Paremiologia catalana comparada digitalPCCD

Qui no ha caigut, està per caure

17 recurrències en 9 variants. Primera citació: 1880.

Qui no ha caigut, està per caure

4 fonts, 1937.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada II «C 1931», p. 901. Columna Edicions.
Griera, Antoni (1967): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - III - CA-CAVE «Caure 7», p. 319. Edicions Polígrafa.
Recomana no criticar els defectes dels altres.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «IX. Els sentiments i les creences. Els sentiments i la moral», p. 409. Edicions 62.
(1937): Curiositats de Catalunya, Núm. 52 (Any II, 23-gener-1937) «Aforismes i proverbis», p. 123. Revista Curiositats de Catalunya.

Qui no ha caigut, veja no caiga

3 fonts, 1928.
Lloc: País Valencià.
Alberola Serra, Estanislau; Peris Fuentes, Manuel (1928): Refraner valenciá «Q», p. 240. Editorial Arte y Letras.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada II «C 1932», p. 901. Columna Edicions.
De: Alberola.
Sinònim: Qui no ha caigut, pot caure.
Lloc: País Valencià.
Romà Font, Francesc (1989): Refranyer popular «Q», p. 288. Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert.

Qui no ha caigut està per caure

2 fonts, 2003.
Biosca, Mercè; Cornadó, Maria-Pau (2003): El refranyer de Joan Viladot «X. La capacitat intel·lectual. L'error», p. 82. Pagès Editors.
Festa.cat (2006): Festa.cat «Dites catalanes populars». Web.

Qui no ha caigut, pot caure

2 fonts, 1989.
No se debe censurar.
Equivalent en castellà: Quien tiene hijo varón, no llame a otro ladrón.
Lloc: País Valencià.
Adell Cerdà, Vicenta (1997): Recull de refranys valencians «C», p. 34. Comercial Denes, SL.
Sinònim: Qui no ha caigut, veja no caiga.
Lloc: País Valencià.
Romà Font, Francesc (1989): Refranyer popular «Q», p. 288. Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert.

Qui no ha caygut, está per caure

2 fonts, 1898.
Font, Ramon (1898): Bons consells ab la traducció castellana «I. Bons consells sobre religió y moral». Estampa de'n Tomás Carreras.
Font, Ramon (1900): Refráns de la llengua catalana, p. 115. Editorial Rourich.

Qui no ha caigut, pòt caure

1 font, 1928.
Lloc: País Valencià.
Alberola Serra, Estanislau; Peris Fuentes, Manuel (1928): Refraner valenciá «Q», p. 240. Editorial Arte y Letras.

Qui no ha caygut está per caure

1 font, 1883.
Sinònim: No digas may d'aquesta ayga no beurè, per tèrbola que siga.
Llagostera i Sala, Francesc (1883): Aforística catalana «4. Aforismes referents á la higiene, medecina, etc.», p. 18. Llibreria d'Alvar Verdaguer.

Qui no ha caygut está per caurer

1 font, 1880.
Lloc: Rosselló.
Pépratx, Justin (1880): Ramellets de proverbis, maximas, refrans y adagis catalans escullits y posats en quartetas «Primer ramellet. Flors de vida», p. 15. Imprempta de Carlos Latrobe.

Qui no ha caygut està per caurer

1 font, 1919.
Lloc: Selva.
Ruyra i Alsina, Ramon (1919): Refrans «C», p. 13. Manuscrit.