Paremiologia catalana comparada digitalPCCD

Quan el sol es pon en calçada, vent o pluja a la matinada

31 recurrències en 22 variants. Primera citació: 1888.

Quan el sol es pon en calçada, / vent o pluja a la matinada

3 fonts, 1930.
Calçada: bromes que tapen l'horitzó; són indici de pluja.
Amades i Gelats, Joan (1930): Astronomia i meteorologia populars «Calçada», p. 26. Butlletí de Dialectologia Catalana.
Amades i Gelats, Joan (1938): Llibre del temps que fa, p. 55. La Neotípia.
Calçada: bromes que tapen l'horitzó; són indici de pluja. Faixa de broma llisa que compareix a ponent, a l'hora de la posta del sol.
Griera, Antoni (1967): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - III - CA-CAVE «Calçada 1», p. 67. Edicions Polígrafa.

Si el sol es pon en calçada, demà menjarem arengada

3 fonts, 2013.
Lloc: El Prat de Llobregat (Baix Llobregat).
Puigmalet, Joan (2013): Beca Jaume Codina de Recerca d'Història Local. Trons a remolar. Dites i refranys del Prat de Llobregat «D. Plou i fa sol», p. 26. Ajuntament del Prat de Llobregat.
Quan hi ha un rosari de núvols i el sol es pon pel seu darrere, indicant un canvi de temps.
Sinònim: Carrers mullats, calaixos eixuts.
Lloc: El Prat de Llobregat (oral).
Puigmalet, Joan (2013): Beca Jaume Codina de Recerca d'Història Local. Trons a remolar. Dites i refranys del Prat de Llobregat «D. Plou i fa sol», p. 27. Ajuntament del Prat de Llobregat.
Lloc: El Prat de Llobregat (Baix Llobregat).
Puigmalet, Joan (2013): Beca Jaume Codina de Recerca d'Història Local. Trons a remolar. Dites i refranys del Prat de Llobregat «Dites i refranys del Prat de Llobregat. Llista», p. 10. Ajuntament del Prat de Llobregat.

Quan el sol es pon en calçada, vent o pluja a la matinada

2 fonts, 2008.
Sentida a Joan Barceló. S'anomenen "calçada" uns núvols que tapen l'horitzó.
Alzamora Bisbal, Jaume (2008): Espigolant dins l'antigor. Refranys i dites de la nostra terra «3. Astres i temps. 3.1. Astronomia. 3.1.1. Sol. Refranys», p. 84. Editorial Moll.
A l'Alcover-Moll se'ns diu que la calçada és una nuvolada fosca a l'horitzó —lloc de la posta del sol— que sol senyalar pluja.
Font: Amades (1938: 55).
Puigmalet, Joan (2013): Beca Jaume Codina de Recerca d'Història Local. Trons a remolar. Dites i refranys del Prat de Llobregat «D. Plou i fa sol», p. 27. Ajuntament del Prat de Llobregat.

Quan el sol se pon amb calçada, senyala aigua

2 fonts, 1992.
Sinònim: Sol en barraca, aparella la capa | El sol se pon en calçada, aigua a la matina.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada VIII «S 1216», p. 140. Columna Edicions.
Font: Farnés (S1216).
Puigmalet, Joan (2013): Beca Jaume Codina de Recerca d'Història Local. Trons a remolar. Dites i refranys del Prat de Llobregat «D. Plou i fa sol», p. 27. Ajuntament del Prat de Llobregat.

