Paremiologia catalana comparada digital

Qui va al davant obre el barranc, qui va darrere tanca la barrera

34 recurrències en 21 variants. Primera citació: 1877.

Qui va darrera, tanca sa barrera

5 fonts, 1926.
Sinònim: Anem anant, uns darrere i atres davant.
Lloc: Men.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear IV «Darrera o darrere Refr. d)». Editorial Moll.
Lloc: Mallorca.
Fuster, Miquel (2003): Refranyer popular de l'illa de Mallorca - Volum II «Refranys. Q», p. 188. Consell de Mallorca.
Lloc: Eivissa.
Juan Bonet, Antoni (1956): Ibiza, núm. 3, 2a època, 1956 «Refranero ibicenco (Continuación)», p. 23. Ibiza. Revista del Instituto de Estudios Ibicencos.
Els endarrerits s'han d'encarregar de deixar les coses endreçades.
Lloc: Eivissa.
Pàmies i Riudor, Víctor; Marí Mayans, Isidor (2021): El refranyer eivissenc d'Antoni Juan Bonet «CS - Comportaments socials», p. 70. Institut d'Estudis Eivissencs.
Qui se retarda, té més feina.
Lloc: Menorca.
Pons Moya, Joan (1984): Dites i refranys menorquins «Segona part. Refranys. Peregrinatge», p. 260. Col·lectiu Folklòric Ciutadella.

Qui va darrera, tanca la barrera

3 fonts, 1926.
Sinònim: Qui va darrera, tanca sa barrera; qui va davant, obre es barreranc.
Lloc: Cat., Bal.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear II «Barrera Loc. i refr. b)». Editorial Moll.
Significa que el qui es retarda, anant amb altres, té la feina de deixar les coses arreglades.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear X «Tancar Refr. c)». Editorial Moll.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada II «B 280», p. 62. Columna Edicions.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Dites». Web.

Qui va darrere tanca la barrera

3 fonts, 1999.
Lloc: Illes Balears.
Bassa, Ramon; Cabot, Miquel; Díaz, Ramon; Lladonet, Joan (2000): Qui barata, el cap es grata. Els refranys i les frases fetes «3. Exercicis. 3.2 Propostes didàctiques per a 2n i 3r cicles de l'Educació Primària. 2.20. Dòmino», p. 229. Editorial Moll.
Biosca, Mercè; Cornadó, Maria-Pau (2003): El refranyer de Joan Viladot «XIV. Els sentiments i les actituds. La responsabilitat», p. 108. Pagès Editors.
Qui va davant dels altres té molts avantatges. El darrer sempre s'ha de quedar a acabar la feina.
Sinònim: Qui va al davant obre el barranc, qui va darrera tanca la barrera | Qui va darrere que tanqui sa barrera.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «XII. La geografia. L'espai geogràfic», p. 529. Edicions 62.

Qui va al davant obre el barranc, qui va darrera tanca la barrera

2 fonts, 1951.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys de la feina i dels oficis», p. 1127. Editorial Selecta-Catalonia.
Qui va davant dels altres té molts avantatges. El darrer sempre s'ha de quedar a acabar la feina.
Sinònim: Qui va darrere que tanqui sa barrera | Qui va darrere tanca la barrera.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «XII. La geografia. L'espai geogràfic», p. 529. Edicions 62.

Qui va darrera tanca la barrera

2 fonts, 1883.
Festa.cat (2006): Festa.cat «Dites catalanes populars». Web.
Llagostera i Sala, Francesc (1883): Aforística catalana «10. Aforismes indeterminats», p. 45. Llibreria d'Alvar Verdaguer.

Qui va davant, obre es barranc

2 fonts, 1926.
Vol dir que el qui va davant els altres té molts avantatges.
Sinònim: Qui va davant, camina | Qui va davant, guanya la joia.
Lloc: Men.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear IV «Davant Refr. a)». Editorial Moll.
Lloc: Men.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear VII «Obrir Refr. b)». Editorial Moll.
Vol dir que qui va davant els altres té molts avantatges (D.).
Pons Lluch, Josep (1993): Refranyer menorquí «850 Davant», p. 126. Institut Menorquí d'Estudis.

