Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys del dret i de la justícia», p. 1134. Editorial Selecta-Catalonia.
Qui té vergonya té mal any
27 recurrències en 6 variants. Primera citació: 1883.
Qui té vergonya té mal any
15 fonts, 1915.
De: Bohigas, Iu.
Lloc: Comarques Gironines.
Font: Revista la Farga, 273 i 274.
Cal decisió i no tenir sentiments d'inferioritat si es volen aconseguir objectius.
Vas allà… i li preguntes directament… que qui té vergonya té mal any.
Lloc: L'Espluga de Francolí (Conca de Barberà).
Lloc: Manresa.
Sentencia una mica despreocupada, força arrelada entre'l baix poble. De: Puigpey, Joan (1917-18).
Lloc: Torroella de Montgrí.
Sinònim: El que té vergonya té mal any, i el que no en té, ho passa bé.
Lloc: Vic (Osona).
Lloc: Rosselló.
Lloc: Catalunya del Nord.
Qui té vergonya, té mal any
7 fonts, 1961.
Lloc: Empordà.
Sinònim: La vergonya cria ronya | La vergonya fa pobre.
Lloc: Torroella de Montgrí (Baix Empordà).
Lloc: Girona (Gironès).
Equivalent en francès: Le timide souffre de sa timidité.
Lloc: Alt Vallespir (Catalunya del Nord).
Lloc: Llofriu.
Qui te vergonya / té mal any
1 font, 1915.
De: Penina Ruiz, Ricard (1918-19).
Qui te vergonya / te mal any
1 font, 1915.
De: Soler, Josep (1923).
Lloc: Sant Pere Pescador.
De: Perramon i Oliva, Joan (1918-19).
Lloc: Girona.
Qui te vergonya te mal any
1 font, 1883.
Qui te vergonya, te mal any
1 font, 1920.
Lloc: Ripoll (Ripollès).