Si el sol es pon en calçada, a l'endemà arengada

2 fonts, 1998.
Calçada: una mena de faixa de núvols, al mar, més aviat al matí, o a posta de sol que marca canvi de temps. El DCVB ho dóna com a propi del Camp de Tarragona, el Bages, Barcelona, el Lluçanès i la Segarra.
Lloc: Font-rubí.
Manent i Segimon, Albert (1998): Noms populars de núvols, boires i vents del Penedès (Alt Penedès, Baix Penedès i Garraf) «Els noms populars de núvols i boires del Penedès. Calçada», p. 35. Oikos-Tau, Ediciones.
Lloc: Cornellà, Martorell, Olesa, Sant Vicenç dels Horts.
Font: Manent (2002: 54).
Puigmalet, Joan (2013): Beca Jaume Codina de Recerca d'Història Local. Trons a remolar. Dites i refranys del Prat de Llobregat «D. Plou i fa sol», p. 27. Ajuntament del Prat de Llobregat.

Si el sol es pon en calçada, aigua a la matinada

2 fonts, 1996.
Calçada: faixa de núvols, més a muntanya que al mar, coincidint amb la posta del sol que pot indicar canvi de temps.
Lloc: La Donzell.
Cervera i Batariu, Joan; Manent i Segimon, Albert (2006): Els noms populars de núvols, boires i vents a l'Urgell «Els noms populars de núvols i boires a l'Urgell. Calçada», p. 37. Pagès Editors.
Barrera de núvols a muntanya o a mar que presagia canvi de temps, sovint al cap de tres dies.
Lloc: Cabrera de Mar. El DCVB, del Camp de Tarr., Bages, Barc., Lluçanès i Segarra.
Manent i Segimon, Albert (1996): Els noms populars de núvols, boires i vents del Maresme «Núvols i boires del Maresme. Calçada», p. 33. Oikos-Tau, Ediciones.

Sol amb calçada, aigua a la matinada

2 fonts, 1999.
Sol tapat per núvols, senyal de pluja.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «El temps meteorològic. El sol», p. 24. Edicions 62.
Lloc: Marina Baixa.
Ramón i Sapena, Regina L (2006): L'expressió dermatològica al llenguatge popular valencià amb especial referència a la comarca de la Marina Baixa «4.3. Parèmies. 4.2.1. Classificació temàtica per capítols. 4.2.1.8. Patologia per agents físics. Calor. Sol», p. 252. Universitat Miguel Hernández.

Lo sol en calçà(da), aigua a la matinà(da)

1 font, 2009.
Lloc: Nonasp (Matarranya).
L'Eixam, 14 (2009): L'Eixam, 14. Introducció a la literatura oral de Nonasp «Refranys. L», p. 4. PDF.

Lo sol se pon en calzada, / aygua á la maitinada

1 font, 1888.
«Lo sol se pon en calzada», es com dir que s' pon derrera de una faixa de núvols que forma com un camí empedrat.
Sinònim: Quan lo sol se colga en brut / abans del diumenge ja ha plogut.
Lloc: Tamarit de Llitera.
Gomis i Mestre, Cels (1888): Meteorología y agricultura populars ab gran nombre de confrontacions «I. La pluja», p. 22. Associació d'Excursions Catalana.

Quan el sol es pon amb calçada, vent o pluja a la matinada

1 font, 1999.
La «calçada» són núvols que tapen l'horitzó i que assenyalen pluja.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «El temps meteorològic. El sol», p. 23. Edicions 62.

Quan el sol es pon en calçada, aigua a la matinada

1 font, 2021.
Lloc: Artesa de Lleida.
Costafreda i Castillo, Adolf (2021): Folklore d'Artesa de Lleida. Del poble i del terme «Dites populars. Dites i frases fetes recollides a Artesa de Lleida (per ordre alfabètic)», p. 120. Pagès Editors.

Quan el sol es pon en calçada, aigua a la setmana

1 font, 2021.
Lloc: Artesa de Lleida.
Costafreda i Castillo, Adolf (2021): Folklore d'Artesa de Lleida. Del poble i del terme «Dites populars. Dites i frases fetes recollides a Artesa de Lleida (per ordre alfabètic)», p. 120. Pagès Editors.

