Qui canta (o balla) sense so no té el cap bo

22 recurrències en 9 variants. Primera citació: 1918.

Qui canta sense to, no té el cap bo

8 fonts, 1950.

També es diu de qui parla sense sentit.

Sinònim: Qui balla sense so, no té el cap bo.

Equivalent en francès: Qui chante faux, a la tête malade.

Lloc: Catalunya del Nord.

De qui parla sense sentit.

Qui canta sense to no té el cap bo

5 fonts, 1993.

Cada cosa té el seu moment i la seua circumstància convenient.

Sinònim: Qui canta en la taula i xiula en el llit, no té l'enteniment complit.

Qui balla sense to no té el cap bo

3 fonts, 1983.

Prou explicat per ell mateix.

Qui balla sense to, no té le cap bo

1 font, 2012.

Qui canta sense so (o to) no té es cap bo

1 font, 1993.

Significa que les coses que no es fan en el temps o oportunitat degudes denoten anormalitat.

Qui canta sense to ni so, no té el cap bo

1 font, 2003.

Abans es cantava a tot arreu: al camp, a casa, a la taverna, al carrer… i qui més qui menys, tenis estil. Aleshores, aquell que ho feia sense gràcia per no saber-ne més, se'l titllava de no tenir el cap bé.

Lloc: Amposta.

Qui canta sense to no té el seny bo

1 font, 2012.

Qui canta sense to no té's cap bo

1 font, 1950.

Lloc: Menorca.

Qui canta sense tò, / no te 's cap bò

1 font, 1918.

Lloc: Menorca.