Per dir que qui comanda amb qüestions monetàries és la muller.
Qui amb joies gasta el dot, de la dona és Janot (o borinot)
32 recurrències en 25 variants. Primera citació: 1736.
Qui amb joies gasta el dot, de la dona és borinot
2 fonts, 1951.
Qui amb joies gasta el dot, de la dona és Janot
2 fonts, 1935.
Col ensenyar com en ocasió de noces cal invertir els diners en coses pràctiques i no en coses supèrflues.
Recomana invertir els diners en coses pràctiques.
Qui en joies gasta el dot de sa muller és borinot
2 fonts, 1936.
Qui en joies gasta el dot, de sa muller és Janot
2 fonts, 2002.
Font: DCVB.
Al costat de la funció generalitzadora trobem que els antropònims del fràsic del DCVB acompleixen amb una freqüència destacable la funció mnemotècnica. Així, són molts els casos en els quals l'antropònim és l'element que aporta la rima, recurs que aproxima el refrany al gènere poètic. Fonamentalment aconsegueix crear els efectes rítmics necessaris per a facilitar la perpetuació en el temps del refrany en el qual s'ha lexicalitzat.
Font: DCVB.
Recomana no malgastar i destinar els diners a coses pràctiques i no a aquelles innecessàries. Tanmateix, en el seu origen feia referència als homes considerats uns calçasses. Janot: Hipocorístic del nom propi d'home «Joan». Format a partir de l'allargament del també hipocorístic Jan afegint-li el sufix -ot: Joan > Jan > Janot. L'antropònim «Janot» s'ha convertit en un adjectiu que significa 'home taujà' (DGLC).
Equivalent en castellà: Juan Lanas | Espantajo | Bobalicón.
Font: DCVB.
Qui es casa amb una dona de dot, el marit serveix de janot
2 fonts, 1926.
Font: DCVB.
Qui ab joyas gasta 'l dot, / de sa muller es Janot
1 font, 1880.
Lloc: Rosselló.
Qui ab joyas gasta lo dot / de sa muller es janot
1 font, 1796.
Qui ab joyas gasta lo dot de sa muller es Janot
1 font, 1919.
Lloc: Selva.
Qui ab joyas gasta'l dot, de sa muller es janot
1 font, 1865.
Ref. Denota que no's déu emplear lo diner en cosas que sols serveixen de fausto y vanitat.
Equivalent en castellà: Anillo en el dedo, honra sin provecho.
Ref. Denota que no's déu emplear lo diner en cosas que sols serveixen de fausto y vanitat.
Equivalent en llatí: Titulus sine re.
Qui ab joyas gasta'l dot, de sa muller es Janot
1 font, 1884.
Sinònim: Anells en lo dit, honra sense profit.
Equivalent en castellà: Anillo en el dedo, honra sin provecho.
Qui ab joyas gastal' dot / de sa muller es janot
1 font, 1759.
Qui ab joyes despèn lo dot, de sa muller és Janot
1 font, 1915.
Font: Am.
Qui ab joyes gasta'l dot, de sa muller es janot
1 font, 1900.
Qui ab joyes se gasta el dot, de sa muller és Janot
1 font, 1736.
Qui amb joies es gasta el dot, de la dona és borinot
1 font, 1999.
Qui amb joies gasta el dot / de sa muller és Janot
1 font, 1916.
Passaríem una altra vida si teníem ben present.
Qui amb joies gasta el dot de sa dona és borinot
1 font, 1993.
Es diu quan es presta més atenció a les despeses supèrflues que a les necessàries.
Qui amb joies gasta el dot de sa muller és janot
1 font, 1992.
Qui amb joies gasta el dot, de sa muller és Janot
1 font, 1989.
De: Ros.
Lloc: País Valencià.
Qui amb joies gasta lo dot, de sa muller és Janot
1 font, 2002.
En primer lloc, estudiarem els refranys que contenen l'antròponim que en català simbolitza l'arquetipus del babau. Han inserit el nom propi Janot, derivat de Jan, que alhora és contracció de Joan. De: Carles i Amat, Joan.
Font: Quatre-cents aforismes catalans (CA: 45).
Qui en joies gasta el dot, / de sa muller és janot
1 font, 1969.
Qui en joies gasta el dot, de la seva muller és janot
1 font, 1926.
Sinònim: Qui en joies gasta el dot, de sa dona és burinot.
Lloc: Val.
Qui en joies gasta el dot, de sa dona és burinot
1 font, 1926.
Sinònim: Qui en joies gasta el dot, de la seva muller és janot.
Lloc: Men.
Qui en joies gasta el dot, de sa muller és janot
1 font, 1926.
Qui es casa amb una dona de dot, el marit serveix de Janot
1 font, 2022.
Al·ludeix i critica aquells hòmens dominats per les seues mullers perquè eren elles les que aportaven el dot al matrimoni. Per extensió, la podem aplicar a qualsevol persona que depén econòmicament d'una altra. Janot: Hipocorístic del nom propi d'home «Joan». Format a partir de l'allargament del també hipocorístic Jan afegint-li el sufix -ot: Joan > Jan > Janot. L'antropònim «Janot» s'ha convertit en un adjectiu que significa 'home taujà' (DGLC).