Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys de pastor», p. 1034. Editorial Selecta-Catalonia.
Qui té cabres, que se les grati
14 recurrències en 8 variants. Primera citació: 1949.
Qui té cabres grata
4 fonts, 1951.
Qui té maldecaps ha d'intentar resoldre'ls.
Qui té cabres, que se les grati
3 fonts, 1969.
Lloc: Alt Pirineu.
Vol dir que cadascú ha de tenir esment a desfer-se dels seus maldecaps.
Equivalent en francès: Qui a des morpions,, qu'il se les gratte.
Lloc: Catalunya del Nord.
Qui tingui cabres, que se les grati
2 fonts, 1967.
Qui tingui mals de cap, que se'ls passi.
Lloc: Cat. or.
Qui té cabres que se les grati
1 font, 2008.
Per indicar que cadascú ha de tenir esment a desfer-se dels seus maldecaps.
Qui té cabres, que se'ls grati
1 font, 1990.
Equivalent en francès: Qui a des morpions, qu'il se les gratte.
Lloc: Alt Vallespir (Catalunya del Nord).
Qui tingui cabres que grati
1 font, 1949.
Qui tingui cabres que se les grati
1 font, 1989.
Qui tingui cabres, que grati!
1 font, 1999.
El sentit de la frase és que qui tingui un problema se l'ha de solucionar ell.
El terme 'cabres' es refereix en aquest cas a l'insecte paràsit de l'home anomenat també poll del pubis.
Lloc: Blanes (Selva).