Paremiologia catalana comparada digital

Rient, rient, es va morint la gent

46 recurrències en 18 variants. Primera citació: 1915.

Rient, rient, es va morint la gent

21 fonts, 1988.
Biosca, Mercè; Cornadó, Maria-Pau (2003): El refranyer de Joan Viladot «IV. Les edats de la vida. La mort», p. 35. Pagès Editors.
Carbó, Amadeu; Cubillos, Jordi (2018): Fins aquí hem arribat. Què fem i com celebrem el darrer adéu «La literatura de la mort. Paremiologia de la mort. Dites, refranys i frases fetes. Burlesques o iròniques», p. 44. Edicions Morera.
Burlesques o iròniques. De: Carbó, Amadeu; Cubillos, Jordi.
Font: Fins aquí hem arribat (Ed. Morera, Barcelona, 2018).
Catorze (2021): Catorze «Tast editorial. Fins aquí hem arribat - https://www.catorze.cat/biblioteca/fins-aqui-hem-arribat-94223/». Web.
Ciudad Futura (1999): Citas y refranes «www.ciudadfutura.com/ciclon/». Web.
Daban, Àngel (2006): www.angeldaban.com - Dites i refranys «Dites i refranys sobre la salut. Consells per a mantenir la salut i viure bé». Web.
Sinònim: Tot arriba que té fi.
Espunyes, Josep (2007): Dites, locucions i frases fetes «638», p. 187. Garsineu Edicions.
Lloc: Alt Pirineu.
Farràs i Muntó, Elvira (1998): Ribera amunt són les boniques «II. Les jornades de la vida. La mort», p. 59. Garsineu Edicions.
Garcia Salines, Jordi P. (1994): Refranys i frases fetes populars catalanes «NEIXER, VIURE, MORIR… LA MORT», p. 15. L'Avui / El Punt Avui.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Gent». Web.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «La mort». Web.
Recorda que la vida humana és efímera i està subjacent la idea que cal aprofitar-la correctament.
Gimeno, Isabel (1989): El llibre dels refranys catalans «La salut», p. 39. Editorial de Vecchi.
Sense adonar-nos-en.
Gomà, Enric (2023): La tarda de Catalunya Ràdio «Com en dieu, del riure? Partir-se la caixa? En Gomà ha fet un recull de rialles i expressions». Catalunya Ràdio.
Gomà, Enric (2021): La tarda de Catalunya Ràdio «Tot ho «provem» i estem perdent el «tastar»?». Catalunya Ràdio.
Lloc: Tivissa (Ribera d'Ebre).
Jardí i Pagès, Domènec (2002): A Tivissa canten missa… «Adagis i frases fetes», p. 143. Cossetània Edicions.
Lloc: Tivissa (Ribera d'Ebre).
Jardí i Pagés, Domènec; Jardí i Pinyol, Carles (2009): Les golfes de pagès (de Tivissa i la seva muntanya) «Frases fetes», p. 179. Cossetània Edicions.
Millà i Reig, Lluís (1988): Cinc mil refranys catalans i frases fetes, populars «Refranys de remeis casolans i consells higienics», p. 77. Editorial Millà.
Equivalent en castellà: Riendo, riendo, la gente se va muriendo.
Parés i Puntas, Anna (1997): Diccionari de refranys català-castella castellà-català «Riure», p. 111. Edicions 62.
Pujol i Vila, Josep (1996): 3000 refranys de nostra terra «la salut i com conservar-la», p. 59. Web.
Pujol i Vila, Josep (1999): 5.000 refranys de nostra terra «la salut i com conservar-la». Web.
Lloc: Marina Baixa.
Ramón i Sapena, Regina L (2006): L'expressió dermatològica al llenguatge popular valencià amb especial referència a la comarca de la Marina Baixa «4.3. Parèmies. 4.2.1. Classificació temàtica per capítols. 4.2.1.3. Salut i malaltia en general. Mort / Morir», p. 238. Universitat Miguel Hernández.
Lloc: País Valencià.
Romà Font, Francesc (1989): Refranyer popular «R», p. 302. Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert.
(2008): Segre.com.

Plorant i rient es moren la gent

4 fonts, 1935.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys de la mort», p. 1115. Editorial Selecta-Catalonia.
Amades i Gelats, Joan (1935): La mort. Costums i creences «Costums. Refranyer», p. 54. Edicions El Mèdol.
Biosca, Mercè; Cornadó, Maria-Pau (2003): El refranyer de Joan Viladot «IV. Les edats de la vida. La mort», p. 34. Pagès Editors.
Lloc: Ripoll.
Griera, Antoni (1969): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - X - MA-NYUF «Mort», p. 232. Edicions Polígrafa.

Plorant i rient, va morint-se la gent

2 fonts, 1989.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «La mort». Web.
Lloc: País Valencià.
Romà Font, Francesc (1989): Refranyer popular «P», p. 264. Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert.

Rient rient, es va morint la gent

2 fonts, 1993.
Conca, Maria (1993): Els refranys catalans «Les edats de la vida. Mort», p. 82. Edicions Tres i Quatre.
Skaw (2009): Racó Català «Dites i refranys en català. IV. Les edats de la vida. Mort», p. 74. Revue Catalane.

