Paremiologia catalana comparada digitalPCCD

Qui té mare, té consol

31 recurrències en 9 variants. Primera citació: 1900.

Qui té mare, té consol

11 fonts, 1900.
Lloc: Lleida.
Anyell, J (1926): Vida lleidatana, Any I, Núm. 16 (15 de desembre de 1926) «Refraner. Els fills. De la conducta dels pares», p. 277. Vida Lleidatana. Revista quinzenal il·lustrada.
Ciudad Futura (1999): Citas y refranes «www.ciudadfutura.com/ciclon/». Web.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada V «M 1019», p. 850. Columna Edicions.
Lloc: Alt Pirineu.
Farràs i Muntó, Elvira (1998): Ribera amunt són les boniques «I. L'ésser humà. La família», p. 24. Garsineu Edicions.
Font, Ramon (1900): Refráns de la llengua catalana, p. 123. Editorial Rourich.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Persones». Web.
Griera, Antoni (1968): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - VI - ENFA-EX-VO «Enterrament», p. 76. Edicions Polígrafa.
Pujol i Vila, Josep (1996): 3000 refranys de nostra terra «la casa, els fills, els parents i els amics», p. 53. Web.
Pujol i Vila, Josep (1999): 5.000 refranys de nostra terra «la casa, els fills, els parents i els amics». Web.
De: Alberola.
Lloc: País Valencià.
Romà Font, Francesc (1989): Refranyer popular «Q», p. 297. Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert.
Seuba, A.; Giménez, M (1993): Refranys i aforismes. Tradicions catalanes «Refranys de la casa i la família», p. 57. Seuba Edicions.

Qui té mare té consol

9 fonts, 1984.
Lloc: Tortosa (Baix Ebre).
Aragonés Salvat, Albert (2003): Refrans i modismes tortosins, de Federico Pastor i Lluís «7. La família - 7.3. Pares i fills». Web.
Biosca, Mercè; Cornadó, Maria-Pau (2003): El refranyer de Joan Viladot «VII. La família. Els pares i els fills», p. 55. Pagès Editors.
Common Voice (2018): Proverbis. Web.
Festa.cat (2006): Festa.cat «Dites catalanes populars». Web.
La seguretat que té aquell que coneix els seus orígens.
Gimeno, Isabel (1989): El llibre dels refranys catalans «La llar», p. 92. Editorial de Vecchi.
Certament.
Gisbert, Adolf (2011): Refranyer temàtic «Refranyer del parentiu», p. 577. Web.
Millà i Reig, Lluís (1988): Cinc mil refranys catalans i frases fetes, populars «Refranys dels fills, la llar i els amics», p. 41. Editorial Millà.
Equivalent en castellà: Amor de madre que lo demás es aire | Amor de padre o de madre, que lo demás es aire | Quien tiene madre tiene consuelo.
Parés i Puntas, Anna (1997): Diccionari de refranys català-castella castellà-català «Mare», p. 82. Edicions 62.
No hi ha res com una bona mare.
Lloc: Menorca.
Pons Moya, Joan (1984): Dites i refranys menorquins «Segona part. Refranys. Parentiu», p. 250. Col·lectiu Folklòric Ciutadella.

Qui te mare te consol

3 fonts, 1910.
Lloc: Tortosa (Baix Ebre).
Pastor i Lluís, Federico (1910): Refrans i modismes tortosins. Web.
Qui te mare. 12-3-1913.
Font: Calendari dels pagesos.
Ricart Matas, Josep (2021): Fons paremiològic de Josep Ricart Matas, dipositat a la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi (RACBASJ) «Refranys repetits del «Calendari dels pagesos». No 61 à 99», p. 3_1692.jpg. Manuscrit.
Qui te mare. 8-1-1915 / 2-12-1916 / 1-2-1918 / 14-11-1920 / 1-5-1921.
Font: Calendari dels pagesos.
Ricart Matas, Josep (2021): Fons paremiològic de Josep Ricart Matas, dipositat a la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi (RACBASJ) «Refranys repetits del «Calendari dels pagesos». No 61 à 99», p. 3_1693.jpg. Manuscrit.

Qui té mare té gran consol

3 fonts, 1936.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys de les dones», p. 1188. Editorial Selecta-Catalonia.
Amades i Gelats, Joan (1936): Refranyer de les dones «La mare», p. 21. Edicions l'Agulla de Cultura Popular.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «V. Les relacions familiars i la llar. La família i la gent», p. 263. Edicions 62.

Qui te mare té consol

1 font, 2021.
Qui te mare. 9-12-1878.
Font: Calendari dels pagesos.
Ricart Matas, Josep (2021): Fons paremiològic de Josep Ricart Matas, dipositat a la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi (RACBASJ) «Refranys repetits del «Calendari dels pagesos». No 61 à 99», p. 3_1690.jpg. Manuscrit.

Qui té mare té un consol

1 font, 1993.
Conca, Maria (1993): Els refranys catalans «La família. Parents», p. 103. Edicions Tres i Quatre.

Qui té mare, / té consol

1 font, 1969.
Ço que la mare fa en l'ordre material, ho fa també en l'ordre de l'esperit. I en les penes.
Lloc: Maldà.
Griera, Antoni (1969): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - X - MA-NYUF «Mare I», p. 100. Edicions Polígrafa.

Qui té mare, té consòl

1 font, 1928.
Lloc: País Valencià.
Alberola Serra, Estanislau; Peris Fuentes, Manuel (1928): Refraner valenciá «Q», p. 245. Editorial Arte y Letras.

Qui te mare, te consol

1 font, 2021.
Qui te mare. 30-3-1910 / 19-4-1911.
Font: Calendari dels pagesos.
Ricart Matas, Josep (2021): Fons paremiològic de Josep Ricart Matas, dipositat a la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi (RACBASJ) «Refranys repetits del «Calendari dels pagesos». No 61 à 99», p. 3_1691.jpg. Manuscrit.