Paremiologia catalana comparada digital

Qui té mal veí, té mal matí

46 recurrències en 23 variants. Primera citació: 1919.

Qui té mal veí té mal matí

7 fonts, 1951.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys de la casa», p. 1094. Editorial Selecta-Catalonia.
Biosca, Mercè; Cornadó, Maria-Pau (2003): El refranyer de Joan Viladot «III. L'habitatge. El veïnat», p. 29. Pagès Editors.
Gabinet de didàctica. Pol. Ling. (1987): Programa refranys d'ordinador. Generalitat de Catalunya.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Oratge». Web.
Gimeno, Antoni; Roura, Amadeu (1986): Anys i panys. Refranys i tradicions del curs de l'any «EL DIA», p. 64. Graó Editorial.
Lloc: Lleida (Segrià).
Massana i Mola, Josep M (2004): Diccionari de lleidatanismes «Matí», p. 94. Pagès Editors.
Lloc: Lleida (Segrià).
Massana i Mola, Josep M (2004): Diccionari de lleidatanismes «Veí», p. 154. Pagès Editors.
Lloc: Urgell.
Ortís Escuer, Pere (2002): La parla de l'Urgell «Adagis. Q», p. 120. Autoedició.

Un mal veí, és un mal matí

7 fonts, 1999.
Centre Escolar Sant Francesc - CESF (2016): Lloc docent del CESF. Dites populars «Glossari de dites populars». Web.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Persones». Web.
Lo Cisco de Can Pey (2014): «https://twitter.com/LoCiscoDeCanPey». Twitter.
Lo Cisco de Can Pey (2014): «https://twitter.com/LoCiscoDeCanPey/status/535305327395475456». Twitter.
Lo Cisco de Can Pey (2014): «https://twitter.com/LoCiscoDeCanPey/status/548290904529076224». Twitter.
Valdés Mielgo, Eva (1999): Recull de dites populars catalanes «Dites relacionades amb les persones». Web.
(2003): L'Estel «Dites relacionades amb les persones», p. 23. Revista L'Estel.

Qui té mal veí, té mal matí

5 fonts, 1999.
Lloc: Empordà.
Albert i Paradís, Caterina («Català, Víctor») (2000): Mil adagis recopilats per Caterina Albert i Paradís - Víctor Català «Temes diversos. Q», p. 87. Ajuntament de l'Escala.
Common Voice (2018): Proverbis. Web.
Qui està contrapuntat amb algú amb qui s'ha de trobar cada dia, es disgusta cada vegada que el troba.
Sinònim: Déu ens lliure d'un mal veí i d'un estudiant de violí.
Gisbert, Adolf (2011): Refranyer temàtic «Relacions humanes», p. 507. Web.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «V. Les relacions familiars i la llar. La família i la gent», p. 263. Edicions 62.
Lloc: Ontinyent (La Vall d'Albaida).
Sanchis Carbonell, Josep (2007): Bocaviu. Bocins de llengua de transmissió oral i escrita arreplegats a Ontinyent «Sentències i refranys. Q», p. 169. Edicions Víctor.

Qui té mal vesí, té mal vespre i mal matí

3 fonts, 1956.
Lloc: Eivissa.
Alcover i Sureda, Antoni Maria (1974): Eivissa, 4, p14-16 «Material folklòric eivissenc replegat de mossèn Alcover», p. 16. Revista Eivissa.
Lloc: Eivissa.
Juan Bonet, Antoni (1956): Ibiza, núm. 3, 2a època, 1956 «Refranero ibicenco (Continuación)», p. 23. Ibiza. Revista del Instituto de Estudios Ibicencos.
En sentit literal, constata que hi ha vesins que molesten especialment a les hores de descans del vespre i del matí; en sentit figurat, vol dir que hi ha persones properes que fan molta nosa.
Lloc: Eivissa.
Pàmies i Riudor, Víctor; Marí Mayans, Isidor (2021): El refranyer eivissenc d'Antoni Juan Bonet «CS - Comportaments socials», p. 69. Institut d'Estudis Eivissencs.

Qui té mal veí té mal amic

2 fonts, 1951.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys de la casa», p. 1091. Editorial Selecta-Catalonia.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «V. Les relacions familiars i la llar. La família i la gent», p. 263. Edicions 62.

Qui té mal veí, té mal amic

2 fonts, 1928.
Lloc: País Valencià.
Alberola Serra, Estanislau; Peris Fuentes, Manuel (1928): Refraner valenciá «Q», p. 245. Editorial Arte y Letras.
De: Alberola.
Lloc: País Valencià.
Romà Font, Francesc (1989): Refranyer popular «Q», p. 297. Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert.

