers que il·luminarà el sol abans d'amagar-se o de sortir.
López, Mònica (2007): Si no plou, plourà. El nostre clima a través dels refranys «Octubre. Mirant el cel», p. 153. Columna Edicions.
Si el sol es pon vermell pronostica vent.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «El temps meteorològic. El sol», p. 23. Edicions 62.
Rodríguez Picó, Alfred (1987): Quin temps farà? «2. Els mapes del temps», p. 17. Edicions Proa.
En el siguiente apartado, se presentan refranes meteorológicos generales del saber popular sin tener determinada una escala espacial y temporal en común entre los diferentes refranes interpretados. El color rojo del cielo se produce al atardecer cuando los rayos solares de forma perpendicular a las capas de aire atmosférica, en estado de frías y densas, producen el color rojo en la difracción solar. De: Amades.
Torrens Calleja, José María (2019): Percepción del clima y del cambio global en Mallorca. Mitos, equívocos y realidades entorno al medio físico «15. Refranes climáticos en general», p. 610. Universitat de les Illes Balears.

Posta ensangrentada, l'endemà ventada

2 fonts, 1995.
Tret del llibre de Josep Anton Trepat "Refranys de vora mar", d'Ed. Noray (1996).
Mascaró, Virgínia (1996): Avui Diumenge «Ancorats al mar», p. 7. L'Avui / El Punt Avui.
Trepat i Albero, Josep Anton (1995): Refranys de vora mar «Parlem del temps. Cel i núvols», p. 43. Editorial Noray.

Posta roja, aire de ponent al dia següent

2 fonts, 1989.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Oratge». Web.
De: Alberola.
Lloc: País Valencià.
Romà Font, Francesc (1989): Refranyer popular «P», p. 267. Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert.

Posta roja, aire ponent el dia següent

2 fonts, 1951.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys del cel», p. 942. Editorial Selecta-Catalonia.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «El temps meteorològic. El sol», p. 23. Edicions 62.

Posta ensangonada, / l'endemà ventada

1 font, 2009.
Lloc: Mallorca.
Bonafè, Francesc (2009): Paremiologia del Calendari (Costums, llegendes, cançons, proverbis, gloses i refranys) «7. La meteorologia dels vents», p. 221. Edebe. Edicions Don Bosco.

Posta ensangonada, l'endemà ventada

1 font, 2019.
En el siguiente apartado, se presentan refranes meteorológicos generales del saber popular sin tener determinada una escala espacial y temporal en común entre los diferentes refranes interpretados. El color rojo del cielo en el atardecer predice cambios atmosféricos, con la presencia en pocos días de inestabilidad y la llegada de frentes acompañados por vientos del oeste, de la circulación atmosférica del hemisferio norte. De: Bonafé.
Lloc: Mallorca.
Torrens Calleja, José María (2019): Percepción del clima y del cambio global en Mallorca. Mitos, equívocos y realidades entorno al medio físico «15. Refranes climáticos en general», p. 641. Universitat de les Illes Balears.

Posta roja, / aire ponent el dia següent

1 font, 1938.
Amades i Gelats, Joan (1938): Llibre del temps que fa, p. 14. La Neotípia.

Posta roja, aire a ponent el dia següent

1 font, 1992.
Sinònim: Posta de sol roig, ponent gros.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada VII «P 2993», p. 393. Columna Edicions.

Pòsta ròja, aire de ponent al día siguient

1 font, 1928.
Lloc: País Valencià.
Alberola Serra, Estanislau; Peris Fuentes, Manuel (1928): Refraner valenciá «P», p. 220. Editorial Arte y Letras.

Posta roja, aire de ponent el dia següent

1 font, 1995.
La coloració vermellosa del cel, en sortir o en pondre's el sol, ha estat per a la gent de mar, desde sempre, l'exponent més clar del temps que cal esperar més o menys aviat. Els núvols alts o mitjans, en ser il·luminats pels raigs del sol, donen uan coloració que va del groc al violat (…).
Trepat i Albero, Josep Anton (1995): Refranys de vora mar «Parlem del temps. Cel i núvols», p. 43. Editorial Noray.

Posta roja, aire de ponent per al dia següent

1 font, 2003.
Biosca, Mercè; Cornadó, Maria-Pau (2003): El refranyer de Joan Viladot «XX. Natura. El vent», p. 153. Pagès Editors.

Posta sagnada, / l'endemà ventada

1 font, 1938.
Amades i Gelats, Joan (1938): Llibre del temps que fa, p. 14. La Neotípia.

Posta sagnada, la pluja se n'és anada

1 font, 2008.
La posta de sol vermella sol indicar vent que és el que ha fet fugir els núvols.
Alzamora Bisbal, Jaume (2008): Espigolant dins l'antigor. Refranys i dites de la nostra terra «3. Astres i temps. 3.1. Astronomia. 3.1.1. Sol. Refranys», p. 84. Editorial Moll.