Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear III «Córrer Refr. a)». Editorial Moll.
Qui molt corre, ve que cau
22 recurrències en 12 variants. Primera citació: 1926.
Qui corre, cau
3 fonts, 1926.
Qui camina, ensopega. De vegades és necessari córrer, encara que hom pegui un esclat.
Equivalent en francès: Qui court, tombe.
Lloc: Catalunya del Nord.
Qui molt corre, té perill de caure
3 fonts, 1928.
Lloc: País Valencià.
De: Alberola.
Lloc: País Valencià.
Qui corre molt ve que cau
2 fonts, 2007.
Calma.
Sinònim: A pas de bou, s'hi arriba prou.
Qui corre molt, ve que cau
2 fonts, 1999.
Aconsella no tenir pressa.
Qui molt corre, bé que cau
2 fonts, 1998.
Lloc: Alt Pirineu.
Qui molt corre, sempre ve que cau
2 fonts, 2002.
Hem d'anar en compte i no tenir presa en fer les coses i si veiem caure algú ajudar-lo perquè ens podia haver passat a nosaltres i aprendre per no caure tu.
En això, sento una veueta que remuga: Qui molt corre, sempre ve que cau. Vaja! És la velleta del pas zebra qui parla amb tanta saviesa.
«Joe Mantega —m'he dit— ja cal que t'ho apuntis, això!»: Qui molt corre, sempre ve que cau.
Si vas molt de pressa, pots ensopegar.
Qui corre cau
1 font, 1984.
Mai vulguis fer una cosa massa deveres.
Lloc: Menorca.
Qui corre massa, té perill de caure
1 font, 1998.
Lloc: Alt Pirineu.
Qui corre molt ensopega
1 font, 1967.
Lloc: Sabadell (Vallès Occidental).
Qui molt corre cau més prompte
1 font, 2017.
Qui molt corre ve que cau
1 font, 1959.
Cal caminar amb peus de plom.