Qui té mal veí, té mal masí

2 fonts, 1987.
La terra, de més bona o més dolenta qualitat, necessita no ésser visitada.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «V. Les relacions familiars i la llar. La família i la gent», p. 263. Edicions 62.
La terra, de més bona o més dolenta qualitat, necessita no ésser visitada.
Serra i Boldú, Valeri (1987): Folklore de la pagesia «La terra», p. 100. Publicacions de l'Abadia de Montserrat.

Qui té un mal veí, té un mal matí

2 fonts, 2010.
Enviats per la mare del Martí Fígols, sentits a la seva mare, de Girona (94 anys).
Lloc: Girona (Gironès).
Correu / Ministral Boada, Montse (2010). Correu electrònic.
Lloc: Sant Martí de Tous (Anoia).
Vidal Mas, Elisa (2023): Els «ditxos» de la nostra gent gran. Dites, frases fetes i paraules en desús o mal dites «Dites i frases fetes. Q», p. 38. Amics de Tous.

Qui té mal vehí, té mal matí

1 font, 1919.
Galiana, Fr. Luis (1919): Refranes valencianos recopilados por el P. Luis Galiana, Dominico «Q», p. 48. Real Academia de Historia.

Qui té mal veí / té mal de matí

1 font, 1970.
Griera, Antoni (1970): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - XIV - TA-ZURRE «Veí, veïna», p. 219. Edicions Polígrafa.

Qui té mal veí / té mal matí

1 font, 1969.
Griera, Antoni (1969): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - X - MA-NYUF «Matí», p. 131. Edicions Polígrafa.

Qui té mal veí, té mal camí

1 font, 2008.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Persones». Web.

Qui té mal véi, té mal matí

1 font, 1992.
Sinònim: Val més un bon veí que un mal parent.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada VIII «V 155», p. 640. Columna Edicions.

Qui te mal vesí (veí) té mal vespre i mal matí

1 font, 1957.
Lloc: Eivissa i Formentera.
El Pitiuso (1957): «Adagis o refranys recollits a les Illes Pitiüses: Eivissa i Formentera». El Pitiuso. Almanaque para Ibiza y Formentera.

Qui té mal vesí té mal vespre i mal matí

1 font, 2020.
Lloc: Eivissa.
Fajarnés Cardona, Enrique (2020): Recull de dites i refrans d'Eivissa «V», p. 192. Institut d'Estudis Eivissencs.

Qui te mal vesí, te mal vespre i mal matí

1 font, 1958.
Lloc: Eivissa i Formentera.
Castelló Guasch, Joan (1958): «Adagis». El Pitiuso. Almanaque para Ibiza y Formentera.

Qui té un mal veí / té un mal matí

1 font, 1979.
Lloc: Flix (Ribera d'Ebre).
Muñoz, Pere (dir.) (1979): Refranys dels vells de les nostres terres «Família», p. 62. Autoedició.

Qui té un mal veí té un mal matí

1 font, 2011.
Lloc: Bellvís.
Salvia, Ramon (2011): Carrilet, 210 (1/1/2011) «Refranys populars de les nostres contrades», p. 44. Revista Carrilet.

Qui té un mal veí, té un mal cuquí

1 font, 1990.
Vinyets Jiménez, Jordi (1990): Folklore de Sentmenat «Refranys catalans dits a Sentmenat. Fills, llar i amics», p. 106. Museu Arxiu de Sentmenat.

Qui té un mal veí, té un mal veí

1 font, 2014.
Lloc: Vic (Osona).
Medina Casanovas, Jaume (2014): El parlar d'una família vigatana, I «Els refranys. V. Les relacions familiars i la llar. La casa», p. 222. Llibres de l'Index, S.A.

Tenir mal veí, és tenir mal matí

1 font, 1998.
Lloc: Alt Pirineu.
Farràs i Muntó, Elvira (1998): Ribera amunt són les boniques «I. L'ésser humà. La prudència», p. 39. Garsineu Edicions.

Un mal veí és un mal matí

1 font, 1998.
Roig, Francesc (1998): L'Estel «Dites relacionades amb les persones», p. 9. Revista L'Estel.

Val més un mal matí que un mal veí

1 font, 2014.
Lloc: Garrigues.
Revés, Ignasi (2014): «https://twitter.com/jireves». Twitter.