Ciudad Futura (1999): Citas y refranes «www.ciudadfutura.com/ciclon/». Web.
Qui té un bon nas, té un bon «detràs»
39 recurrències en 19 variants. Primera citació: 1864.
Qui té un bon nas, té un bon detràs
11 fonts, 1985.
Lloc: Artesa de Lleida.
Per indicar de manera humorística que les persones que tenen gros el nas també hi tenen el cul.
Amb la nàpia que tinc, ja podria tindre una mica més de cul, ja! Allò de «Qui té un bon nas, té un bon detràs amb mi no es compleix, eh?
Lloc: Santa Coloma de Queralt.
Lloc: Torroella de Montgrí (Baix Empordà).
Lloc: Vilaplana.
Lloc: Vic (Osona).
Font: La informant té 76 anys (neix el 1932) i és de Vic.
Lloc: Les Borges Blanques (Les Garrigues).
Lloc: Sant Martí de Tous (Anoia).
Qui té un bon nas té un bon detràs
6 fonts, 1951.
Qui és perspicaç acostuma a tenir salut. Possiblement el castellanisme 'detràs' —amb 'e' pronunciada neutra— sigui un adverbi de lloc i es refereixi al que hi ha 'darrere' del nas, la mateixa persona, i no al darrere (substantiu) físic o natges; encara que segons com s'interpreti també podria ser això.
Lloc: Cerdanya.
Joan Amades, Folklore de Catalunya, I. Rondallística. Rondalles, Barcelona (Editorial Selecta), 1974, p1132-1133: «523.- Qui té un bon nas té un bon detràs». Sol dir-se humorísticament, a les persones fines de nas. És general creença la concordança de mida entre el nas i la part posterior (explicat amb més detall a l'original).
Lloc: Vic (Osona).
Lloc: Vic (Osona).
Qui té un bon nas té un bon «detràs»
3 fonts, 1994.
Al·lusió a l'analogia que popularment, i en moltes llengües, s'estableix entre el nas i les parts púdiques, en aquest cas el cul.
Lloc: L'Espluga de Francolí (Conca de Barberà).
Lloc: Vallès.
El que fa un bon nas fa un bon detràs
2 fonts, 2008.
Qui té bon nas, té bon detràs
2 fonts, 1969.
Sinònim: La bona portalada honra la casa.
Equivalent en francès: Qui a bon nez, a bon derrière.
Lloc: Catalunya del Nord.
Qui té un bon nas, té un bon «detràs»
2 fonts, 1938.
Sol dir-se, humorísticament, a les persones fines de nas. Es general creença la concordança de mida entre el nas i la part posterior. Conta la rondalla que, Déu, deps ́res d'haver creat l'home, l'examinà abans que el fang no s'eisugués i no li permetés de fer cap esmena. Reparà que li havia fet la cara massa llisa i, també, que no li deixava cap conducte per a expel·lir del cos les sobres no necessàries a l'organisme... (segueix a l'original).
Qui fa un bon nás fa un bon detrás
1 font, 1915.
De: Artigues i Sirvent, Ramon (1921-22).
Lloc: Lleida.
Qui fa un bon nas, fa un bon detrás
1 font, 1915.
De: Bosch Comellas, Xavier (1921-22).
Lloc: Torà.
Qui té bon nas / té bon detràs
1 font, 1969.
Qui té bon nas té bon detràs
1 font, 2003.
Lloc: Tortosa (Baix Ebre).
Qui té bon nás té bon detras
1 font, 1915.
De: Camí, Modest (1916-17).
Lloc: Lleida.
Qui te bon nas te bon detràs
1 font, 1917.
De: Martínez Pasaper, E.
Lloc: Lloret.
Qui te bon nas te bon detrás
1 font, 1910.
Lloc: Tortosa (Baix Ebre).
Qui te bon nas, / te bon detràs
1 font, 1917.
De: Oliver i Castañer, Jaume.
Lloc: Tortosa.
Qui té bon nas, té bon / detràs
1 font, 1979.
Lloc: Flix (Ribera d'Ebre).
Qui té bon nas...
1 font, 1864.
Però home, «qui té bon nas...».
Qui té un bon nas té un bon «detrás»
1 font, 2010.
Lloc: Sidamon (Pla d'Urgell).
Qui té un bon nas té un bon detras
1 font, 2010.
Lloc: Barcelona (Barcelonès).