Quan el sol se pon en calçada, aigua a la matinada

1 font, 2013.
Font: Farnés (S1216).
Puigmalet, Joan (2013): Beca Jaume Codina de Recerca d'Història Local. Trons a remolar. Dites i refranys del Prat de Llobregat «D. Plou i fa sol», p. 27. Ajuntament del Prat de Llobregat.

Quan el sol té calçada, l'endemà arengada

1 font, 1982.
Lloc: Les Gunyoles (Penedès).
Sadurní i Vallès, Pere (1982): Retalls del folklore penedesenc «Refranys diversos. Del temps», p. 160. Museu de Vilafranca.

Quan lo sol se pòn amb calçada, pluja o vent a la matinada

1 font, 2013.
Font: Farnés (S1216).
Puigmalet, Joan (2013): Beca Jaume Codina de Recerca d'Història Local. Trons a remolar. Dites i refranys del Prat de Llobregat «D. Plou i fa sol», p. 27. Ajuntament del Prat de Llobregat.

Si el sol es pon amb calçada, aigua a la matinada

1 font, 1999.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «El temps meteorològic. El sol», p. 24. Edicions 62.

Si el sol es pon en calçada farà ventada

1 font, 1998.
Calçada: una mena de faixa de núvols, al mar, més aviat al matí, o a posta de sol que marca canvi de temps. El DCVB ho dóna com a propi del Camp de Tarragona, el Bages, Barcelona, el Lluçanès i la Segarra.
Lloc: Sant Pere de Ribes.
Manent i Segimon, Albert (1998): Noms populars de núvols, boires i vents del Penedès (Alt Penedès, Baix Penedès i Garraf) «Els noms populars de núvols i boires del Penedès. Calçada», p. 35. Oikos-Tau, Ediciones.

Si el sol es pon en calçada, l'aigua va per la rosada

1 font, 1998.
Calçada: una mena de faixa de núvols, al mar, més aviat al matí, o a posta de sol que marca canvi de temps.
Lloc: L'Arboç.
Manent i Segimon, Albert (1998): Noms populars de núvols, boires i vents del Penedès (Alt Penedès, Baix Penedès i Garraf) «Els noms populars de núvols i boires del Penedès. Calçada», p. 35. Oikos-Tau, Ediciones.

Si el sol es pon en calçada, terra mullada

1 font, 2013.
Lloc: Castellví de Rosanes.
Font: Manent (2002: 54).
Puigmalet, Joan (2013): Beca Jaume Codina de Recerca d'Història Local. Trons a remolar. Dites i refranys del Prat de Llobregat «D. Plou i fa sol», p. 27. Ajuntament del Prat de Llobregat.

Si el sol es pon en calçada, ventada assegurada

1 font, 1998.
Si el sol s'hi pon. Calçada: una mena de faixa de núvols, al mar, més aviat al matí, o a posta de sol que marca canvi de temps. El DCVB ho dóna com a propi del Camp de Tarragona, el Bages, Barcelona, el Lluçanès i la Segarra.
Lloc: Sant Jaume dels Domenys.
Manent i Segimon, Albert (1998): Noms populars de núvols, boires i vents del Penedès (Alt Penedès, Baix Penedès i Garraf) «Els noms populars de núvols i boires del Penedès. Calçada», p. 35. Oikos-Tau, Ediciones.

Sol a la calsada aigua a la matinada

1 font, 1915.
De: Artigues i Sirvent, Ramon (1921-22).
Lloc: Lleida.
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1915): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF-AEFC-0102-0064 «Qüestionari núm. 13 - Filosofia popular - http://simurg.bibliotecas.csic.es/viewer/image/990001435010304201/80/». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.

Sol en calçada, aigua a la matinada

1 font, 1995.
Font: ME.
Moret i Coso, Hèctor (1995): Lo Molinar. 3. Gèneres menors de la literatura popular «L'oratge», p. 25. Instituto de Estudios Turolenses.