Plorant i riguent, va morint-se la gent

1 font, 1980.
Lloc: Ribera.
Soleriestruch, Eduard (1980): Refranyer de la Ribera «Malalties i remeis», p. 140. J. Huguet Pascual, editor.

Plorant o rient va morint-se la gent

1 font, 2011.
Lloc: País Valencià.
Sanxis i Forriols, Joan Lluís (2011): Saviesa popular. Recull de refranys i frases fetes «Capítol IV: La vida i la mort. 4.9. El traspàs. 4.9.2. La mort», p. 99. Eixam Edicions.

Rient i plorant es fa la gent gran

1 font, 2021.
Ve a dir que la vida es compon d'alegries i d'afliccions.
Sinònim: Quan uns riuen, els altres ploren.
Lloc: Terres de Ponent.
Espunyes i Esteve, Josep (2021): 1.000 dites ponentines «R», p. 105. Edicions de 1984.

Rient i plorant es fa sa gent gran

1 font, 2008.
La vida es compon d'alegries i dolors.
Alzamora Bisbal, Jaume (2008): Espigolant dins l'antigor. Refranys i dites de la nostra terra «9. Vida humana. 9.6. Qualitats i accions intel·lectuals, morals i físiques. 9.6.2. Estat d'ànim. Alegria i tristesa. Riure i plorar. Refranys», p. 392. Editorial Moll.

Rient i plorant la canalla es fà gran

1 font, 1915.
De: Penina Ruiz, Ricard (1918-19).
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1915): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF-AEFC-0102-0078 «Aforismes - http://simurg.bibliotecas.csic.es/viewer/image/990001435190304201/41/». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.

Rient i plorant la gent se fa gran

1 font, 1995.
Font: ME, G.
Moret i Coso, Hèctor (1995): Lo Molinar. 3. Gèneres menors de la literatura popular «riure i plorar», p. 73. Instituto de Estudios Turolenses.

Rient i plorant, es fa la gent gran

1 font, 2000.
Vol dir que la vida es compon d'alegries i dolors.
Lloc: Illes Balears.
Bassa, Ramon; Cabot, Miquel; Díaz, Ramon; Lladonet, Joan (2000): Qui barata, el cap es grata. Els refranys i les frases fetes «2. Classificació alfabètica. 2.1. Els refranys. Riure», p. 98. Editorial Moll.

Rient rient es va morint la gent

1 font, 2011.
Me n'he enrecordat de que tu sempre deies que rient rient es va morint la gent.
Solsona, Ramon (2011): L'home de la maleta «De casa en casa - V», p. 178. Edicions Proa.

Rient rient, foten la gent

1 font, 2000.
Es diu referint-se a algú que sense fer soroll ni ostentació guanyarà els altres.
Sinònim: Rient, rient, bat el cul a la gent.
Lloc: Illes Balears.
Bassa, Ramon; Cabot, Miquel; Díaz, Ramon; Lladonet, Joan (2000): Qui barata, el cap es grata. Els refranys i les frases fetes «2. Classificació alfabètica. 2.1. Els refranys. Riure», p. 98. Editorial Moll.

Rient y cantant / La gent se'n van

1 font, 1915.
Parlant d'un que s'acaba de morir. Que uns riuen ara y demá ploren y cuan els uns riuen els altres ploren y entre rialles y plors s'acaba la candela de la vida y es mor la gent. De: Montanyà, Josep (1917).
Lloc: Cornet (Sallent).
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1915): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF-AEFC-0106-0051 «Adagis - http://simurg.bibliotecas.csic.es/viewer/image/990001434730304201/49/». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.
Que sense adonarsen s'arriba a l'hora de la mort. De: Montanyà, Josep (1917).
Lloc: Cornet (Sallent).
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1915): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF-AEFC-0106-0051 «Adagis - http://simurg.bibliotecas.csic.es/viewer/image/990001434730304201/51/». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.
Parlant de un que s'acababa de morir y cual mort sorprenia. Que la vida esta plena de alegrias, tristors y amb aquest abarreja tothom arriva a la mort. De: Montanyà, Josep (1917).
Lloc: Cornet (Sallent).
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1915): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF-AEFC-0106-0051 «Adagis - http://simurg.bibliotecas.csic.es/viewer/image/990001434730304201/53/». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.

Rient, rient es va morint la gent

1 font, 1999.
La vida passa.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «VI. La vida, la mort i la salut. La mort», p. 282. Edicions 62.

Rient, rient va morint-se la gent

1 font, 2010.
Verdú, Jordi Raül (2010): La velleta refranyera, p. 47. Edicions del Bullent.

Rient, rient, es va morir la gent

1 font, 2008.
I sense riure, també.
Alzamora Bisbal, Jaume (2008): Espigolant dins l'antigor. Refranys i dites de la nostra terra «9. Vida humana. 9.6. Qualitats i accions intel·lectuals, morals i físiques. 9.6.2. Estat d'ànim. Alegria i tristesa. Riure i plorar. Refranys», p. 392. Editorial Moll.

Rient, rient…, es va morint la gent

1 font, 2017.
Milenbranca (2017): App L'arbre refranyer - Milenbranca. Editorial Grata Lectura.