Paremiologia catalana comparada digital

Pujar més la corda que el bou

23 recurrències en 12 variants. Primera citació: 1926.

Pujar més sa corda que es bou

6 fonts, 1926.
Ho diuen d'una cosa on predomina la part secundària damunt la principal.
Lloc: Mall.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear II «1 Bou Loc. h)». Editorial Moll.
Esser més abundant la part secundària que la principal.
Lloc: Mall., Men.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear III «Corda Loc. n)». Editorial Moll.
Veny, Joan (1985): Introducció a la dialectologia catalana, Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1985, pàg. 141.
Lloc: Mallorquí.
Font: Figuera, Pere Antoni (1840): «Col·lecció d'adagis», Diccionari mallorquí-castellà, Palma: Imp. d'E. Trias, 1840, pàgs. 598-614. Reproduït en edició facsímil per la llibreria París-València, València, 1991.
Conca, Maria; Guia, Josep (2001): Els orígens de la paremiografia catalana contemporània, dins Caplletra, 31, p101-114, p. 112. Revista Caplletra.
Ésser o donar més importància a la part secundària que a la part principal.
Farell i Domingo, Joan (1979): Locucionari tèxtil català «Locucionari. Teixits i lligats especials. De les cordes i els cordons», p. 203. Universitat Politècnica de Catalunya.
Forgas Berdet, Esther (1992): El blat i el pa a les dites catalanes «Els treballs del camp. Arreu, arada, rella», p. 24. Edicions de L'Ateneu de Tarragona.
Esser més important lo poc que lo molt.
Lloc: Menorca.
Pons Moya, Joan (1984): Dites i refranys menorquins «Primera part. Dites. P. Conjugacions vàries», p. 106. Col·lectiu Folklòric Ciutadella.
Esser més abundant o més costosa la part secundària que la principal.
Sinònim: Costar més es pa que es peix.
Lloc: Mallorca.
Riera Jaume, Antoni (1999): Així xerram a Mallorca. Aplec d'expressions populars en sentit figurat «Tercera part. Aplec d'expressions (orde temàtic). Capítol X. Institucions i costums Sèrie A. Cost», p. 158. Hora Nova.

Pujar més la corda que el bou

4 fonts, 1926.
Tenir més volum o importància la part accidental que la substancial d'una cosa.
Sinònim: Pujar més el farciment que el gall | Pujar més el suc que els moixons | Pujar més la salsa que els caragols | Pujar més el mort que les antorxes.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear VIII «Pujar Loc. h)». Editorial Moll.
Ho diuen d'una cosa on predomina la part secundària damunt la principal.
Lloc: Illes Balears.
Bassa, Ramon; Cabot, Miquel; Díaz, Ramon; Lladonet, Joan (2000): Qui barata, el cap es grata. Els refranys i les frases fetes «2. Classificació alfabètica. 2.2. Les frases fetes. Bou», p. 119. Editorial Moll.
Tenir més volum o importància la part accidental que la substancial d'una cosa.
En aquell escrit de sintaxi, puja més la corda que el bou: dóna voltes al mateix tema, però no formula cap hipòtesi interessant.
Sinònim: Pujar més el farciment que el gall, pujar més el suc que els moixons, pujar més el mort que les antorxes, pujar més la salsa que els cargols, valer més la salsa que els cargols.
Espinal, M. Teresa (2004): Diccionari de sinònims de frases fetes «Insignificant». Publicacions de l'Abadia de Montserrat.
Insignificant. De: Espinal, M. Teresa.
Font: Diccionari de sinònims de frases fetes (DSFF) (Bellaterra, 2004, 2a ed. 2006).
Torrents, Ramon (2006): Frases fetes. Manuscrit.

Costar més la corda que el bou

2 fonts, 1983.
Amades i Gelats, Joan (1983): Refranys musicals. Comparances «Comparances», p. 148. Editorial Selecta-Catalonia.
I penseu, encertadament, que deu costar més el suc que els moixons (o el farciment que el gall, o la salsa que els caragols, o la corda que el bou, digueu-ho com vulgueu).
Sinònim: Costar més el farciment que el gall | Costar més la salsa que els caragols | Costar més el suc que els moixons.
Badia i Pujol, Jordi (2024): «Ras i curt - Empipats com una mona: les animalades del català - https://www.vilaweb.cat/noticies/empipats-com-una-mona-animalades-catala/». Vilaweb.

Puja més sa corda que es bou

2 fonts, 1995.
Ho diuen d'una cosa on predomina la part secundària damunt la principal.
Lloc: Illes Balears.
Font: DCVB.
Fuster, Joan Lluís (1995): Ses nostres dites il·lustrades I, p. 72. Autoedició.
Lloc: Mallorca.
Fuster, Miquel (2003): Refranyer popular de l'illa de Mallorca «Refranys. P», p. 53. Consell de Mallorca.

Donar més importància a la corda que al bou

1 font, 2011.
Ocupar-se primer de les coses accidentals que de les essencials.
Lloc: País Valencià.
Sanxis i Forriols, Joan Lluís (2011): Saviesa popular. Recull de refranys i frases fetes «Capítol VI: Maneres de dir», p. 125. Eixam Edicions.

Donar més importància a sa corda que an es bou

1 font, 1999.
Donar més importància a les coses secundàries que a la principal.
Lloc: Mallorca.
Riera Jaume, Antoni (1999): Així xerram a Mallorca. Aplec d'expressions populars en sentit figurat «Tercera part. Aplec d'expressions (orde temàtic). Capítol V. Intel·ligència. Sèrie B. Error», p. 95. Hora Nova.

Donar més importància a sa corda que en es bou

1 font, 2003.
Lloc: Artà.
Esteva, Antoni (2003): Revista Bellpuig, 689 «Refranyer popular», p. 39. Revista Bellpuig.

No ha de pujar més sa corda que es bou

1 font, 2022.
Lloc: Inca (Mallorca).
Melis Sampol, Joana (2022): Dites, refranys i coverbos de na Maria Riera Mulet «518 dites», p. 27. Ajuntament d'Inca.

Puja més la corda que el bou

1 font, 1992.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada III «C 3132», p. 237. Columna Edicions.

Pujar més s'arada (sa corda) que es bou

1 font, 2008.
Costar més les coses accessòries que la principal.
Alzamora Bisbal, Jaume (2008): Espigolant dins l'antigor. Refranys i dites de la nostra terra «4. Camperoles. 4.4. Feines - Eines i estris. Dites», p. 221. Editorial Moll.

Val més sa corda que es bou

1 font, 2003.
Lloc: Mallorca.
Fuster, Miquel (2003): Refranyer popular de l'illa de Mallorca «Refranys. V», p. 70. Consell de Mallorca.

Valer (o costar) más sa corda que es bou

1 font, 2012.
De: Figuera Tomás, Pere Antoni.
Lloc: Mallorca.
Font: Diccionari mallorquí-castellá, de 1840.
Mir de la Fuente, Tomás (2012): Los refranes jurídicos castellanos y mallorquines «II. Sobre los refranes jurídicos castellanos y mallorquines. 3. b) 1) Refranes y dichos», p. 73. Real Academia de Jurisprudencia y Legislación de las Illes Balears.