Qui va darrera / tanca sa barrera

1 font, 1970.
Griera, Antoni (1970): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - XIV - TA-ZURRE «Tancar», p. 25. Edicions Polígrafa.

Qui va darrera tanca sa barrera

1 font, 1986.
Lloc: Eivissa i Formentera.
Institut d'Estudis Eivissencs (1986): El nostre refranyer, p. 29. Institut d'Estudis Eivissencs.

Qui va darrera un cec, cerca el seu mal

1 font, 1992.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada II «C 2068», p. 932. Columna Edicions.

Qui va darrera, / tanca sa barrera

1 font, 1918.
Lloc: Menorca.
Camps i Mercadal, Francesc (pseudònim Francesc d'Albranca) (1918): Folklore menorquí. De la pagesia. Tom I «Refranys. XXXV.- Pelegrinatge», p. 321. Institut Menorquí d'Estudis.

Qui va darrera, tanca (o que tanqui) sa barrera

1 font, 1993.
Significa que el qui es retarda anant amb els altres té la feina de deixar les coses arreglades (D.).
Pons Lluch, Josep (1993): Refranyer menorquí «845 Darrera», p. 125. Institut Menorquí d'Estudis.

Qui va darrera, tanca sa barrera; qui va davant, obre es barreranc

1 font, 1926.
Sinònim: Qui va darrera, tanca la barrera.
Lloc: Ciutadella.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear II «Barreranc». Editorial Moll.

Qui va darrere que tanqui sa barrera

1 font, 1999.
Qui va davant dels altres té molts avantatges. El darrer sempre s'ha de quedar a acabar la feina.
Sinònim: Qui va al davant obre el barranc, qui va darrera tanca la barrera | Qui va darrere tanca la barrera.
Lloc: Menorca.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «XII. La geografia. L'espai geogràfic», p. 529. Edicions 62.

Qui va darrere un cec, cerca el seu mal

1 font, 1999.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «VI. La vida, la mort i la salut. Les malalties», p. 291. Edicions 62.

Qui va darrere, tanca la barrera

1 font, 2000.
Lloc: Illes Balears.
Bassa, Ramon; Cabot, Miquel; Díaz, Ramon; Lladonet, Joan (2000): Qui barata, el cap es grata. Els refranys i les frases fetes «2. Classificació alfabètica. 2.1. Els refranys. Barrera», p. 37. Editorial Moll.

Qui va davant, / obre 's barranc

1 font, 1918.
Lloc: Menorca.
Camps i Mercadal, Francesc (pseudònim Francesc d'Albranca) (1918): Folklore menorquí. De la pagesia. Tom I «Refranys. XXXV.- Pelegrinatge», p. 321. Institut Menorquí d'Estudis.

Qui va davant, /obre es barranc; / qui va darrera, / tanca la barrera

1 font, 1967.
Lloc: Mahó.
Griera, Antoni (1967): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - II - BAB-BUV «Barrera 7», p. 86. Edicions Polígrafa.

Qui va davant, obra es barranc

1 font, 1984.
S'avantatge, és de qui arriba primer.
Lloc: Menorca.
Pons Moya, Joan (1984): Dites i refranys menorquins «Segona part. Refranys. Peregrinatge», p. 260. Col·lectiu Folklòric Ciutadella.

Qui va davant, obre el barranc

1 font, 1992.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada III «D 61», p. 459. Columna Edicions.

Qui va davant, obre es barranc; qui va darrera, tanca la barrera

1 font, 1933.
Lloc: Maó.
Griera i Gaja, Antoni M., pvre. (1933): La casa catalana «3. Andà i cleda. Barrera», p. 30. Butlletí de Dialectologia Catalana.

Qui va derrera, tanca la barrera

1 font, 1877.
Lloc: Balears.
Ferrà i Perelló, Bartomeu (1877): Brins y gavelles (adagis y modismes), p. 429. Museo Balear de Historia y Literatura, Ciencias y Artes.