Paremiologia catalana comparada digital

Qui mesura dura, a despit de mala ventura

19 recurrències en 12 variants. Primera citació: 1864.

Mesura dura, á despit de mala ventura

5 fonts, 1864.
Indica la necessitat de la economia, pera prevenir las adversitats dels temps calamitosos. De: Xalabarder i Serra, Eduard (1914).
Lloc: Barcelona (Barcelonès).
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1915): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF-AEFC-0102-0009 «Refranys, proverbis i locucions populars - http://simurg.bibliotecas.csic.es/viewer/image/990001432180304201/119/». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.
Font, Ramon (1900): Refráns de la llengua catalana, p. 82. Editorial Rourich.
Ventura.
Equivalent en italià: Chi si misura la dura a dispetto della mala ventura.
Frisoni, Gaetano (1912): Grammatica e dizionario della lingua catalana colla chiave dei temi e una raccolta di 350 proverbi «Appendice», p. 217. Web.
Refr. Que la economia serveix pera prevenir las adversitats de fortuna. No allargar mès lo bras que la mánega.
Labèrnia i Esteller, Pere (1864): Diccionari de la llengua catalana ab la correspondencia castellana y llatina. Tomo 1 «Durar», p. 598. Hermanos Espasa, Editores.
Sinònim: No allargar més lo bras que la mánega.
Equivalent en castellà: Extender la pierna hasta donde llegue la sábana.
Saura, Santiago Ángel (1884): Refranero castellano-catalán, p. 652. Librerías París-Valencia.

Mesura dura, a despit de mala ventura

4 fonts, 1926.
Significa que la moderació allibera de molts de perills.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear X «Ventura Refr. d)». Editorial Moll.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys del diner», p. 1168. Editorial Selecta-Catalonia.
Biosca, Mercè; Cornadó, Maria-Pau (2003): El refranyer de Joan Viladot «XIV. Els sentiments i les actituds. La moderació», p. 109. Pagès Editors.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «X. El diner i el joc. El diner, la riquesa i la pobresa», p. 431. Edicions 62.

Ja sabs que mesura dura, / a despit de mala ventura

1 font, 1880.
Lloc: Rosselló.
Pépratx, Justin (1880): Ramellets de proverbis, maximas, refrans y adagis catalans escullits y posats en quartetas «Primer ramellet. Flors de vida», p. 13. Imprempta de Carlos Latrobe.

Mesura dura / a despit de mala ventura

1 font, 1969.
Griera, Antoni (1969): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - X - MA-NYUF «Mesura», p. 165. Edicions Polígrafa.

Mesura dura a pesar de la fortuna

1 font, 1868.
Briz, Francesch Pelayo (1868): Calendari catalá del any 1868, p. 94. Joan Roca y Bros, Editor.

Mesura dura hasta contra la mala ventura

1 font, 1928.
Lloc: País Valencià.
Alberola Serra, Estanislau; Peris Fuentes, Manuel (1928): Refraner valenciá «M», p. 168. Editorial Arte y Letras.

Mesura dura, / a despit de mala ventura

1 font, 1969.
Equivalent en francès: La modération fait durer, / en dépit du mauvais sort.
Lloc: Catalunya del Nord.
Guiter, Henri (1969): Proverbes et dictons catalans «Sort, desgracia / Bonheur, malheur», p. 346. Robert Morel Editeur.

Mesura dura, a despic de mala ventura

1 font, 1934.
Lloc: Tortosa (Baix Ebre).
Moreira, Joan (1934): Moreira, Joan. Del folklore tortosí. Costums, ballets, pregàries, parèmies, jocs i cançons del camp i de la ciutat de Tortosa. Imprenta Querol, Tortosa, 1934. Ed. facsímil, Tortosa, 1999 «Més parémies i aforismes usats a Tortosa i arroplegats de llavis de gent del poble, ordenats alfabeticament. M», p. 162. Impremta Querol, Tortosa.

Mesura dura, a despit de mala aventura

1 font, 2006.
Festa.cat (2006): Festa.cat «Dites catalanes populars». Web.

Mesura dura, a pesar de la fortuna

1 font, 1992.
Sinònim: No allargar més el braç que la màniga | Cell se sadolla qui s'amesura.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada VI «M 1711», p. 93. Columna Edicions.

Mesura dura, inclús contra la mala ventura

1 font, 1989.
De: Alberola.
Lloc: País Valencià.
Romà Font, Francesc (1989): Refranyer popular «M», p. 217. Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert.

Mesura, dura, a despit de mala ventura

1 font, 2018.
Comença havent dinat; massa, segons els invitats. Surten a passejar, per tal de fer bé la digestió, i Don Pedro comenta que en altra ocasió hauran de tractar primer de la quantitat de dinar que se'ls ha d'oferir per evitar excessos. De: Despuig, Cristòfor.
Don Pedro: Això de la bolsa és de català. | Fàbio: No està mal tenir compte ab tot, perquè diu lo refranch que «mesura, dura, a despit de mala ventura». (II, 278).
Sinònim: Qui mesura, dura, a despit de mala ventura.
Lloc: Tortosa.
Font: Los col·loquis de la insigne ciutat de Tortosa.
González, Juan Antonio (2018): Els refranys a l'obra Los col·loquis de la insigne ciutat de Tortosa, de Cristòfol Despuig «Col·loqui segon», p. 47.